“Hi ha marge per a recaptar més diners amb l'Impost de Societats”. El conseller d'Hisenda del Govern Basc, Pedro Azpiazu, va utilitzar aquestes paraules el mes de maig passat per a insinuar que la pujada d'impostos estava oberta. En la seva opinió, els empresaris bascos no paguen més que en altres llocs. La frase va generar un tumult en els poders econòmics, patronals i institucions forals.

Poc més de mig any després, hem passat d'imaginar que les empreses han de pujar els seus impostos a un dels majors descensos dels últims temps: el tipus nominal sobre les grans companyies ha passat del 28% al 24% i el tipus mitjà i petit ha passat del 24% al 20%. Tot això, amb l'autorització del PSE, que recentment s'oposava al fet que l'Impost de Societats es mogués ni una dècima.

En aquesta pirueta acrobàtica de jeltzales i socialistes també s'emmarca l'aprovació dels Pressupostos Generals de la CAB –amb l'abstenció del PP- mancant sorpreses en el ple del Parlament Basc del 22 d'aquest mes. L'associació empresarial Confebask ha aplaudit l'acord i ha subratllat que s'ha establert un "model propi" per a la negociació del conveni. Aquests tres partits (PNB, PSE i PP) han format de facto un gran bloc econòmic en nom de la “estabilitat” que també serveix per als territoris històrics, com hem vist amb els comptes d'Àlaba.

Bejuco d'Azpiazu

Si a les empreses els baixen els impostos, almenys tindran més diners per a pujar els salaris als treballadors... Potser podria pensar-ho així el ciutadà humil, i Azpiazu també l'ha pensat quan recentment ha demanat que les empreses i els sindicats convoquin increments salarials –segons l'últim informe del Consell de Relacions Laborals, el poder adquisitiu dels treballadors ha disminuït un 5% des de 2008–. Una vegada més, la patronal li ha administrat una forta bufetada: “És molt còmode demanar la pujada quan és una altra la que paga”, ha contestat Iñaki Garciñuno, president de l'Associació d'Empreses de Bizkaia, Cebek, en una entrevista amb Herri Irratia. Veient el que ha passat amb l'Impost de Societats, qui sap si l'any que ve l'Olentzero no portarà als treballadors una pujada salarial en comptes d'una baixada...

En la mateixa entrevista, Garciñuno ha assegurat que la pujada salarial no suposa necessàriament un augment del consum ni una dinamització de l'economia: “El treballador pot destinar aquest increment a sanejar la seva economia o a amortitzar els seus crèdits”. I sense voler, ha posat potes enlaire un dels principals arguments que utilitza la patronal per a exigir a les empreses que baixin els impostos: com la pujada salarial no porta necessàriament un augment de consum, ni la baixada d'impostos significa que l'empresa vagi a invertir més en la creació d'ocupació. Altres inversions de caràcter especulatiu destaquen en moltes ocasions, com ha dit el professor de la UPV/EHU Mikel Zurbano en aquest número d'ARGIA (“Endarreriment d'impostos”, pàgina 17).

Calze de baixada d'impostos

El premi Nobel d'Economia Paul Krugman (El País, 17-11-2017) ha explicat que, en realitat, els consellers delegats d'empreses que coneixen el món real del negoci no fan massa cas a les taxes impositives, perquè no són un factor important a l'hora d'invertir. Krugman parla clar de la reforma fiscal de Donald Trump, que suposa reduir la pressió fiscal sobre les empreses del 35 al 20%, i en concret compte el que li va passar a un assessor econòmic del president estatunidenc: "Es va reunir amb els alts executius i els va preguntar qui pensava que en baixar els impostos anava a pujar les despeses de capital. Uns pocs van aixecar el braç”. Aquesta anècdota mostra fins a quin punt la qüestió ideològica és, fins a quin punt el calze de la baixada d'impostos forma part del “imaginari ideològic de dretes”, com diu Krugman.

Fins a quin punt és així? La pròpia consellera d'Economia, Arantxa Tapia, ha reconegut que l'objectiu de baixar el tipus nominal de l'Impost de Societats és atreure inversions estrangeres que “només miren això” (El Diario Vasco, 11-12-2017). Cebek ha assenyalat que es tracta d'alguna cosa que cal posar en ordre la foto fiscal i vendre "la imatge exterior". Una mica de màrqueting perquè els neoliberals d'altres llocs vegin un territori lliure al nostre país per a les seves empreses. Ideologia.

Debat al pil-pil

La reforma de l'impost es tramitarà a principis de 2018 i tot apunta al fet que no s'aprovarà fins a març en les juntes generals d'Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, amb la retroactivitat de l'1 de gener. En aquest temps hi haurà molt a dir i molt més que fer. Dijous passat, en el ple del Parlament Basc es va debatre la moció d'Elkarrekin-Podem sobre fiscalitat, el membre de la qual Julen Bollain va denunciar que, a més de pagar “poc”, se li fan “rebaixes fiscals”. La moció no va tirar endavant, però Elkarrekin-Podem i EH Bildu han anunciat que demanaran un ple monogràfic.

El PNB i el PSE que han promogut la modificació de l'Impost de Societats han explicat que sí baixa el tipus nominal, però que el tipus efectiu, que finalment es paga, puja com a "contraprestació" perquè s'han produït canvis en la deducció i les bonificacions, ha explicat Idoia Mendia. Diuen que això augmentarà la recaptació, crearà ocupació i farà justícia fiscal, perquè són les grans empreses les que més utilitzen les deduccions per a pagar menys imposats, i aportaran estabilitat... És així? Ens hem fet altres preguntes per a respondre a aquesta pregunta fonamental.

1) Quant paguen les empreses?

El Consell Basc de Finances, en la seva última reunió del passat mes d'octubre, va donar una dada per a treure pit: Les hisendes d'Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa han recuperat el "múscul anterior" a la crisi i han aconseguit superar la recaptació històrica de 2007 en 2017, amb increments superiors al 10% respecte a l'exercici anterior. No obstant això, en l'aportació a les arques públiques s'aprecien tendències molt diferents si ens fixem en l'IRPF o l'Impost de Societats dels assalariats.

L'aportació de les empreses a l'Impost de Societats ha descendit a la meitat en deu anys: En 2007 la recaptació va ascendir a 2.034 milions d'euros, mentre que en 2016 la recaptació va ascendir a 1.003 milions. Les empreses que tributen en la CAB, per tant, només aporten el 7,7% del pastís, mentre que en l'Estat espanyol el fan el 12%. Azpiazu va posar sobre la taula aquesta dada com a “prova del cotó”, per a destacar que les empreses basques paguen un impost baix.

A més, en els últims anys la xifra ha descendit de la mateixa manera –les previsions de l'exercici 2017 apunten al fet que aquesta tendència es trencarà per primera vegada–, a pesar que les empreses han incrementat els seus beneficis en superar la crisi. Per contra, l'IRPF de les rendes de treball ha anat pujant i ja suposa el 35%; la resta es recapta del pagat pels impostos indirectes, sobretot l'IVA.

2) Tenen més pressió fiscal que les empreses d'altres llocs?

Segons el think tank conservador estatunidenc Tax Fundation, la pressió fiscal mitjana sobre les empreses en la dècada dels 80 se situava entre el 45% i el 40% a nivell mundial. Però el Tatcherismo i la doctrina laissez faire (“deixar fer”) han fet que les empreses cada vegada estiguin menys gravades: Entre els països de l'OECD la taxa era del 32% l'any 2000 i a penes arriba al 25%.

Les associacions empresarials basques s'han queixat moltes vegades que s'han quedat enrere en la carrera dels peatges amb un 28%, enfront d'una taxa del 24% per a les petites i mitjanes empreses majoritàries en aquests territoris. Però si comparem l'aportat per les empreses amb el Producte Interior Brut (PIB) que s'utilitza per a calcular el patrimoni d'un país, tenim una dada molt diferent:

3) Qui paga i qui no?

Quan a la fi de novembre es van agilitzar les reunions i acords sobre la reforma fiscal, vam donar una dada significativa en la web d'ARGIA, a través dels sindicats ELA i LAB: El 78% de les empreses de la CAB no paguen l'Impost de Societats, segons EiTB. En concret, el 55% de les empreses declaren pèrdues i l'altre 23% diu no tenir saldo o haver guanyat menys de 6.000 euros per a no haver de declarar-ho davant la Hisenda Pública. Per a això, entre altres coses, realitzen ajustos comptables o resten als resultats positius les aportacions a la reserva.

El mecanisme més habitual de rendició de comptes per a moltes empreses és la compensació de pèrdues d'anys anteriors, que poden remuntar-se fins als 15 anys en què la crisi va colpejar de ple. Fins ara aquestes pèrdues es podien haver pogut explotar de manera indefinida, però amb la reforma fiscal les petites i mitjanes empreses tindran una barrera del 70% i del 50% les grans.

No obstant això, la majoria de les empreses que utilitzen aquest mecanisme són de petita grandària. A Guipúscoa, per exemple, el 97% de les empreses que han compensat pèrdues tenen menys de 50 empleats. D'aquesta manera, es desconeix si la recaptació obtinguda serà suficient per a fer front a la caiguda del tipus nominal de l'Impost de societats. D'altra banda, els pocs que tenen base imposable positiva aprofiten les deduccions per a pagar encara menys.

Davant aquests dubtes, el lehendakari, Iñigo Urkullu, va assenyalar en el Parlament que la reforma ha de veure's “íntegrament”: s'han endurit algunes deduccions en matèria de R+D+i i, a més, s'ha incrementat la taxa mínima en quatre punts, fins al 15-17%. Tenint en compte tot això, quin serà el balanç final? El catedràtic d'Hisenda Pública, Ignacio Zubiri, calcula que les empreses estalviaran al final entre 150 i 200 milions d'euros, és a dir, entre 100 euros per persona o per habitant.

4) Com afectarà la reforma fiscal als pressupostos?

Quan el Govern Basc va presentar el projecte de pressupostos de 2018 va destacar que són “els més grans de la història”: 11.486 milions d'euros. El portaveu del PNB en el Parlament Basc, Joseba Egibar, va destacar en el ple de l'11 de desembre que “les persones i l'auzolan són eixos”. Des del grup d'EH Bildu, Maddalen Iriarte respon: “Aquests pressupostos són conseqüència de la contrareforma fiscal que s'ha regalat als empresaris, la del 155 i la de Confebask”. ELA també els ha fet una crítica severa i els ha posat el nom de “antisocials”.

Segons el sindicat abertzale, en la recaptació s'ha aconseguit tornar al nivell de 2007, però tenint en compte que el PIB és un 10% més en aquest temps, la situació de fa 10 anys exigiria recaptar 1.375 milions d'euros més. No obstant això, en la liquidació d'enguany el Govern Basc comptarà amb un superàvit de 478 milions d'euros. Per a ELA és “fals” que s'hagin incrementat els pressupostos: llevant a la xifra total la quantitat a pagar i els diners avançats al Govern espanyol per a la construcció del TAV, l'administració de la comunitat té 200 milions d'euros menys que en 2009 per a les seves partides. O dit d'una altra manera: El pes dels pressupostos ha passat del 15% al 12,8% del PIB en l'últim any.

Aquesta retallada s'ha notat en àrees concretes. Segons un estudi realitzat per l'Institut Manu Robles-Arangiz, per exemple, la despesa pública en salut ha passat del 5,3% del PIB en 2009 al 4,8%, mentre que la despesa en educació s'ha reduït un 0,7%. Precisament, aquesta és una de les queixes que el sector de l'Educació Pública ha posat sobre la taula en les últimes vagues i protestes: En la CAB s'inverteix el 3,8% de la riquesa en Educació, però la Unesco aconsella un mínim del 6%, que és la mitjana europea.

Els sindicats consideren que la reducció pressupostària està molt lligada a la recaptació, al pagament del deute i al límit de dèficit. ELA i LAB, en una roda de premsa conjunta davant l'acord de reforma de l'Impost de Societats, van recordar la “regla de despesa”.

Aquesta norma parteix de la reforma de l'article 135 de la Constitució Espanyola de 2011 i estableix un sostre per a la despesa pública. L'excés es destinaria al pagament del deute. Al juliol de 2017 el Congrés d'Espanya va aprovar amb els vots a favor de PNB i UPN, entre altres, que les comunitats autònomes registrin un creixement nominal màxim del 2,5% i que el dèficit per a 2020 sigui zero. Els sindicats consideren que per això les hisendes forals renunciaran “” a un ingrés amb la rebaixa de l'impost a les empreses: “La política pressupostària i la fiscalitat van a l'una”.