Catalunya està immersa en un estat d'excepció. Com ho viu vostè?

Com a periodista, viu amb molt d'interès el context català, però com a ciutadà, amb molta angoixa. Imagina't que jo no soc un d'aquests independentistes nouvinguts que s'han multiplicat ara. Jo soc de la fornada dels independentistes de sempre. Però tenint en compte que en l'època de l'institut érem quatre gats, ara és emocionant veure la mobilització que ha triomfat. Desgraciadament ens preocupa la inmisericordia del Govern d'Espanya.

Com preveu els vots que ha convocat el president del Govern, Mariano Rajoy?

Encara han d'explicar-me el que està succeint, perquè jo no ho entenc. La imposició sempre m'ha enfadat. Algú haurà d'explicar-me per què el que vaig votar alguna vegada, el 27 de setembre de 2015 i l'1 d'octubre passat, no ha servit per a res. Els nostres vots no s'han respectat fins ara, qui garanteix que es respectin els resultats d'aquesta tercera cita? Sospito d'aquell 21 de desembre.

Què passarà l'endemà?

En cas de no existir interinitat internacional, es confirmarà el succeït fins al moment: El Govern de Rajoy només parlarà de la unitat d'Espanya, i tancarà les portes a tot allò que vagi més enllà d'això. Per tant, la repressió es prolongarà sense límits, ja que la repressió es prolonga.

Malgrat tot, segueix el camí de l'humor en Raquel 1. És difícil fer humor en els moments negres?

És difícil, però no tant pel que passa, sinó per la forma en què la gent està vivint la situació. Portem nou anys fent aquest programa, i, per descomptat, en els capítols més durs de la vida he estat molt atent, per exemple, al matí vaig fer el programa a primera hora i a la tarda estava amb un amic que estava a punt de morir. Això és i no hi ha més. El que passa ara és que la sensibilitat està més estesa. La majoria dels oients agraeix que l'humor es traslladi a les seves cases. Però de tant en tant hem rebut alguna crítica. Per exemple, per haver fet la meitat del govern l'endemà de la seva detenció.

L'humor es manifesta en molts aspectes de la teva vida. També en el llibre El curs de feminisme per a microones que vas publicar l'any passat. Ha millorat la salut del feminisme?

Estem despertant noves consciències i, en part, diria que ha passat alguna cosa semblança al que ha succeït amb l'independentisme, que s'ha inflat en els últims anys. Bé, el llibre el vaig escriure en català, és discret, i en un any hem fet sis edicions. Hem trencat el silenci propi del masclisme i aquest és el primer pas de les lluites més importants.

Creu que el feminisme està pitjor vist en la nostra societat que el masclisme?

Sens dubte. Aquesta és una de les majors paradoxes de la nostra societat. La societat es mou per estereotips, i les feministes es consideren encara lletges i boges. Afortunadament, la realitat va més enllà dels estereotips. Però és decebedor que aquest mal crònic que ha perdurat segles hagi de denunciar-lo en el segle XXI.

Vostè és periodista. Creu que els mitjans de comunicació enfortim aquests estereotips als quals es refereix?

Per descomptat. Afortunadament, viu sense televisió. Però l'altre dia el vaig veure i em vaig adonar que els productes de neteja s'associen encara a dones. Bé, la lluita contra els estereotips és esgotadora.

Encara que entre els polítics estem més prop de la paritat, en els mitjans de comunicació sempre són més els homes. Per què?

No hi ha una sola variable. En les televisions, per exemple, els homes poden ser prims, grossos, macos o lletjos. Les dones no. En la majoria dels casos han de ser meravelloses. Això sí que és un límit. Però no sols això, sinó que m'ha passat a mi, que m'han anomenat a una sessió i, per moltes raons, no m'ha estat compatible. Per exemple, a la nit, moltes dones han de dir que no perquè sent fills és l'hora de sopar. Entre altres coses, perquè les dones continuem fent més les tasques domèstiques. Bé, els homes continuen tenint més flexibilitat.

Abans treballava en les taules rodones de diverses cadenes de televisió catalanes. Per què ho vas deixar?

Perquè no em sentia còmode. S'hauria de replantejar el format de les taules de ràdio i televisió, perquè no permet desenvolupar els arguments correctament, així que coixeja una vegada i una altra perquè no ha pogut acabar el que vol explicar. Anava a ficar-me al llit angoixat perquè no estava satisfet amb el que feia. Vaig començar a sentir-me millor escrivint columnes i estic en això. Potser, com soc associatiu, em sento millor escrivint –rient–.