Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Marató a la mesura dels reis inútils

  • Grècia, a. C. 490. En la batalla de Marató, els grecs van derrotar als perses. Heródoto, Plutarc i Llucià van ser informats de la victòria i, en la seva versió, la llegenda diu que Filipides va córrer de Marató a Atenes per a comunicar-li la notícia i que va morir després de complir la seva missió. Aquesta és la base de la marató moderna i molts creuen que els 42,175 quilòmetres de la prova són la distància que els separa de Marató i Atenes. Però entre els dos punts hi ha més de 200 quilòmetres.
Alexandra Danimarkakoa, Eduardo VII.a erregearen emaztea, Dorando Pietriri kopa ematen. Italiarra izan zen Londresko 1908ko Olinpiar Jokoetako maratoian helmugara iristen lehena, baina laguntza jaso zuelako deskalifikatu zuten. Hala ere, erreginak ahalegi
Alexandra Danimarkakoa, Eduardo VII.a erregearen emaztea, Dorando Pietriri kopa ematen. Italiarra izan zen Londresko 1908ko Olinpiar Jokoetako maratoian helmugara iristen lehena, baina laguntza jaso zuelako deskalifikatu zuten. Hala ere, erreginak ahalegina eskertu nahi izan zion.
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

En els primers Jocs Olímpics moderns (Atenes 1896) es va organitzar una carrera de 40 quilòmetres. Quatre anys després, en els Jocs de París es va triar la mateixa mesura, encara que no van ser molt precisos: els maratonians que van arribar a la meta van recórrer 40,260 quilòmetres.

En els Jocs de Londres de 1908 es va pretendre preparar un recorregut d'uns 40 quilòmetres entre Windsor i Londres, aprofitant que la família reial vivia en Windsor. Partint de la carrera des del palau real, els que vivien allí no tindrien ni la necessitat de sortir de casa per a veure amb comoditat l'inici de la prova. I així, la marató va començar sota les finestres dels reis. L'accés a la llotja real de l'estadi de White City es trobava a una distància de 42,175 metres. Però què són dos quilòmetres més en una carrera tan llarga?

Doncs bé, en aquests jocs la distància augmentada va influir en el resultat. L'italià Daurant Pietri (Lotto-Belisol) va prendre el cap de carrera en el quilòmetre 39 i es va llançar amb facilitat 40.ean. Però en arribar a l'estadi va fer un esforç i va caure diverses vegades. Els del seu entorn, entre ells l'escriptor Arthur Conan Doyle, el van ajudar a aixecar-se periòdicament i, malgrat ser el primer a arribar a la meta, li van desqualificar per culpa d'aquesta ajuda.

A Estocolm (1908) es van recórrer 40,200 quilòmetres i en les següents proves, a Anvers, es va disputar la marató olímpica més llarga de la història: 42,750 quilòmetres. Finalment, en 1921 van decidir fixar definitivament la distància. Per a la carrera que exigia als atletes el major esforç, es va triar la distància que va exigir a la família reial el menor esforç: 42,175 quilòmetres.


T'interessa pel canal: Olinpiar Jokoak
A més de medalles, els jocs olímpics també han deixat als parisenques videovigilància i gentrificació
Si es vol escoltar, també hi ha veus que diuen que, sense menysprear la "festa" que representen els Jocs Olímpics i els Paralímpics, han suposat un enorme cost social, ecològic i econòmic. En això són presents des del Parlament francès, els electes de LFI França Insumisoa... [+]

París 2024, entre l'expulsió de Rússia i el blanqueig d'Israel
La violació de la treva olímpica ha servit per a deixar a Rússia fora dels Jocs de París 2024, però no ha estat així amb Israel, que des del principi ha pogut participar en una competició de tall polític.

París 1900-2024: de les primeres dones olímpiques als primers jocs igualitaris
Els Jocs Olímpics de París 2024 seran els primers jocs igualitaris en nombre d'homes i dones participants. Un total de 5.250 atletes de cada gènere participaran en la 33 edició del festival que se celebrarà del 26 de juliol a l'11 d'agost. Olimpíades modernes.

2024-04-02 | Xabier Rodríguez
París 2024
Símptomes d'un model olímpic conegut
Quan una ciutat és declarada organitzadora dels Jocs Olímpics, un dels objectius és crear il·lusió entre la població. Són moltes les decisions controvertides que cal prendre i la protecció de la ciutadania facilita el treball. No obstant això, quan en 2017 el Comitè... [+]

2022-12-29 | Jon Torner Zabala
Els homes també podran competir en natació artística en els Jocs Olímpics de 2024
El Comitè Olímpic Internacional reconeix que els homes també podran competir en la natació artística per equips en els Jocs Olímpics que se celebraran a París en 2024.

2022-12-21 | Jon Torner Zabala
La plataforma catalana Stop Jocs Olímpics denuncia l'especulació relacionada amb el turisme de la neu
La plataforma Stop JJOO contra la candidatura Barcelona-Pirineus per a organitzar els Jocs Olímpics d'Hivern de 2030 ha ofert una roda de premsa en l'estació d'esquí de Vaquèira Beret, on s'estan construint 38 habitatges de luxe.

2022-11-02 | Jon Torner Zabala
Jocs Olímpics 2024: Les festes de Baiona, de gom a gom?
És possible que l'any 2024 les festes de Baiona hagin de celebrar-se en una altra data, i existeix el risc que se suspengui, ja que la majoria dels policies que haurien de ser presents en ella estaran en els Jocs Olímpics de París.

Iñigo Llopis, igerilaria
“Ilusio handiena Parisera joatea da”

Iñigo Llopis igerilari donostiarrak hiru domina irabazi ditu Munduko Txapelketan eta 2021eko Tokio Paralinpiar Jokoetatik zilarra ekarri zuen etxera. Konporta Kirol Elkartean aritu ondoren, Basque Team klubean dabil gaur egun, “Gipuzkoan maila handia dago”... [+]


2022-05-16 | Jon Torner Zabala
La plataforma contra els Jocs Olímpics d'Hivern reuneix milers de persones als Pirineus catalans
La plataforma Stop JJOO està d'acord amb l'enquesta que se celebrarà el 24 de juliol entorn de la candidatura dels Jocs Olímpics de 2030. La manifestació convocada al poble de Puigcerdà ha estat el punt de partida de les accions que realitzaran en les pròximes setmanes.

Pau Lozano, membre de Stop Jocs Olímpics
"Els Pirineus es mereixen un futur millor que ser el parc d'atraccions de Barcelona"
A la Xina, en la zona on se celebren els Jocs Olímpics d'Hivern, s'ha aprofitat la producció artificial sense nevar. Al Pirineu català la neu també ha estat escassa i moltes estacions d'esquí no han pogut funcionar amb normalitat. No obstant això, en el punt de mira dels Jocs... [+]

2022-04-04 | Jon Torner Zabala
Consulta al Pirineu català sobre la candidatura dels Jocs Olímpics de 2030
El Govern català durà a terme dues consultes el pròxim 24 de juliol en els municipis pirinencs per a comprovar el suport de la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern 2030. Als pobles en els quals se celebrin les proves esportives hi haurà una pregunta: "deuria el Govern... [+]

Conseqüència dels jocs de beijing
Durant la construcció de la vila olímpica per als jocs d'hivern de Pequín, va aflorar un gran jaciment de la dinastia Jin.

Resistència als Jocs Olímpics, símbol del capitalisme " de la festa", des de les hortes d'Aubervilliers
Les institucions del lloc pretenen formigonar les terres conreades des de 1935 i convertir-les en piscines per als Jocs Olímpics que se celebraran en 2024. La desobediència i l'ocupació lluiten contra aquest megaprojecte. D'una ciutat a una altra, d'un joc a un altre, es... [+]

Esperit olímpic i mercantilisme
Atenes, 6 d'abril de 1896. Van inaugurar els primers Jocs Olímpics moderns. 241 atletes, tots ells homes, van participar en un esdeveniment esportiu de 10 dies. 125 anys.

Eguneraketa berriak daude