De Durango a Kizkitza
- Estic una mica boig d'un costat a un altre amb el llibre de guies per a treballar les plantes de 2018. La bogeria ha esclatat a Durango. La gent té una gran passió per aquesta qüestió de plantes, cada vegada més gran. Alguns preguntant per curiositat, uns altres preguntant per això i allò, alguns em van retreure haver-ho dit, i exhibir alguns pocs. Són les que més m'agraden. Bizi Baratzea és una escola de persones que mostren el que han vist i après a casa o al poble. Un alumne i un professor. Donar i rebre.
Un d'ells va venir d'Ezkio. Venia preguntant per una planta que fa molt temps buscava i no pot trobar, i li ensenyem el que havia d'aprendre. El tema era Arakatza (Ribes raïm-crispa). Que no feia cap joc per a trobar-lo, i em vaig preguntar si coneixia l'oportunitat de trobar-ho en alguna part. Li vaig demanar que repetís com anomenen a Arakatza i li criden “arkazune” en Ezkio.
El dilluns, en l'intent de donar-li la volta a la febre de Durango, vaig col·locar la paraula “arkazunea” i la seva foto en Instagram de l'Horta de Viure, i en el rebot d'aquesta paret també en Facebook. I en ells revivia la bogeria. Felix diu que en Otxandio li diuen “el polze”, Rosina afegeix “l'anache” en Arrieta, Imanol diu que “de Matxinda” li diuen “el raïm d'indi”.
Una vegada que estava encesa la metxa, em vaig posar a buscar en els magatzems de paraules: arache, algarratx, algarrón, algarrón, argollo, argarache, larmata, raïm de prada, raïm d'esbarzer, pera de raïm, avellaner i alguns fins a esgarrapades.
Els francesos ho diuen “la figuera del verdel”. Sens dubte, mengen com a acompanyants d'aquest peix. Des d'Ezkio, coneguda com “Arkazuna”, no queda lluny l'ermita de Kizkitza, de la qual és mare verge d'especial devoció pels verdeles pescadors.
-(1).jpg)
192 milioi sagar 2024. urtean. Segundoero sei sagarretik gora saltzen du Britainia Handiko Tesco supermerkatu kate han ezagunak; ia 27.000 tona. Zenbaki ikusgarriak dira baina are harrigarrigoak dira bertokoak, Ingalaterrako sagarrak direla jakinda.
