“Per a recuperar el que s'ha llevat, per a viure col·lectivament, per a desaprendre el que s'ha après”, diu l'escrit sobre la porta. Entrem a la “escola del carrer” de Tolosa. Al voltant de 30 joves es troben a l'interior, a l'espera que li ho diguin tres procedents de Catalunya. Fèlix i Karim estan imputats per una baralla que va tenir lloc a Barcelona el 12 d'octubre de 2013. Abans de la xerrada, “12 d'octubre. Cultura de l'odi i autodefensa legítima”.

Els imputats han relatat la seva història després de la realització del documental Ciutat Morta en col·laboració amb la productora Metromuster, en la qual també participaven. En l'audiovisual es desglossa el caràcter polític del 12 d'octubre. Entre altres coses, aborden la importància del racisme en la construcció d'identitats i la legitimitat de les diferents formes per a fer front al feixisme. “El documental ha arribat en el moment polític adequat, la gent sent que és a prop”, creu Fèlix. A la tarda, hem tingut l'oportunitat de parlar amb els tres membres de Catalunya, que han explicat el cas de dalt a baix.

De la Diada al Dia de la Hispanitat

El 12 d'octubre de 2013, amb motiu de la celebració del Dia de la Hispanitat, milers d'espanyols es van congregar a Barcelona. No era la primera vegada. L'any passat, després de la primera Diada independentista multitudinària, grups d'extrema dreta i associacions d'espanyols van organitzar actes en la capital catalana. El dirigent de la Plaça de Catalunya va aconseguir el suport de Ciutadans, PSC i pp, entre els quals es troben les associacions feixistes.

"Els grups d'ultradreta ja es reunien abans a Barcelona el 12 d'octubre, però això de 2012 va ser especial per a ells. La concentració es va organitzar unida a altres partits i grups, que li van donar un aspecte més democràtic, per dir-ho d'alguna manera”, afirma Eva, membre del grup de suport dels encausats.

Davant l'èxit "" obtingut l'any passat, en 2013 es va tornar a fer una crida a "omplir" Barcelona. Nombrosos grups i partits d'extrema dreta espanyols van organitzar autobusos amb destinació a la capital catalana. No era casualitat. Un mes abans, el passat 11 de setembre, els independentistes bascos van dur a terme una cadena humana gegant anomenada Via Catalana.

Resposta a les amenaces feixistes

El documental comença i els joves estan atents a l'espera del que portaran els subtítols. Apareixen uns neonazis. Amb la bandera franquista en una mà i amb l'altra s'està donant l'adeu als romans. Sí, són imatges del 12 d'octubre.

A mesura que s'acostava el Dia de la Hispanitat, les amenaces van començar a augmentar en les xarxes socials. Sota el lema “Som Catalunya, som Espanya” van organitzar una concentració en la Plaça de Catalunya. El col·lectiu Espanya en marxa va tornar a convocar una manifestació des de la plaça de Sant Jaume fins al parc de Montjuïc. “L'extrema dreta solia reunir-se a Sants, però gràcies a la pressió popular aconseguim enviar-ho a Montjuïc”, explica l'acusat Fèlix.

Els feixistes van recórrer els carrers de la capital. “En aquests casos sempre s'han organitzat contramanifestacions a Barcelona”, diu Fèlix. A les vuit del matí els antifeixistes es van reunir en el barri de Sants i es van dirigir a la plaça de la Universitat, al costat de la plaça Catalunya, on s'unien les dues convocatòries.

Una vegada finalitzats els actes, sobre les 16.30 hores, es va produir un enfrontament entre neonazis i antifeixistes en un bar del barri de Sants de Barcelona. Els feixistes van presentar una denúncia davant els Mossos d 'Esquadra per les lesions sofertes en el partit. Aquesta denúncia va ser assumida pel Fiscal de Delictes d'Odi de Catalunya, don Miguel Ángel Aguilar. Per la seva presumpta participació en aquesta baralla, l'acusat va processar a sis antifeixistes, entre ells dos homes. A cadascun d'ells els va acusar de tres atacs i van exigir una condemna de quinze anys de presó. Els acusats no saben què va ocórrer a Sants i no volen parlar de la baralla que se'ls imputa.

Delicte d'odi per a qualsevol

L'Audiència de Barcelona va crear en 2005 una fiscalia per a investigar delictes d'odi, i des de llavors ha estat Miguel Ángel Aguilar el fiscal de delictes d'odi. Segons el parer d'Eva, es va crear per a tractar "els delictes de l'extrema dreta", ja que el seu objectiu era protegir les minories. Era diferent castigar els que, per ser diferents, els oprimien. “Però ara s'ha convertit en un instrument contra una posició política”, diu l'encausat Karim.

Diversos ciutadans han estat acusats d'un delicte d'odi per protestar davant els hotels on es trobaven guàrdies civils en nombrosos pobles de Catalunya després del referèndum de l'1 d'octubre. Diversos professors també han estat imputats pel presumpte "adoctrinament" de nens a les escoles de la localitat navarresa. “A un company també se li imputa un delicte d'odi per haver comès un acte de boicot contra Israel a València”, ha explicat Eva.

“El delicte d'odi comença a aplicar-se a tothom”, ha denunciat Karim. La Fiscalia, creada per a protegir les minories, ha començat a prendre mesures contra aquestes minories.

Espanya en marxa, l'aposta de l'extrema dreta

Altres imatges memorables es projecten en la paret frontal. És el moment en què els feixistes entren en un acte de la Generalitat amb la cara tapada. Han llevat el micro a la persona que parlava i s'han llançat a llançar el seu discurs. Però no era només una boja acció d'uns feixistes.

El 10 d'octubre de 2013, la Policia Nacional va detenir a dotze persones que van irrompre en la delegació del Govern català a Madrid l'11 de setembre per a agredir als assistents a la Diada. Falange, Democràcia Nacional i Aliança Nacional van entrar en la llibreria de Blanquerna portant símbols d'organitzacions feixistes. Un mes després, diversos dels quals anaven a interposar una denúncia contra sis antifeixistes van participar en l'agressió, que va tenir lloc a Madrid.

L'extrema dreta espanyola portava mesos treballant en un projecte conjunt, fins llavors molt fragmentat. El primer pas va ser presentar un manifest de setze punts al juliol de 2013. Entre els signants es trobaven, entre altres, alguns dels col·lectius que més tard prendrien part en l'atac a Blanquerna.

Van posar sobre la taula una data important per a la presentació oficial de la plataforma: 12 d'octubre de 2013, a Barcelona. No obstant això, quatre anys després, en el judici contra sis antifeixistes pels successos d'aquell dia, la Policia no ha admès que es tracti d'un acte feixista.

Les concentracions es van dur a terme el 12 d'octubre de 2012 i 2013 en la plaça de Catalunya, convocades per l'associació “Moviment d'Espanya i Catalans”. A partir de 2012, no obstant això, “els grups d'extrema dreta van començar a reunir-se amb la delegació del Govern espanyol, i van acordar una estratègia per a crear un moviment contra la independència, d'aquí va sorgir l'associació Somatemps”, segons l'encausat Karim.

“La gent es va adonar de seguida dels qui estaven darrere d'aquest moviment”, ja que les persones que donaven la cara eren membres de grups feixistes. “Amb el pas del temps es va rentar la cara i es va fundar la Societat Civil Catalana”, ha recordat Karim.

Cansament de quatre anys

El documental s'ha acabat i els dos imputats i Eva s'han posat davant els ulls de tots. Fèlix comença a explicar el cas i Karim l'ajuda. Karim assegura que han arribat al judici "cansats" després de més de quatre anys, segons ha declarat Karim. Félix es veu de nou pres en la presó, ja que va complir un mes a la presó, després de ser detingut en 2014 per ordre judicial. Els altres van quedar en llibertat condicional.

Les detencions es van produir al gener de 2014 i des de llavors no s'ha pogut participar en cap manifestació o concentració, quedant prohibit pel jutge. “La Fiscalia mai ha prohibit les concentracions feixistes, mentre que als sis acusats se'ls ha prohibit participar en concentracions i manifestacions durant quatre anys”, ha denunciat Eva.

Citant l'acord, la resposta és contundent, “només acceptarem l'absolució, si no els donarem la raó en aquest intent de criminalitzar l'antifeixisme i això generaria un precedent”. A més, Karim ha afegit que els va oferir un acord, “sis anys de presó i denunciar als seus companys, per descomptat, no l'acceptem”.

antifeixisme en el punt de partida

Com sol succeir en aquests casos, una persona ha fet dues o tres preguntes durant mitja hora. També ha acabat la pregunta que havia iniciat un amic, la qual cosa ha provocat riures a la “escola”, pel que sembla, li coneixen bé. Un dels joves ha preguntat per l'antifeixisme, que ha causat evidents malestar entre els joves.

Els acusats creuen que el que està en perill és la pròpia lluita antifeixista, per la qual cosa van dissenyar una campanya per a unir-se a l'antifeixisme: “Tots som antifeixistes”. “Han volgut mostrar el feixisme i l'antifeixisme com dues cares de la mateixa moneda, els dos extrems”, diu Eva. Fèlix també ho té clar: “si no hi hagués feixisme no hi hauria necessitat d'antifeixisme”.

“Intent de criminalitzar la lluita antifeixista”, ha afirmat Eva. Als acusats se'ls acusa d'utilitzar la violència, però Fèlix considera que no es tracta de violència “sinó d'autodefensa legítima”. En la campanya han treballat diverses branques. “No hem utilitzat la paraula desproporcionada perquè no acceptarem cap decisió transaccional, només l'absolució”, ha afegit Eva.

Han rebut un ampli suport en la campanya, segons Karim, per exemple, ha rebut una gran solidaritat al seu poble natal. “Hem rebut l'ajuda dels més pròxims, no obstant això, altres organitzacions i associacions també han donat suport a la nostra campanya”.

Citen, entre altres, a Sos Racisme i Batasuna. La unitat és una taula de “ampli arc ideològic”. La plataforma, creada per a protestar contra el partit feixista per Catalunya, s'estén des dels agents que van optar per la guerra de l'Iraq, passant pel PSC, fins a les assemblees antifeixistes de cada lloc. El context polític català i l'actitud del PSC davant aquest fet, han portat al partit a l'expulsió de la plataforma.

El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, va acusar fa poques setmanes als independentistes de “ajudar a despertar al feixisme”. No obstant això, la declaració que va originar la polèmica en el Parlament basc té una gran càrrega política per a Catalunya.

El fet que el feixisme s'hagi despertat demostra que el feixisme continua viu en els fonaments de l'Estat espanyol. El qüestionament d'aquests fonaments ha suposat que el famós “per ells” prengués els carrers de Catalunya amb total impunitat.