Valladolid. Tarda assolellada de setembre. Karima, Arantxa i una altra persona es trobaven amb els seus fills en la piscina pública del barri. Se sentien a gust en el camp, vestits, mentre miraven als nens jugant. De sobte, el vigilant de la piscina es va acostar a ells. “Aquí no podeu estar vestits. Si no us afegiu roba haureu d'abandonar la piscina. Si no, telefonaré a la policia”. En el camp hi havia més gent vestida, però Karima i el seu company portaven fillastre. Va ser aquesta roba la que va molestar al cuidador.
Les dones, sense inclinar el cap, van respondre que havia anomenat a la policia. Dos agents de la Policia Municipal es van acostar a Karima i al seu amic i els van sol·licitar la documentació necessària. A Arantxa no li van demanar res. Karima va qualificar la seva actitud com un fet sexista i racista, mentre que un agent de la Policia Municipal va dir: “Estàs a Espanya, noia. Si jo et digués què és el racisme...”, va respondre.
Karima i Arantxa no van callar. Es tracta d'un comunicat que es va publicar en la xarxa social Facebook. Els mitjans de comunicació van donar a conèixer la notícia i es van reunir amb el regidor d'Esports. El regidor va reconèixer que no existeix normativa que prohibeixi l'ús de roba de carrer en els camps. Però no va ordenar cap mesura contra els policies ni contra el sentinella. La coordinadora feminista de Valladolid no va mostrar solidaritat ni als sindicats ni als partits polítics que l'envoltaven.
En el marc de l'estratègia “No als rumors” de Getxo, he participat recentment en un seminari sobre islamofòbia i gènere al costat d'Hajar Samadi, de l'associació Bidaya. Acabava de tornar de Valladolid, vaig contar aquesta anècdota. Hajar tenia mil històries que contar. El més dur és el cas de Marwa El-Sherbini, una dona d'origen egipci que vivia a la ciutat alemanya de Dresden. Va denunciar els atacs verbals i les persecucions d'un home blanc. En el mateix judici aquest mateix home va apunyalar al-Sherbini en 2009.
Karima i Arantxa no van callar. Van redactar un comunicat en Facebook, els mitjans de comunicació van difondre la notícia i es van reunir amb el regidor d'Esports de la localitat. El regidor va reconèixer que no existeix normativa que prohibeixi l'ús de roba de carrer en els camps de la piscina. Però no va ordenar cap mesura contra els policies i el vigilant
Hajarre va denunciar que a Euskal Herria les dones que usen mocadors també solen ser discriminades a l'hora de buscar ocupació o habitatge. Les mateixes persones que creuen que el hijaba és el senyal de l'opressió de les dones musulmanes, reconeixen les violacions dels drets fonamentals de les dones musulmanes que vesteixen el mocador. Legitimen la violència assumint discursos que promouen l'odi. La islamofòbia de gènere és una violència xenòfoba (a pesar que les dones siguin autòctones, perquè l'Islam es veu com una cosa aliena), però també sexista. “La societat utilitza a les dones musulmanes com a armes llancívoles contra l'Islam”, explica la youtuber Ramia Chaoui en un vídeo sobre les prohibicions del burkini.
La islamofòbia de gènere l'associem amb grups d'extrema dreta, però en els moviments d'esquerra també apareix amb formes més suaus. Hajar Samadi va analitzar durant el seu discurs els discursos d'odi i els casos de discriminació, però la primera persona que va parlar en la conversa, un home blanc, li va retreure haver contat la història del profeta Muhammad en dos minuts: “No m'agraden els llibres sagrats ni els sants”. Posteriorment, un altre blanc va reclamar la necessitat de visibilitzar a immigrants i refugiats ateus. A partir d'aquí, no aprofundim en les estratègies contra la islamofòbia; es va discutir la compatibilitat entre l'Islam i l'Estat laic, sempre des de la nostra perspectiva etnocèntrica.
Recordo les paraules de Brigitte Vasallo: “Si quan parlem d'atacs islamófobos ens perdem en les discussions, en lloc de fer-ho a favor dels afectats, ens convertim en part de l'atac”.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]
Bidea pausoka egiten da, eta hasiak egina dirudiela ikasi nuen aspaldi xamar. Baina jendeak esaldi hori edukiz betetzen ere ikasi nahi du. Bakarrik ezer gutxi lor genezake, hasi orduko etsi, akaso. Sekulako jendetza biltzeak ere antolaketa zaildu eta ikusi beharrekoa gandutu... [+]
No va actuar correctament, calia prendre mesures, si no, no aprenem. Pel que sembla, no s'adonava de l'impacte del que havia fet, continuava normal, a vegades amb un aspecte més feliç que els que li envoltaven. A més, parla massa alt, això no li agrada a ningú. Com les... [+]
El Departament d'Educació no entén per què els treballadors del públic hem anat a la vaga. Pregunta al sindicat LAB. Aquest sindicat va signar un acord amb el Departament a l'abril de 2023. Dos anys més tard han anomenat a la vaga perquè, al contrari que en anteriors... [+]
Professor d'Història en homenatge a un ex company que acaba de jubilar-se. Bravo i més brau!
Les lleis educatives subratllen la importància de fomentar el pensament crític en l'alumnat. Però el claustre de professors, en un temps un espai de debat d'idees i contrast de... [+]
Mendebaldeko herrialdeetako demokrazia liberalak demokrazia minimalista baten itxura gero eta handiagoa du. Definizioaren muina litzateke hauteskunde bidezko gobernu aldaketak errespetatzen direla. Horren aldaera autoritarioari Levitsky eta Way politologoek autoritarismo... [+]
Mentre escrivia aquesta columna, he hagut de canviar el tema, perquè la meva atenció s'ha vist afectada pels aranzels de Trump. Necessitareu poques explicacions, és nou en tots els llocs, ha imposat als productes xinesos un 10% i als productes canadencs i mexicans un 25%. El... [+]
Euskadi irratian baineraren ordez dutxa jartzeko iragarkiak etxeko komunean obrak ya hastera animatzen duen kuña hori. Obra erraza, inbestitze txikia eta aldaketa handia iragartzen da. Komunetako sanitarioen joerak aldatu dira eta ahoz aho zabaldu da zeinen eroso eta... [+]
Greba ataritan jaso nuen zuen e-maila, posta pertsonalean. Hasieran, beste askok bezala, grebaren aurrean ze aukera ditugun jakinarazteko zela pentsatu nuen. Baina ez, grebaren aurkako mugimendu politiko eta komunikatiboa zen jasotako e-maila.
Aitortuko dizuet ahozabalik utzi... [+]
Aquest cap de setmana he estat pensant en la paraula 'estètica' i en una frase que deia un amic: “Aquest treball és estètic”. He estudiat l'etimologia de la paraula estètica, que sembla que el seu significat era percebre a través dels sentits en l'origen, i més tard es va... [+]
Aurreko egunean, Bilbon, lagun batekin elkartu nintzen Bira tabernan. Tar-tarrean ari ginen oso gustura eta esan nion: “Noski, Giputxia zarenez, kar-kar-kar”. Eta berak nabarmendu zuen ez zela gipuzkoarra. Nik ongi ulertu gabe, jarraitu nuen esaten, “A! ez?... [+]