Jesús Olasagasti Irigoien (Sant Sebastià, 20 de desembre de 1907 - Sant Sebastià, 5 d'agost de 1955) va néixer fa 110 anys i ja ho hem oblidat. En 2007 li van oferir una exposició amb motiu del centenari del seu naixement. Des de llavors els seus retrats no han vist molta gent.

Va pintar aquí als dinou anys: mostra la influència de les tendències del postimpressionisme, com el fauvisme, evoca a Matisse, és lliure el pinzell. De jove va ser avantguardista, igual que molts altres artistes de llavors que va recórrer Europa, era una esponja, es va fer amb els artistes i tendències que li agradaven.

De tornada a la seva terra natal, aquesta afició a l'avantguarda li va portar a les tertúlies dels cafès Rhin i Madrid, i després a crear l'associació GU, al costat d'altres artistes, arquitectes i escriptors. Entre els implicats estaven Juan Cabanas Erauskin i José Manuel Aizpurua. Igual que va succeir amb els futuristes, a aquests també els va portar a lliscar-se amb el feixisme.

Va realitzar sopars per als franquistes. I en aquesta paradoxa es va quedar atrapat l'artista Jesús Olasagasti: el moviment que creien per l'avantguarda va sorgir de seguida reaccionari, reaccionari, contrari a qualsevol novetat estètica. I després de la guerra, oblidant-se per complet de les influències de la seva joventut i de les ànsies de canvi, va fer retrats per a viure, retrats acadèmics, els més rics de Donostia, clergues, governants.

Treballava sobretot per encàrrec, i això l'ofegava. Durant els últims anys va viure lliurat a l'alcohol. Va morir jove, sense complir 48 anys. És gairebé més conegut pel seu treball artístic que pel seu treball en la recuperació de l'ambient artístic de Sant Sebastià i, sobretot, per fer classes a joves que es van convertir en artistes com Bixente Ameztoi, el seu nebot.