Per això, no s'entén que els governs siguin tan prudents quan presenten pressupostos que no tenen en compte aquesta premissa. Menys encara s'entén que en la CAPV el personal docent no universitari es mobilitzi durant set mesos –aquesta setmana ha tingut la seva segona vaga general– i que els responsables polítics no siguin capaços d'articular una resposta negociada. No obstant això, no tenen cap problema a reunir-se amb la patronal per a complir els seus desitjos. La patronal no necessita mobilitzacions per a aconseguir la baixada d'impostos. A Navarra, el Govern pot ser que sigui més progressista, però també s'han anunciat retallades en l'educació.

Els treballadors demanden un augment de la inversió en la xarxa pública, en concret d'un 3,5% del PIB. D'aquesta manera, se situaria en la mitjana europea del 6%, el mínim recomanat per la Unesco, segons la Unesco. A més, s'estima que el personal docent necessita 1.800 persones més i que la taxa de temporalitat es redueixi del 38% al 6%, per al que s'haurien d'estabilitzar 6.000 llocs de treball. També volen recuperar el poder adquisitiu perdut pel professorat, ja que els d'Infantil i Primària han acumulat 32.500 euros de pèrdua i els de Secundària 41.000 euros.

Si realment es considera rendible invertir en educació, hauria de ser una prioritat a l'hora de fixar partides en els pressupostos. Negar la negociació en la CAB perquè es mantenen les mobilitzacions i la vaga és sacsejar el foc, i sobretot continuar generant més despeses i pèrdues de formació per a la joventut que és el futur d'aquest país.