Ficats en la recta final del campionat, com et trobes?

Perquè segueixo en l'activitat de la plaça de toros, normal. Escolto aquí i ho provo en gran part, però també tinc ganes de saber com està, perquè fins que arribi el moment real i no tingui totes aquestes angoixes i maneres d'estrènyer el campionat, no se sap massa com respondrà.

Com has viscut el campionat fins ara?

Bastant tranquil, bastant de prop, he anat a les sessions sempre que he pogut, i llavors, et fiques una mica en aquest moviment de la competició. Igual he anat tant als entrenaments, que al final m'he acostumat a aquesta tensió i he seguit amb un punt de tranquil·litat les últimes semifinals.

La foto del BEC s'ha completat, i podem dir que s'ha completat sense grans sorpreses i sense grans canvis.

Per a mi ha estat una mica una sorpresa. És a dir, tots els finalistes han passat a la final i això no és tan fàcil; crec que el que ve de quarts de final és un pes de la tensió i en semifinals potser l'altre té l'avantatge de la frescor, però no obstant això, no és fàcil que no caigui cap finalista. Jo els he vist, parlant dels finalistes, que s'han defensat bastant bé en les semifinals, no totes les situacions del campionat són fàcils, i he vist bastant bé als meus companys de cant.

Podem dir que han vingut ben preparats, però el campió, com es prepara?

La veritat és que soc bastant solitari en la meva formació i encara que en la bertso-eskola fem un simulacre de campionat, no soc molt aficionat a la pràctica, encara que ve bé contrastar la teva solitària preparació.

En aquest cas he estat preparant bastant sols, centrant-me en les tasques domèstiques, he fet les meves pròpies reflexions, les meves lectures, he escrit i he fet experiments amb la forma del vers… He fet els meus petits treballs i no m'he reunit massa amb els de voltant.

Record que fa quatre anys Aitor Mendiluze et va dir en el comiat: “La txapela es va al casc que la sosté”. Com ha viscut aquest casc el pes de la gorra?

Record que, sobretot al principi, vaig tendir a estrènyer-me una mica i això em va donar algunes ingestions després dels assajos. Al principi, la nostra relació va ser una mica conflictiva i jo crec que he necessitat temps per a ajustar, per a adaptar-nos i perquè jo també prenguem les coses una mica més tranquil·les, i diria que he donat una mica de pau a aquest punt d'ombra de la txapela, i després de quatre anys, hem arribat fins aquí amb una convivència bastant bona.

Com has vist el campionat? Quina olor, quina temperatura li has pres al d'enguany?

Entrant en el debat de la forma i el discurs, crec que en els últims anys sí ha existit en la posteritat una tendència formal i tècnicament molt tecnificada. Tan tecnificat, tantes bastides al voltant del bertso, que la posterior de les bastides era difícil de veure (exajeratamente). I jo crec que se sent una mica en contra, es lleva una mica la bastida i mostra més el que cadascun pot dir dins o en relació als temes, i això és una línia interessant. Després cadascun té els seus gustos i les seves motivacions i segueix.

Sovint parlem de “noves generacions”, però, de què parlem? Quin és exactament aquesta nova generació?

Pot ser el cas d'una generació que porta una tendència diferent del bertsolarismo, jo no crec que sigui així d'una manera hermètica. En les generacions més joves, per exemple, per a referir-se a un tema que avui dia està en plena actualitat, hi ha un discurs feminista que té una altra visibilització, un espai diferent, es veu que aquesta preocupació és present i està traslladada als temes, però crec que aquesta labor d'obertura del camí ve de la vella generació.

Pot ser que sigui la forma més comprensible de definir-ho, la generació que fins ara ha passat a la final i la que fins ara no ha passat a la final. Perquè, si no, diria que està donat el relleu en la plaça, que aquesta nova generació va amb uns altres d'abans.

Va amb ganes Amets Arzallus al BEC? Què ens vol deixar i explicar-nos?

Sí, marxo amb ganes, amb les meves pròpies reflexions i les meves pròpies elaboracions, i amb ganes d'explicar-ho una mica. Després, el campionat és un terreny molt limitat, no és fàcil que un dia t'expliqui una radiografia general dels teus pensaments, i a vegades també salin el que no vols dir, i d'aquí et poden fer una radiografia. En el meu cas, crec que la gent ja em coneix bastant –almenys l'aficionat més pròxim– i no trobarà a una altra persona. De ser així, m'agradaria arribar més a fons, mantenir l'antic bertsolarismo adaptat a l'època actual: als contextos polítics, socials, culturals i en general. Crec que cada vers ha de donar testimoniatge de l'època en la qual vivim, i jo vull fer una mica de pensar en els temes que m'han donat la meva preocupació per aquest moment en el qual vivim i què pensar de mi. Si un vèrtex fa pensar una gota en algú, el dia queda justificat.