Una vegada que les llavors que porta estiguin madures, serà el fruit el que prengui el camí de madurar. En el procés de maduració del fruit influeixen múltiples variables. L'època és una de les raons de la criança; una vegada que arriba a la temporada, comença. El temps és un altre. Amb el pas del temps, el fruit no pot mantenir-se verd i ferm, s'estovarà, es macerarà i tendirà a podrir-se. L'enunciat diu així: “El miserable adoba el temps i la palla”. L'entorn també té molt a dir. Les malalties i les plagues agraden dels fruits, com els animals. El fruit és un tros de menjar que s'acumula, i la fam no perdona. En el lloc on s'ha produït la mossegada o la picada es parteix de la ferida i es malgasta de la ferida, es podreix...

El temps també propiciarà canvis en el fruit. Alguns per a mal: els moviments del vent contra la branca, les pedrego ferides, cremades del sol, avivat de la sequera, etc. Així mateix, el temps contribueix al futur del fruit: l'aigua, el sol i la calor, en la seva grandària, al·legaran els seus fruits, es complementaran, creixeran i s'estovaran. En general, aquest camí suposa un canvi de color. Indicador de maduresa. El fruit es fa atractiu per als animals, el delit és un mitjà de gaudi. Menjaran de dolç i escamparan les llavors.

El fred també ajuda. Els arbres fruiters que donen fruits tardans coneixen el fred tardorenc. Saben que el fred s'apoderarà més fàcilment de les granotes que de la terra. Si el fred és dur, el fruit es congelarà. La congelació suposa la pèrdua d'aigua que conté i els ingredients que li aporten dolçor es quedaran més concentrats, és a dir, molt més dolços. No durarà molt, però per a menjar...

Els fruits que el fred tenyeix s'utilitzen per a produir “begudes de gel”. El raonament és el següent: més dolç, més alcohol, interrompre la fermentació i obtenir una forta beguda dolça-alcohòlica. Sidra de gel, vins...