El nou caramel va ser creat específicament per a prendre-ho amb te de cinc, ja que fins llavors les galetes que consumien diàriament tenien una desagradable tendència a mullar-se i desfer-se immediatament. Per contra, Peek, produït per la companyia Frean & Co, es mantenia digne i cruixent en els embornals. El producte ja estava llest abans de les noces, però necessitaven una bona publicitat per a enlluernar als consumidors britànics. No era el primer caramel que tenia el nom d'una persona coneguda de l'època; la reina Victòria, el príncep Albert o Garibaldi també tenien les seves galetes. Així, en relació amb la família reial, el producte va tenir un camí més fàcil en el mercat britànic, primer, i més tard a l'estranger.

Una versió errònia sobre l'origen de les galetes María s'ha estès durant molt de temps: Que van ser inventats per l'espanyol Eugenio Fontaneda i els va donar el nom de la seva neta María. Però les primeres galetes María que es van consumir a Espanya van ser produïdes pel propi Peek & Frean. No obstant això, les galetes importades eren molt cares, 5,5 pessetes el quilo.

Les primeres galetes María de l'Estat espanyol van ser produïdes a Guipúscoa, en la localitat d'Olibet, a Errenteria. La fàbrica, fundada en 1886, comptava amb taladors mecànics, laminadors i els primers forns de cadena de l'Estat. Així, el preu va baixar a la meitat, a 2,5 pessetes el quilo, però encara era un producte de luxe. Almenys per a l'escriptor Juan Ramón Jiménez. L'escriptora i lingüista Zenobia Camprubi, en l'exili, va escriure a l'editor Juan Guerrero Ruiz: “La major sorpresa J.R.rentzat serien les galetes María Olibet, que sempre les considera llegendàries i inaccessibles”.

Més endavant, Artiach i Fontaneda, fundats a Bilbao en 1907, van començar a fer Marías. Però la veritable embranzida de les galetes, a l'abric del franquisme, es produiria una vegada acabada la guerra del 36. En la dècada de 1950, la sobreproducció de farina i sucre es va destinar a la indústria dominant de Castella-la Manxa, principalment Palència, i el règim va voler convertir a María en un dels símbols de la recuperació econòmica d'Espanya.

Però el fenomen María també es va estendre a altres països, a mesura que el cost es va anar abaratint. Actualment es produeixen en més de 40 països del món. I per cognoms, gairebé tots tenen el nom de la gran duquessa: María, Marie, Marietta, Mariya, Mariebon, Mariakaje, Mariekekekekekekekekeks...