El nou caramel va ser creat específicament per a prendre-ho amb te de cinc, ja que fins llavors les galetes que consumien diàriament tenien una desagradable tendència a mullar-se i desfer-se immediatament. Per contra, Peek, produït per la companyia Frean & Co, es mantenia digne i cruixent en els embornals. El producte ja estava llest abans de les noces, però necessitaven una bona publicitat per a enlluernar als consumidors britànics. No era el primer caramel que tenia el nom d'una persona coneguda de l'època; la reina Victòria, el príncep Albert o Garibaldi també tenien les seves galetes. Així, en relació amb la família reial, el producte va tenir un camí més fàcil en el mercat britànic, primer, i més tard a l'estranger.
Una versió errònia sobre l'origen de les galetes María s'ha estès durant molt de temps: Que van ser inventats per l'espanyol Eugenio Fontaneda i els va donar el nom de la seva neta María. Però les primeres galetes María que es van consumir a Espanya van ser produïdes pel propi Peek & Frean. No obstant això, les galetes importades eren molt cares, 5,5 pessetes el quilo.
Les primeres galetes María de l'Estat espanyol van ser produïdes a Guipúscoa, en la localitat d'Olibet, a Errenteria. La fàbrica, fundada en 1886, comptava amb taladors mecànics, laminadors i els primers forns de cadena de l'Estat. Així, el preu va baixar a la meitat, a 2,5 pessetes el quilo, però encara era un producte de luxe. Almenys per a l'escriptor Juan Ramón Jiménez. L'escriptora i lingüista Zenobia Camprubi, en l'exili, va escriure a l'editor Juan Guerrero Ruiz: “La major sorpresa J.R.rentzat serien les galetes María Olibet, que sempre les considera llegendàries i inaccessibles”.
Més endavant, Artiach i Fontaneda, fundats a Bilbao en 1907, van començar a fer Marías. Però la veritable embranzida de les galetes, a l'abric del franquisme, es produiria una vegada acabada la guerra del 36. En la dècada de 1950, la sobreproducció de farina i sucre es va destinar a la indústria dominant de Castella-la Manxa, principalment Palència, i el règim va voler convertir a María en un dels símbols de la recuperació econòmica d'Espanya.
Però el fenomen María també es va estendre a altres països, a mesura que el cost es va anar abaratint. Actualment es produeixen en més de 40 països del món. I per cognoms, gairebé tots tenen el nom de la gran duquessa: María, Marie, Marietta, Mariya, Mariebon, Mariakaje, Mariekekekekekekekekeks...
No és casualitat que el Dia de la Hispanitat, el de la Guàrdia Civil i la Verge del Pilar coincidissin en aquesta data. Els tres representen estructures opressores (estàtua, exèrcit i església). D'altra banda, hi ha resistència indígena i població represaliada per l'Estat... [+]
En la costa nord del Perú, en el jaciment de Pañamarca, cultura mochica (c. 330- H. C. 800) han trobat una sala de trons. Aquesta cultura és coneguda per la seva impressionant arquitectura, el seu vast imaginari religiós i les seves acolorides parets plenes de detalls.
La... [+]
Tijarafe (Canàries), mediats del segle XIV. Quan els primers monjos catòlics van arribar a la zona de l'illa de La Palma, els awares, els aborígens locals, van veure que adoraven al Sol, a la Lluna i a les estrelles.
I així ho han confirmat les campanyes arqueològiques... [+]
No sé si es van conèixer en Lapurdi. Enrique Gómez Korta va ser assassinat pel Batalló Basc Espanyol el 25 de juny de 1979 en Baiona. Pakito Arriessin va fugir a Iparralde al novembre de 1978, on va romandre un any, fins que va marxar a Veneçuela per a evitar els atemptats... [+]
Gurutzegramen zaletuek –eta beste inork gutxik– ezagutu ohi dute Txagos uhartediaren izena. Irla haietan handiena, Diego Garcia, aipatzen bada, gehixeago izango ginateke aditzera dugunak: ospea –ez batere gozoa– lortu du bertan dagoen base militar... [+]
Segundo Hernandez preso anarkistaren senide Lander Garciak hunkituta hitz egin du, Ezkabatik ihes egindako gasteiztarraren gorpuzkinak jasotzerako orduan. Nafarroako Gobernuak egindako urratsa eskertuta, hamarkada luzetan pairatutako isiltasuna salatu du ekitaldian.