Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Un únic punt de trobada per a tres llangardaixos

  • Un, dos i tres. Tres ulls de llangardaix vigilant, mirem de reüll. Estan prenent el sol en el vell mur de pedra calcària. Els tres tenen la mateixa mirada, mentre que els ulls són diferents. De fet, en les muntanyes d'Araotz hi ha tres ulls de llangardaix, de tres espècies. Per descomptat, ells sabran que són diferents. No sabran, no obstant això, que l'antiga paret d'Araotz és l'única zona en la qual es troben les tres espècies de llangardaixos a Euskal Herria. Els humans també hem descobert aquesta primavera aquest tresor d'Araotz i des de llavors és un centre de recerca dels científics.

06 de desembre de 2017
Araotzeko mendian, kareharriz altxatutako horma zaharra. Argazkia: Iñaki Sanz-Azkue.
Araotzeko mendian, kareharriz altxatutako horma zaharra. Argazkia: Iñaki Sanz-Azkue.
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

El barri d'Araotz es troba en Oñati. No obstant això, per a ser un barri de Guipúscoa, la zona té una cosa especial, alguna cosa que no es veu en la resta: Araotz compta amb espècies de clima atlàntic que es troben en la resta de Guipúscoa i que necessiten zones humides i temperades. Però com si la proximitat del vessant mediterrani ho contaminés, en les muntanyes d'Araotz es poden veure també zones de paisatge mediterrani amb fauna i flora autòctones. La mescla d'aquestes dues condicions i la riquesa dels diferents hàbitats que alberga el paisatge converteixen a Araotz en un espai singular per a l'acostament i la fascinació de qualsevol persona interessada en la fauna i la flora, i en general en la naturalesa.

Lloc de trobada dels llangardaixos del País Basc

Al País Basc existeixen tres espècies de llangardaixos: Llangardaix verd, llangardaix schreiber i gardatillo. El llangardaix verd és el més comú en el vessant atlàntic, on el clima és més humit. El llangardaix Schreiber també es limita al vessant atlàntic, però té les diferents necessitats del llangardaix verd i no es troba tant. Gardatxo, de zones seques i assolellades, és un llangardaix de la zona mediterrània, més comuna a Àlaba i en el sud de Navarra.

Al País Basc, el gardatxo i el llangardaix verd són bastants les zones que viuen a prop les unes de les altres. El llangardaix verd i el llangardaix schreiber són alguns dels llocs en els quals es troben. El llangardaix Schreiber i el card de moro són menys les zones que viuen a pocs quilòmetres de distància, però els tres llangardaixos viuen en la mateixa vall, només es coneix un dels nuclis que conviuen en el mateix espai: Araotz.

Aquest fet, més enllà de la mera curiositat, té una gran importància per als herpetólogos que estudien la vida i la biologia dels rèptils. De fet, aquest espai en el qual conviuen o competeixen les tres espècies es pot convertir en un excel·lent laboratori natural per a analitzar els modes de vida, les lluites, les demandes de microhàbitat o els ritmes dels llangardaixos. Quina és l'estratègia de cadascuna de les tres espècies per a sobreviure en la zona de competició? Hi ha algun llangardaix que sobresurti dels altres? Comparteixen o tenen ben repartits els àmbits de cadascun? Respecte a la resta de les zones en les quals viuen aquests llangardaixos, es comporten de manera diferent els d'Araotz?

Gardatxo en Araotz. Crònica d'una troballa

El fet d'haver vist els tres llangardaixos d'Araotz no és cosa de molt de temps. Encara que sembli mentida, en el segle XXI encara es desconeixen les divisions de moltes espècies d'Euskal Herria: on estan, on no estan. I si parlem de rèptils, res més a dir. El llangardaix schreiber es va descobrir per primera vegada en Araotz fa un any. El cas del gardatxo també és un clar exemple. Fins al començament d'aquesta primavera a Guipúscoa mai es van trobar gardatxis. Per tant, es pot dir que l'única població coneguda a Guipúscoa és la de gardatxo descoberta en aquesta primavera en Araotz.

Des del primer dia d'observació del Gardatxo, coordinat per la Societat de Ciències Aranzadi, un grup de biòlegs i naturalistes treballa en el mostreig de les terres d'Araotz. Durant la primavera s'han realitzat sortides i mostrejos amb l'objectiu de conèixer la zona prenent com a punt de partida amfibis, rèptils, odonatos, papallones i plantes.

Els aiguamolls, les ribes dels rius, les zones de ginebre... i els murs, han observat antigues parets de pedra calcària amb l'objectiu d'augmentar el coneixement dels rèptils i més concretament dels llangardaixos.

A les muntanyes d'Araotz, la persona que havia aixecat les pedres per a construir les parets, no pensava mai que no sols separés les terres, sinó que el vell mur servís també per a unir els llangardaixos. De fet, en les antigues parets calcàries d'Araotz, els ulls de llangardaix són tres i els tres diferents.

LLANGARDAIX VERD (LACERTA BILINEATA)

A la foto presa en Araotz, un llangardaix verd de color marró. Foto: Ander Izagirre.

L'espècie de llangardaixos més comú del vessant atlàntic. El dors sol ser verd, plagat de petits punts negres i el ventre groc. Les femelles solen tenir dues o quatre ratlles blanques a banda i banda de l'esquena. D'aquí el seu nom científic (bilineata). En l'època ugal els mascles tenen el cap blavós.

LLANGARDAIX SCHREIBER (LACERTA SCHREIBERI)

Sobre les pedres d'Araotz el llangardaix mascle Schreiber. Foto: Iñaki Sanz Azkue.

Només es pot trobar en la Península Ibèrica. A Galícia és abundant i a mesura que s'acosta al País Basc, la distribució es va estrenyent: També es redueix a l'est de Bizkaia i Àlaba, i és poc comú en l'est de Guipúscoa, sent una cita dels anys 80 l'únic testimoniatge, en Jaizkibel. Els mascles solen tenir l'esquena més verda, amb petites taques i en l'època de proliferació tot el cap se'ls torna blau fins al coll. Les femelles presenten taques més grans a l'esquena i presenten un color marró al capdavant i esquena. Són Egoitz Alkorta i Ander Izagirre els que han visitat per primera vegada aquesta espècie d'Araotz.

GARDATXO (TIMON LEPIDUS)

En Araotz, en la paret vella es va veure el primer card (mascle). Foto: Iker Novoa.

El llangardaix més gran d'Europa. Es tracta d'una espècie de clima mediterrani a la qual li agraden els espais oberts. Es caracteritza per les seves taques blaves en els costats de l'esquena i per la seva gran grandària. Ibai Ugarte és el que ha vist per primera vegada en Araotz i, per tant, a Guipúscoa.

Cirauna
(Anguis fragilis) Sugandillas:

Muro sargantana (Podarcis muralis) Sugandila marró
(Podarcis liolepis) Sugandila vitalista (Zootoca vivipara)
Serps:

Serp llisa del Nord (Coronella austríaca) Serp llisa
del Sud (Coronella girondica) Serp corbata (Natrix
astreptophora) Serp viperacara (Natrix maura) Serp esculpión
(Zamenis longissimus) Serp cantauriana (Vipera seoanei)
Mosques:


Gardatxo (Timon lepidus) Llangardaix verd
(Lacerta bilineata) Mosquit Schreiber (Lacerta schreiberi)


T'interessa pel canal: Biologia
Intsektuen apokalipsia antropozenoan

Galdera da ea edozein zibilizaziok gupidarik gabeko gerra egin dezakeen bizitzaren aurka, bere burua suntsitu gabe eta zibilizatua deitzeko eskubidea galdu gabe”. 1

Sei hamarkada igaro dira Rachel Carsonek bere Silent Spring (Udaberri isila) liburu bikaina idatzi... [+]


Cristina Claver.
"En l'ecosistema mesopelágico es creu que existeix la major biomassa de peixos del món"
Cristina Claver (Bilbao, 1996) va realitzar estudis de Biologia en la UPV/EHU. Va acudir a Itàlia per a realitzar l'Erasmus i posteriorment va realitzar un màster en recursos biològics marins. Era un màster internacional que va estudiar a França, Itàlia, Irlanda, Suècia i... [+]

Jon Luzuriaga
"El nostre objectiu va ser aconseguir cèl·lules especialitzades del teixit que volíem reinventar-nos"
Jon Luzuriaga González (Oñati, 1989) es va llicenciar en Bioquímica (2012) i posteriorment va realitzar un màster en recerca biomèdica (2013), tots dos en la UPV/EHU. En 2018 es va doctorar en Biomedicina i després d'haver estat com a investigador postdoctoral, exerceix com... [+]

Alicia Gascón
"Hem aconseguit una millor comprensió de l'estructura i organització cel·lular"
Alicia Gascón Gubieda (Muxika, 1993) es va graduar en Bioquímica en 2015. Posteriorment es va traslladar al Regne Unit per a especialitzar-se en biologia cel·lular en els anys 2015-2021 i ara treballa en la UPV/EHU en el departament d'immunologia, microbiologia i... [+]

Izokina Euskal Herrian: arrain eta ondare

Historia luzeko soka du izokinak Euskal Herrian. Istorio ugari sortu ditu, hasi Historiaurretik eta egun arte. Haren arrantzak garrantzia sozio-ekonomiko handia izan du, eta hala sortu ziren hura erregulatzeko arauak. Atzetik etorri ziren gero, ordea, arau-hausteak, herritarren... [+]


2021-08-01 | Unai Brea
Ionan Marigomez. Ai, itsasorik ez bageneuka...
“Mila arazo ditu itsasoak, baina denen oinarria bera da: gu asko garela”

Ionan Marigomez Allende (Erandio, 1961) biologoa da lanbidez eta bokazioz. Bera izan zen EHUren Plentziako Itsas Estazioaren sustatzaile nagusia, eta bera da bertako zuzendaria 2013an sortu zenetik. Bulegoan hartu gaitu, atzealdean Gorlizko badia ageri dela, eta hantxe jardun... [+]


Ciència i ficció de la supervivència congelada
Sibèria, fa 24.000 anys. Un microorganisme de l'espècie Bdelloidea, un animal rotífer d'alta resistència, va quedar congelat en les aigües fredes del riu Alayeza. Recentment, els científics han descongelat l'animal i, a més de continuar viu, ha estat capaç de reproduir-se... [+]

2021-01-11 | ARGIA
Neix la coordinadora Haize Berriak contra la proliferació de parcs eòlics a la comarca de Pamplona
La plataforma Haize Berriak ha reunit diverses plataformes de valls que s'oposen als projectes eòlics que l'empresa Sacyr vol dur a terme en el nord de la Comarca. La plataforma Haize Berriak ha realitzat un manifest en el qual han anunciat que duran a terme accions conjuntes de... [+]

Demanem que no es facin més plantacions d'eucaliptus a la vall de l'Urumea
Amb aquest escrit volem expressar la nostra preocupació i neguit en els últims anys, i sobretot, davant les plantacions d'eucaliptus que s'estan duent a terme en els últims mesos a la vall de l'Urumea, amb l'autorització de les institucions públiques.

Guillermo Quindós, Catedràtic de Microbiologia (UPV)
"Els científics, especialment els metges, porten anys dient que això vindrà"
El catedràtic de Microbiologia Guillermo Quindós treballa habitualment en la Facultat de Medicina de Leioa. El 13 de març, un dia abans que el Govern espanyol establís el confinament, es va pronunciar un parell de veritats sobre el coronavirus en la Facultat de Ciències de... [+]

Irati Romero Garmendia Investigadora biomèdica
"Necessitem una recerca més feminista"
Irati Romero Garmendia ha relatat la seva trajectòria professional des de Bordeus. En concret, treballa en un laboratori de càncer de mama i encara que ha hagut de fer un gran esforç per a arribar a ell, considera que ha arribat d'una manera bastant natural.

Liztor habiak, labar artea datatzeko

1891n nekazari batek Gwion estiloko hainbat labar pintura aurkitu zituen Kimberlyn (Australia).


2017-07-10 | Hegoi Belategi
Rosa Binimelis. Ecologia, economia, ètica
"El teosinte ha causat grans danys a Aragó i Catalunya; en Navarresa prima la ignorància"
Una mala herba invasora ha aparegut en els matolls de Navarra, Aragó i Catalunya. El teosintea, en el llenguatge teosintle nahuatl, és una planta de la família de Zea, per tant parent del blat de moro. Rosa Binimelis (Castelló, 1979) és doctora en Ciències Ambientals i en... [+]

2017-06-27 | Unai Brea
Kepa Ruiz-Mirazo. Tractant d'aclarir les claus del naixement de la vida
"La vida que tenim avui en la Terra és molt complexa i no tenim clar per què"
L'investigador de la UPV/EHU Kepa Ruiz-Mirazo (Guernica, 1970) té una doble línia de treball. D'una banda, tracta de reproduir en els laboratoris de la Unitat de Biofísica de Leioa els passos previs a la creació de vida, i per un altre, reflexiona sobre el que és la vida... [+]

Europako txorien erdia baino gehiago desagertu da azken 30 urteetan

Europako hegaztien kopurua nabarmen jaitsi da azken 30 urteetan, Alemaniako Gobernuak jakinarazi eta Der Spiegelek jaso duenez. Europar Batasuneko landa eremuetan espezie ugaltzaileen %57 desagertu da.  


Eguneraketa berriak daude