Traduccions, còpies per tots els costats i ordres que exclouen al personal. Aquest és el dia a dia dels departaments de la Generalitat de Catalunya després de l'aplicació de l'article 155, fa mes i mig.

Tècnicament, els canvis no han canviat el dia a dia, ja que els automatismes regeixen qualsevol disfunció. Però políticament, res és igual després de la publicació de l'article en el Butlletí Oficial de l'Estat espanyol la nit del 28 d'octubre. Després del Consell de Ministres, el president del Govern, Mariano Rajoy, va anunciar la suspensió de l'autogovern i va imposar un paquet de mesures que no tenen parangó a l'Europa democràtica.

Durant la celebració de la República en la plaça de Sant Jaume de Barcelona, Rajoy va derrocar d'un cop a l'Executiva de Catalunya i, de pas, a altres 185 càrrecs de la Generalitat. La política de Junts pel Sí que pivotava sobre aquests llocs de premsa, de directors, de secretaris generals i d'altres càrrecs de confiança.

Immediatament van caure les oficines de la Generalitat a l'estranger, els Diplocat, el Consell Assessor per a la Transició Nacional i altres 25 organismes més, a més dels delegats de Madrid i Brussel·les i la cúpula dels Mossos d 'Esquadra encapçalada per José Lluís Trapero. I per a arrodonir els absurds, l'anunci de les eleccions; mentre Puigdemont està en l'exili i mig Govern en la presó, donant un aspecte molt més deplorable al panorama polític actual.

Bloqueig sota amenaça

Decapitada l'estructura, dissolta la Parlamenta i governada per Soraya Sáénz de Santamaría, Catalunya és avui una administració intervinguda. Encara que funciona per inèrcia burocràtica, molts projectes estan paralitzats. Així ho ha denunciat aquesta setmana un grup d'artistes del Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona, que han hagut de retallar la programació per falta de pagament o que els treballadors de la Seu Vela de Lleida han hagut de suspendre les obres de restauració.

També s'ha suspès la contractació de 230 tècnics que anaven a reforçar la protecció que presta la Direcció General d’Atenció a la Infància (DGAIA) a menors sense tutor, s'han alentit tràmits, s'han posposat bosses de diners i s'han congelat contractes amb proveïdors de Consells Regionals i Diputacions.

La sensació de bloqueig s'ha confós amb una fiscalització asfixiant, encara que varia segons els departaments, és especialment intensa en Economia, Presidència, Interior i Centre de Tecnologies de Telecomunicacions i Informació (CTTI). “Els homes de negre enviats per Madrid miren amb lupa tots els documents, buscant coses que ni la Guàrdia Civil ha trobat”, afirma un treballador.

A aquest panorama s'afegeix la suspensió del concurs per a la posada en marxa de les segones hores lectives i de 2.700 places per als centres de Primària i Secundària, així com la reforma financera que venia elaborant el Pacte Nacional d'Universitats, posant en risc les beques d'un gran nombre d'estudiants. “Com ens hem quedat sense interlocució política, aquests temes s'estan perpetuant sobre la taula”, afirmen des d'USTE.

Tampoc falta cap problema en la xarxa sanitària pública, podria veure's obligada a prorrogar el pla estratègic de 2017, deixant en estand by inversions per a edificis, noves plantes d'atenció, quiròfan i material divers imprescindible. Mentrestant, l'obertura del laboratori agroalimentari ha estat retardada en la secció d'Agricultura i en Obres Públiques estan els dits creuats perquè Madrid no els canviï el calendari per als pròxims mesos.

Maccarthisme 2.0

El 155 ja ha generat el primer “balanç de danys” i encara que falta per analitzar, són evidents en el tercer sector, en l'educació, en la sanitat, en l'agricultura i en la projecció pública de Catalunya. La caixa la té Madrid i l'aplica en funció dels seus interessos qualsevol expedient, concessió o tramitació de subvencions.

A més del control de les partides, cal afegir el seguiment dels càrrecs públics. A més de la comunicació corporativa, les notes de premsa o tot el contingut que publica Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, també monitoren els emails dels secretaris tècnics i els missatges de Twitter, segons URL0 i segons Intersindicala, “155. per a capturar les opinions contràries a l'aplicació de l'article o missatges de solidaritat dirigits als consellers i líders socials que tinguin detinguts”.

Quant als missatges d'odi, la persecució també ha augmentat. En aplicació de l'article 578 del Codi Penal, l'agressió policial de l'1 d'octubre es dirigeix contra persones que van denunciar en les xarxes socials o que van enviar comentaris sobre la mort de José Manuel Maza. L'exfiscal de l'Estat era l'encarregat d'investigar la querella contra l'Executiu català i la taula del Parlament pels presumptes delictes de rebel·lió i sedició.

L'intent de castigar qualsevol crítica a l'article 155 o a la política del pp ha arribat al paroxisme, quan el ministre de l'Interior espanyol ha obert en la seva pàgina web el següent apartat: “La Situació de Catalunya: protecció de les víctimes”. En aquest punt, criden als catalans al fet que denunciïn els delictes d'odi que ha causat el procés.

Cal no oblidar els litigis oberts en aquesta deriva contra membres dels Comitès d'Autodefensa de la República (CDR) i d'altres col·lectius, les multes imposades en aplicació de la Llei mordassa per organitzar assemblees, les actuacions de pancartes de protecció de presos interposats en diversos ajuntaments o la prohibició de vestir el llaç groc icònic dels presos en les meses electorals del 21 de desembre.

Operació ‘Causa General’

L'article 155 es va presentar com una mesura per a “recuperar la normalitat institucional ” des dels seus inicis fins a la celebració de les eleccions de desembre. No obstant això, no es veu amb claredat quin serà el seu camí, una vegada que les institucions i les finances ja han estat controlades. S'aprecia el desig de canviar els pilars bàsics de la personalitat catalana: El model d'escola inclusiva i el sistema públic de ràdio i televisió de Catalunya estan en el punt de mira.

En el marc de l'educació, cada dia es reforcen les veus que demanen la fi del “adoctrinament” que suposadament es fa a les aules. Això és el que demanden els sindicats petits i ultres Acció per a la Millora de l'Ensenyament Secundàries (AMES), vinculats amb Convivència Civica Catalana i Ciutadans. Segons aquestes institucions, “alguns alumnes han començat a fer front a la persecució que els suposa no compartir la bogeria de Puigdemont i Junqueras”.

És curiós que aquestes denúncies hagin acabat en els jutjats, vuit professors de la Seu d'Urgell han estat imputats en classe per parlar de les càrregues policials de l'1 d'octubre, o la querella d'Hablemos Español a Ramón Font per fomentar la sedició perquè suposadament va dir “mai deixarem de parlar de política a les aules”. La comunitat educativa creu que darrere d'aquesta agressió està la intenció de reduir la llibertat de càtedra i el model d'immersió lingüística, totes dues claus de la superació i de la cohesió social a Catalunya.

A més de l'esmentat, les amenaces contra la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals s'estan succeint, encara que es troben fora de l'article 155, sent víctimes d'una gran campanya acusades d'una presumpta falta de “neutralitat”. De moment, el PP, Ciutadans i el PSOE han aconseguit prohibir que TV3 i Catalunya Ràdio utilitzin els termes “Govern de l'exili”, “President Puigdemont” o “consellers detinguts” en referència als representants destituïts per Madrid. Per part seva, el cap de llista del PP, Xavier García Albiol, ha proposat “tancar TV3 per a després, amb gent normal, reobrir-lo”.

D'aquesta manera, es va adquirint l'aparença de “causa general” contra l'independentisme i la dissidència política. Es podia fer olor escoltant les paraules del jutge Lamela en l'Audiència Nacional espanyola. Va identificar als investigats com a “organitzacions complexes i heterogènies” amb finalitats subversius. El cas és que, a la vista dels primers passos de l'article 155, s'han obert de bat a bat les portes per a silenciar les protestes i eliminar el moviment sobiranista del mapa.