El 'Sarkozy-Kadafi' va aparèixer per primera vegada en els mitjans de comunicació al març de 2011. El moviment que va començar al gener en les manifestacions i enfrontaments al carrer de l'oposició s'havia convertit en una guerra de primavera. El règim de Trípoli s'enfonsava i entre les potències occidentals, França amenaçava amb bombardejar Líbia per l'aire. Llavors va dir Muammar al Kadafi en una entrevista televisiva: “Jo he ajudat a Sarkozy a prendre el poder. Jo li he donat els diners que necessitava per a arribar a la presidència. Vi aquí, em va visitar a la meva botiga de teles quan era ministre de l'Interior, i em va demanar ajuda”.

Si des de llavors s'ha esmentat molt a França el suposat finançament de la campanya de Sarkozy, ara els periodistes Fabrice Arfi i Karl Laske han ofert nombrosos testimoniatges i documents per a comprendre millor les contradictòries relacions entre França i Líbia i la destrucció d'aquest últim país. Mediapart ha publicat Avec els compliments du guide (Goraintziak pel guia), amb gairebé 400 pàgines, i que compta amb prop de 400 pàgines.

Mediaparte ha penjat en la xarxa una entrevista amb el testimoni principal, que ha estat precisament publicada en vídeo. De la mà del francès libanès Ziad Takieddine es pot dir que parla un personatge de John Le Carré. “Un dia Abdallah Senoussi, que era cap dels serveis a l'estranger de Kadafi, em telefona a la seva casa i em proposa que li porti part dels diners al cap de gabinet del ministre francès de l'Interior, Claude Guéant. Però, com faré això per a entrar a França? Informarem el ministre de l'Interior i no tindràs problemes. Després va portar el seu germà una maleta plena de diners, el primer suposo que tenia 1,5 milions d'euros, la majoria bitllets de 500, alguns de 200”.

L'endemà viatjarà a Trípoli-Paris en el vol de la companyia Afriqiyah, que opera des d'Anvers. En l'aeroport, no hi ha cap problema perquè la maleta passi per la duana entre la resta de passatgers. D'allí, amb cotxe, al Ministeri de l'Interior. Apuntant-se en el portal directament al cap de gabinet per a lliurar la gran maleta.

Takieddin es va emportar dues maletes més de Trípoli a París, per un valor total de cinc milions d'euros. Sis anys després, després de la mort d'Al Kadafi, la desintegració del seu règim amb la guerra i el desastre de Líbia, Abdallah Senoussi, l'enviat de maletes, les va confirmar davant el Tribunal Penal Internacional, afegint un matís important: els diners no era per a cap reparació dels serveis secrets de tots dos països, sinó per a ajudar directament a Nicolas Sarkozy a la Presidència francesa.

Si hagués estat pel testimoniatge de Takieddin, tots els que diuen que no és més que una operació contra Sarkozy l'haguessin descartat fàcilment. Al cap i a la fi, Takieddine és un agent que ja ha estat implicat en altres tants casos de corrupció, sobretot en el comerç d'armes. Però Arfi i Laska ho han confirmat amb altres testimoniatges i sobretot documents, fins que han dibuixat un panorama complet de les relacions entre Kadafi i Sarkozy.

No és Sarkozy, és França

Un dels documents als quals fan referència els periodistes, que els jutges tenen per cert, ofereix la mesura de l'escàndol: La cap dels serveis secrets de Líbia, Moussa Koussa, va apuntar en les seves notes la decisió de donar 50 milions a Sarkozy. No tots els pagaments estan documentats, però sí alguns que arriben fins a París saltant per l'Aràbia Saudita o Malàisia. Aquests fons han aparegut posteriorment en el citat Guéant o en les butxaques de Dominique de Villepin, qui va ser primer ministre entre 2005 i 2007, segons s'ha mostrat amb factures de diverses compres.

Molts diners, sempre en bitllets, i calia guardar-lo en algun lloc. “En 2007 –diuen els periodistes–, el director de la campanya de Sarkozy, Claude Guéant, va llogar una caixa blindada en un banc de París, i com volia una caixa gran, li van donar una perquè l'home pogués posar-se dempeus”.

Entre 2005 i 2007 França i Líbia van viure un període de gran amistat. Al desembre de 2007, el líder Libi va realitzar una pomposa visita oficial de 6 dies a França, on va romandre ingressat. A Al Kadafi li convenia internacionalment per a trencar el seu aïllament com un Estat pària, i tenia suficients diners per a pagar car aquest amor aparent. Per cert, Abdallah Senoussi també volia resoldre en els tribunals francesos un cas per l'atemptat contra un avió en 1998, en el qual van morir 170 persones. França tenia molt a vendre a Líbia, tecnologia o qualsevol material, com les armes.

No obstant això, la guerra no trigaria a arribar en 2011. Molts són els motius que expliquen la revolta i la guerra a Líbia. Però què necessitava Sarkozy per a ser tan agressiu a Líbia? La veritat és que una guerra sempre li ve bé a un lehendakari que vol mantenir el poder, i les eleccions eren en 2012. Però, a més, en aquestes guerres convulses sempre hi ha perill que la documentació i les proves delicades es perdin fos dels amagatalls, o que arribin a les mans d'algú que no convé, per la qual cosa és millor ocupar-se un mateix.

Però el llibre no sols culpa a Sarkozy, a Guéant i als altres. Volen demostrar que la corrupció està en el cor de l'Estat. Les personalitats més distingides de França han deixat les parts més fosques de la República en mans de persones no de confiança com Takieddine. I després, quan tot es complica, abandonen als qui serveixen per a fer el que l'Estat no pot fer: als portadors de maletes amb diners, el mateix per a invertir en paradisos fiscals que per a pagar comissions ocultes de compravenda d'armes.

“El lobby és militar industrial també a França” diuen els periodistes. “Hem volgut demostrar que els mateixos comportaments i els mateixos protagonistes han estat jugant almenys des dels temps de Balladur [en la segona presidència de Mitterrand, 1993-1995] fins a Sarkozy”.

El lector podrà preguntar, raonablement, com, sent això així, les informacions han arribat fins al gran públic, encara que sigui tard. Potser perquè el lobby militar-industrial ha decidit que ja és hora d'expulsar a Sarkozy d'una puntada després d'haver-ho espremut?

Perquè quan es tracta de guardar els secrets, hi ha molt poca pietat en aquests poders reals. Choukri Ghanem, exministre de petroli Libi, autor dels primers rebuts de diners per a Sarkozy, que en 2011 es van passar als rebels, va aparèixer ofegat a Viena en el riu Danubi en 2012.