“En les capitals d'Orient Mitjà, Riad és el campió de la inseguretat, aquí els passos d'un príncep de 32 anys per a aconseguir un poder absolut han arribat fins al punt de posar en balança als països veïns i de destituir els seus primers ministres. Pitjor encara, sembla que a aquest príncep li dona vent un president nord-americà que no sap el que fa”. Així ho ha resumit el redactor cap David Hearst en el Middle East Eye, un mitjà que aspira a convertir-se en el termòmetre de l'actualitat d'Orient Mitjà, segons ha informat Aràbia Saudita.

El rei de l'Aràbia Saudita és encara Salman bin Abdulaziz Al Saud, amb 81 anys, però el seu fill i successor, Mohamed bin Salman, és el nou sobirà del regne, segons tots els experts. El 4 de novembre, quan l'Exèrcit dels Saudites a penes va aconseguir derrocar el míssil enviat pels rebels hutíes, que per primera vegada van aconseguir arribar a la capital, tots es van recordar del príncep Salman: els saudites van començar la guerra de Iemen per ordre seva, amb l'objectiu d'afeblir la força iranià. Després es va complicar la guerra als militars riadeses i, a diferència dels famolencs, no han aconseguit molt més que enfonsar-se en el desastre de Iemen.

Aquest 4 de novembre es va difondre la detenció de Mutaib bin Abdallah, excap de l'Exèrcit de l'Aràbia Saudita. Tothom va veure també en això la condemna del príncep Salman, però ningú esperava que l'endemà fos arrestat 200 membres d'elit del país, tancat a l'hotel Ritz-Carlton i arrabassat tots els béns a tots. Prèviament, el príncep havia anunciat la creació d'una comissió especial per a investigar la corrupció de les elits del regne, que treballarà en la seva tasca per sobre de qualsevol llei o norma. Middle East Ey també ha difós una altra crònica en la qual se sap que alguns dels ostatges de Ritz-Carlton han estat torturats per a, entre altres coses, cantar informacions sobre els seus béns i els seus diners a l'estranger.

El Príncep Salman, amb la força suficient per a colpejar sense límits als enemics de l'interior, té sota el seu control als tres exèrcits de l'Aràbia Saudita, Aramco, la major companyia petroliera del món, la principal comissió d'assumptes econòmics del regne, dels quals supervisa la gegantesca operació de privatització que allí s'està duent a terme...

Amb les detencions, el príncep Salman també ha dut a terme una salvatge acumulació de capital. Els rics arrestats tenen milers de milions de dòlars invertits en Twitter, Apple, Citibank i altres companyies, així com innombrables palaus i immobles de tot el món. Bloomberg ha dit que Salman ha rebut només 33.000 milions de dòlars en comptes corrents bloquejats, i que Reuters ha rebaixat la seva fortuna.

Entre els segrestats es troba Bakr Ben Laden, president del hòlding de construcció BTP, propietat de la prestigiosa família del mateix cognom, i referent del mercat immobiliari a la ciutat santa de Meka. El grup estava perdent milers de milions de dòlars des que en 2015 el Govern va deixar fora dels contractes públics, l'any passat ja havia deixat al carrer a 77.000 treballadors estrangers.

Sauit castiga a l'Iran... Colpejant a Líban

Un altre dels afectats per la batuda del príncep Salman és Saad Hariri, amo de la companyia Saudi Oger, que es va declarar en fallida el mes de juliol passat. Igual que amb la ironia, aquest va construir l'hotel Ritz-Carlton, convertit a la presó dels rics, que precisament uns dies abans havia estat l'emplaçament del cim econòmic mundial coneguda com a “Davos del desert”. Però, a més, a Harí... Es tracta del primer ministre del Líban, que ha renunciat al seu escó.

Hariri, que va ser vist la vespra tranquil i somrient per tot el món, va aparèixer de la nit al dia en Riad per a presentar la seva dimissió com a primer ministre del Líban. El president cristià, Michel Aoun, no li ha acceptat. El líder d'Hizbullah, la principal força polític-militar del Líban, Hassan Nasrallah, ha denunciat que Hariri està segrestat en Riad i reclama la seva posada en llibertat. En una entrevista concedida a la cadena curta autoritzada per les autoritats saudites, Future TV ha dit que ell està en llibertat en Riad i que tornarà aviat a Trípoli, però que amb la seva jugada volia alertar als seus compatriotes: “He volgut provocar un xoc positiu entre el poble libanès perquè s'assabenti fins a quin punt està en situació crítica”. Es trobava en una situació tan crítica?

L'enfrontament entre l'Aràbia Saudita i l'Iran, que cada vegada està cobrant forma de guerra, ha enxampat a Líban a mig fer, segons ha resumit Madawi Al-Rashed, professor en la universitat LSE de Londres: “Última carta de l'Aràbia Saudita a Líban: Usar a Israel per a colpejar a Hizbullah”. Si el príncep Salman ha situat sense dissimulació entre els eixos de la seva política exterior el que fins fa poc semblava un tabú per als àrabs, que la col·laboració amb Israel, això sí, per a fer front a l'Iran, pot estar temptada de donar una pallissa als iranians... en el cul dels libanesos. I com no aconsegueix dominar la lluita de les dues potències iemenites per mitjà dels seus esclaus, Salman potser compensava així la balança.

II. Des de la Guerra Mundial, Líban s'ha mogut en l'esfera d'influència de l'Aràbia Saudita. A Trípoli sempre han estat sunnites el primer ministre i el seu entorn, i al mateix temps han fet negocis a Aràbia, confonent-se amb les famílies d'allí. A canvi, les autoritats riadeñas s'han enfrontat amb aquesta aliança als principals enemics d'Orient Mitjà, el panárabe d'esquerra Gamal Abdel Nasser, des de 1980, a l'Iran. Perquè l'Iran, per mitjà d'Hizbulá, havia sabut guanyar-se els cadells que li havien quedat fins llavors. Si no fos per la resistència de l'Iran i Hizbullah, Israel es quedaria amb tot el sud del Líban a la mercè dels seus territoris.

El Govern del Líban, en la fórmula de fi de la llarga guerra civil, és compartit per representants de tendències polítiques i religioses molt diverses, entre elles els cristians, els sunnites saudites i els xiïtes iranians. Pel que sembla, el príncep Salman també vol donar per acabat aquest joc i està disposat a qualsevol cosa per a acabar amb la influència iraniana al Líban. I també en unió amb Israel.

Libano, que des de sempre té una ubicació geopolítica molt complicada, torna a entrar en un estat d'emergència. Es pot trobar d'un dia per a un altre interrompent totes les inversions dels àrabs al país, sense capital i obligant-los a tornar de Riad a centenars de milers de libanesos. I els europeus estaríem a les portes de la pròxima onada de refugiats.