Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"Què volem, uns pocs investigadors molt intel·ligents o molts d'ells?"

  • Danel Solabarrieta (Ondarroa, 1976) és diplomat en Educació Primària i té estudis de psicodidáctica i psicopedagogia. Porta més de deu anys treballant en Elhuyar i en els últims anys ha coordinat el programa STING que aquesta fundació ha portat a diferents països europeus. Què fer en l'àmbit educatiu perquè les nenes facin el pas de ser científiques?
“Talde lanetan, zerra nork hartzen du? Mutilek. Nor arduratzen da dokumentazioaz? Neskak. Irakaslea horretaz ohartu bada eta ikasleei planteatzen badie, haiek segituan ulertzen dute. Aurretik kontzientzia hartu behar da, betaurreko moreak jarri”. (Arg.: D
“Talde lanetan, zerra nork hartzen du? Mutilek. Nor arduratzen da dokumentazioaz? Neskak. Irakaslea horretaz ohartu bada eta ikasleei planteatzen badie, haiek segituan ulertzen dute. Aurretik kontzientzia hartu behar da, betaurreko moreak jarri”. (Arg.: Dani Blanco)

En Elhuyar, l'objectiu del teu departament és generar interès per la ciència.

Sí, tenim diverses àrees per a això. En l'àmbit de la comunicació científica, per exemple, tenim diversos projectes per al públic en general: El programa Teknopolis, el programa de ràdio Norteko Ferrokarrila, la revista Elhuyar… D'altra banda, comptem amb un departament d'educació científica l'objectiu de la qual és oferir als joves possibilitats de tenir una visió real de la ciència, tant en l'educació formal com en la no formal. No volem que tots siguin científics, però sí que no rebutgin la ciència. Es diu que els joves actuals tindran treballs que encara no existeixen i que requeriran capacitats científiques.D'altra banda, tots els ciutadans i ciutadanes tenim la responsabilitat de prendre una sèrie de decisions que requereixen de les competències científiques per a poder prendre. On invertir per a decidir, per a prendre decisions relacionades amb la salut…

Però l'interès no és suficient perquè algú decideixi que serà científic. També cal enfrontar-se als estereotips.

Tots diuen que els interessa la ciència, tant els joves com els adults. Però la qüestió és la manera de preguntar-li. Si preguntem quant temps dediquen a parlar sobre el tema, a llegir sobre el tema, a veure exposicions… la conclusió és diferent. Els joves tenen una visió estereotipada de la ciència. Per exemple, inicien estudis d'informàtica i prenen sorpreses, perquè no saben el que és per si mateixos estudiar informàtica. Com més a prop estigui el món de les ciències, menys estereotips tindran sobre ell.

Quins estereotips són els més comuns?

Una cosa és que és cosa de gent molt ràpida. Per tant, encara que la ciència interessa, hi ha persones que no se senten capaces de dedicar-se a les ciències. Aquesta decisió es pren en l'adolescència, ja que en el cas de les nenes l'autoestima és menor, per la qual cosa se'ls anima menys a treballar en matemàtiques o en enginyeria. Han de ser informats per a poder prendre aquestes decisions a partir de dades de base sòlida. Hem de triar: què volem, uns pocs investigadors molt clars, o molts de tot?

L'autoestima no serà l'únic factor...

No, hi ha més. Per exemple, les activitats que es realitzen fora de l'escola amb la família influeixen. No cal deixar-ho tot en mans de l'escola. L'orientació també és important. Cal demostrar-los que estudiar química no et portarà directament a un laboratori, que aprendre alguna cosa no et limita a una professió concreta. Estudiar obre moltes portes, un grau no està associat a un lloc de treball. Cal transmetre'ls que les trajectòries són més flexibles.

L'objectiu del programa STING ha estat reduir les diferències entre nois i noies a l'hora de prendre aquesta decisió.

Hem treballat el projecte en vuit països i ens hem adonat que en cap lloc hi ha joies, metodologies, el problema és més o menys el mateix a tot arreu. A més, no seria bo adoptar una metodologia i imposar-la. L'objectiu dels STING és proporcionar recursos en dos blocs. Una consciència de gènere, una altra de pràctiques d'aula. En la majoria dels casos, la queixa del professorat sol ser una falta de temps, per la qual cosa hem volgut solucionar-la organitzant trobades per a tractar el tema. No és fàcil acceptar els propis estereotips, nosaltres hem proposat exercicis de naturalització que serveixen per a aflorar aquests estereotips. Després s'estudia què fer per a minimitzar el seu impacte. Quan parlem de poc temps, instintivament, els estereotips tenen més influència; si ens prenem el temps i reflexionem, la influència dels estereotips decreix. Nosaltres donem petits trucs: en el treball en equip, qui agafa la serra? Nois. Qui s'encarrega de la documentació, de la presa de dades? Les noies. Si el professor s'ha adonat d'això i li ho planteja als alumnes, ells ho entenen immediatament. Prèviament cal prendre consciència, és a dir, posar-se les ulleres habitades.

Vau començar en 2015 amb STING, ja tindreu algun resultat.

Sí, comencem en 2015 i acabem al setembre d'enguany. Cada institució de cada país ha adaptat el programa a la seva manera. Nosaltres ho hem integrat en els nostres diferents projectes. Per exemple, en Elhuyar Zientzia Azoka. Els alumnes treballen en equip amb un investigador i alguns dels projectes els presenten a Bilbao… Aquí hem integrat el programa STING. Ara, entre altres coses, comptem el nombre de noies que venen i així podem intervenir. Ens hem adonat, per exemple, que el mentor té molta influència en el fet de ser una noia.

Donareu algun seguiment al projecte?

Sí, ho volem. Quan comencem, fa uns tres anys, no sabíem com anava a sortir, i ara tenim la intenció de continuar.

Elhuyar també ofereix altres recursos relacionats amb el gènere.

Sí, per exemple, utilitzem molt la secció Ekinean de la revista Elhuyar: es tracta d'entrevistes a dones investigadores. Quin model ensenyem a les nenes? Tal vegada és més apropiat, en lloc de parlar de Marie Curie, mostrar models pròxims, un jove d'aquí que està realitzant una recerca i que també va a la platja.

Estereotipoen pisua

“Ikertzaile asko behar ditugu, beraz, ezin dugu jende bikaina bakarrik hartu zeregin horretarako. Zientzialariaz dagoen irudia da oso azkarra den norbait, lana baino egiten ez duena, gizona, zuria eta klase altukoa. Estereotipo horretatik urruntzen garen heinean, zailagoa da norbaitek zientzialaria izango dela aukeratzea. Ingalaterran egindako ikerketa batean ikusten da hori, Aspires izenekoan: 10 urtetik 14 urtera arteko gaztetxoekin egin dute, eta orain, 14 urtetik 18 urtera artekoekin egiten ari dira. Diru gutxiko neska beltz bati gehiago kostatzen zaio zientzialari izango dela aukeratzea”.


T'interessa pel canal: Zientzia
L'ús dels videojocs ha augmentat entre els adults, segons Ipsos
Julen Linazaroso, membre de Macsonrisas, ha explicat que les boles de recompensa, caixes de botí i altre tenen com a objectiu augmentar el nombre d'hores de videojocs. L'ús dels videojocs entre les persones de 35 i 64 anys ha augmentat entre 2023 i 2024, segons dades facilitades... [+]

2025-02-20 | Sustatu
Presenten Euskorpora elkartea i Euskorpus
Aquest dimecres s'ha celebrat en Donostia-Sant Sebastià l'acte de presentació de l'associació Euskorpora, en el qual s'ha donat a conèixer el projecte Euskorpus. Euskorpus serà un banc de recursos lingüístics digitals en basc.

Teknologia
Hezkuntza sistemaren ahots bateratua

Boterea eskuratzeko modu asko dago; denak ez dira politak. Bada boterea eta horrek berarekin dakarren erantzukizuna banatu nahi duenik, agintea bilatzen duenik. Beste batzuek errespetu lar diote eta pauso bakoitza hainbeste neurtuta ez dira gai erabakirik hartzeko. Boterea zer... [+]


Reflexions sobre l'ús de les pantalles

Des de l'Associació de Pares i Mares de l'Institut Arratia Tranbia Txiki volem impulsar una reflexió en la comunitat educativa sobre l'ús de les pantalles.

Últimament existeix una gran preocupació per la influència de les pantalles en nens i adolescents. Aquesta... [+]


Què comprar?

Últimament cada vegada escoltem més que molts joves no tenim poder per a comprar un habitatge. A vegades sembla que no hi ha més temes, és cert que és un tema seriós. A mi, malgrat estar prop del 31, encara em falta una mica per a aconseguir l'habitatge que serà meva... [+]


El Govern espanyol insisteix que Galeperra no es declararà en perill d'extinció i, per tant, se cedirà
A partir de 2022 la moratòria declarada en perill d'extinció no es declararà així. La notificació ha estat realitzada pel govern espanyol a través de la informació proporcionada pel lobby dels caçadors.

El 88% dels joves bascos considera que els tractaments en salut mental haurien d'estar a càrrec d'Osakidetza
El projecte Future Game ha realitzat un estudi sobre la salut mental dels joves de la CAB. El 87,7% dels joves de 18 a 35 anys opina que els tractaments de salut mental haurien de ser assumits per la sanitat pública; el 64,5% opina que no es té en compte la seva opinió en... [+]

A favor del sabotatge algorítmic

«I will overturn, overturn, overturn, it[…]»
Ezequiel 21.27 – King James Version

«Per sobre de tots els algorismes, per sota de tots els
algorismes» Xabier Landabidea

Em sento incòmode, incòmode amb l'actitud gairebé religiosa de la nostra societat cap a la... [+]


El grup Hezkuntza Artea ha presentat el manifest: "S'han imposat les modes pedagògiques una darrere d'una altra"
El recentment creat Fòrum de Professorat d'Educació Artística ha demanat que es tinguin en compte els coneixements acumulats durant anys, que els claustres garanteixin l'autonomia en la presa de decisions, que es paralitzin els plans que fomenten el “ús puntual” de les TIC... [+]

"El determinisme tecnològic de la consellera d'Educació ens preocupa: cal entrar sí o sí, de manera acrítica"
L'ús de les tecnologies està sent objecte de debat en la Comissió d'Educació del Parlament Basc, i per a això estan aportant a aquesta comissió diferents experts i agents. Hem parlat amb l'equip de responsables d'Altxa Burua que ha demanat la normativa general per a prohibir... [+]

Europa es compromet a invertir 200.000 milions d'euros en intel·ligència artificial
Els dies 10 i 11 de febrer s'han reunit a París un centenar de caps d'Estat al costat de representants del sector de la Intel·ligència Artificial, amb motiu de la quarta cimera sobre la IA. Encara que s'han escoltat les inquietuds i preguntes sobre aquesta tecnologia que s'està... [+]

DeepSeek, geopolitikaren lubaki berria

Silicon Valleyko enpresa teknologiko handienei zaplazteko ederra eman die DeepSeek-ek. Adimen Artifizialeko chatbot txinatar merke eta berriak zalantzan jarri du AEBen nagusitasuna arlo horretan, eta erakutsi du ez dela milaka milioi diru behar modelo aurreratu eta efizienteak... [+]


Tecnologia
Evolució conscient

Què haig de saber? Amb qui haig de relacionar-me? On haig de viure? Amb aquestes responsabilitats, els éssers humans estem en el camí de viure la idea d'una bona vida en el si de les nostres societats. Si no sabem respondre correctament, per por de quedar-nos en els... [+]


2025-02-11 | Sustatu
Si Meta ha piratejat en Libg, per què no?
A causa d'un cas judicial als Estats Units, Meta, propietària de Facebook, ha piratejat massivament la biblioteca de la xarxa de Libg utilitzant els protocols de BitTorrent. Així, van obtenir almenys 81.7 terabytes per a alimentar els seus sistemes d'intel·ligència artificial... [+]

Gener de 2025, el mes de gener més calorós mai registrat a nivell mundial
Gener d'enguany ha estat el mes més calorós des de 1850. A més, manté la tendència dels mesos precedents, que entre els últims dinou mesos, és la divuitena vegada que es trenquen els registres de calor.

Eguneraketa berriak daude