En el camí fins avui, el poble català no ha mostrat molt. Coratge i dignitat. Coratge i intel·ligència. Incessant. No obstant això, sabíem que tard o d'hora es trobarien amb el cruel i violent mur de l'Estat. Era el moment dels dubtes. Capacitats per a fer front a la repressió. Resistir o almenys resistir.

Doncs bé, ja va passar el referèndum de l'1 d'octubre. Va passar i ens van donar una nova lliçó. No és tan fàcil parar a una multitud de ciutadans amb total convicció. Malgrat les dificultats, els votants van començar a omplir les urnes. Després, després d'uns passos enrere, es va tenir en compte el resultat i va arribar el dia tan esperat: El Parlament va proclamar la República catalana. La resposta de l'Estat també ha estat esperada: Sota l'excusa del 155, cop d'estat a les institucions catalanes, presó i persecució.

A partir d'aquí crèiem que estàvem a punt de veure el camí de dos carrils: d'una banda, el de les accions contra la repressió; per un altre, el dels passos per a la materialització material de la república. El primer ha agafat força. Davant un estat d'excepció total, la ciutadania i els representants polítics estan immersos en una resposta antirepressiva. Al carrer, les protestes massives, i els representants institucionals en la denúncia política, en els intents per internacionalitzar el conflicte i mostrar l'autoritarisme de l'Estat espanyol.

A pesar que aquesta actitud és perfectament comprensible, per al triomf de la república és fonamental que els ciutadans, com fins ara, creïn que és possible. La convicció que, costi el que costi, ho aconseguiran gràcies a la força del poble. A això contribuiria decididament la idea que s'estan construint estructures d'Estat. A pesar que són coses diminutes i simbòliques, mentalment porten a la ciutadania a un altre escenari. La gent necessita un pas més en el procés constituent per a mantenir atenta la flama. Malgrat el dur i dur de la situació, és important no espatllar la il·lusió.

Altre punt succeeix respecte a les eleccions de desembre. A més de ser una convocatòria absolutament antidemocràtica i excepcional, està imposant un perillós marc discursiu: Blocs contraris i favorables al 155. Això restaura la situació a l'època anterior a la proclamació de la República catalana. Com si el problema fos el 155 i no la falta de democràcia a Espanya. Això pot causar una sensació de desgrat que no convingui a l'independentisme. Una vegada superat el 155, les voluntats han de complir-se a partir dels 156. Necessitaran una nova narrativa. Si m'imaginés els blocs preferiria: els partidaris i els contraris de la república. I és que això posa als ciutadans en la defensa d'una república que ja existeix mentalment, en el camí cap endavant. Que les eleccions serveixin per a donar una nova garantia a la República en les urnes.

A més, n'hi ha prou amb encendre la televisió per a veure quins són els principals temors dels aparells espanyols: la unitat dels independentistes i la legitimació democràtica. Els missatges per a crear i representar una bretxa entre partits i representants independentistes s'estan estenent una vegada i una altra. Una vegada més, mantenir la unitat serà fonamental. No és el moment de caure en les urnes. I mantenir la unitat no significa en absolut anar en una llista única, sinó respondre a una estratègia comuna de país.Més d'un tindrà la temptació de rendir-se, però el camí recorregut no ha passat en va. Que aquestes últimes línies serveixin per a enviar un sac de força per a seguir endavant i mantenir-nos com fins ara. La desesperació, a més de la seva, tindria un efecte irreversible durant molt de temps en la nostra.