Enguany se celebraran les segones trobades
- Ni tan sols un any de marge per a la celebració de les segones trobades, que se celebraran a Bilbao. La primera va tenir lloc el 28 de gener de 2017 i la segona tindrà lloc el 18 de novembre de 2017.no és mal senyal. A més, també repeteixen Haizea Alonso Aberasturi i Jon Insausti Bizkarra. En les trobades de gener s'ho van passar molt bé i ara s'acostaran a Vitòria-Gasteiz amb moltes ganes i molta curiositat.
Joves euskaltzales alabesos es reuniran a Vitòria-Gasteiz. Res més jove que Haizea Alonso a les trobades que a penes apareixeran. Té 16 anys, acaba de començar el curs de cuina en Formació Professional a Vitòria-Gasteiz i és de la localitat d'Urizaharra, en Mendialdea. La comarca de la Muntanya té 3.000 habitants, Kanpezu és el seu poble principal (al voltant de 1.200 habitants) i en Urizaharra viuen uns 300 habitants.
Unai Viana, coordinador de Mintzalagun de Gorbeialdea, va acudir a les trobades de gener, li va animar i Alonso va marxar. Lamenta que al matí no acudís i perquè sap que en la primera part del dia els joves de tota Àlaba van comptar les seves experiències entorn del basc. Aquella vetllada li va agradar molt i ara va per a tot el dia. L'objectiu d'Alonso no és només passar-lo bé, sinó també animar als joves de la zona a acudir a les trobades, ja que vol impulsar el basc en el temps lliure. Creu que les trobades poden ser l'ham d'acostar a la gent.
El basc l'ha rebut tant de casa com de la ikastola.El meu pare sap basc, la meva mare no. Les ties parlen en basca. Una altra cosa és el que fan en basca en el dia a dia, segons Alonso, menys del que volen. Diu que en Urizaharra s'escolta molt poc basc durant gairebé tot l'any, però que a l'estiu canvia l'ambient, que s'escolta més basc. Alonso parla poc en basc amb els seus amics del poble i dels pobles de voltant, encara que sap que molts d'ells saben basc. Per contra, a Vitòria-Gasteiz fa molt més, en la majoria dels casos parla basc. Ha estudiat a Vitòria-Gasteiz, en basc, i ara estudia també a Vitòria-Gasteiz. Podríem dir que és la seva segona residència. Té molts amics en la capital alabesa, de la ikastola i d'altres llocs. Li preguntem per què hi ha tanta diferència entre l'ambient del seu poble i el de la capital i ens diu: “Jo ho he notat, a Vitòria el basc s'utilitza cada vegada més entre els joves, almenys en el meu entorn, però no sé per què és així”.
Li hem preguntat amb quina intenció va als encontres i ens ha dit que li agradaria anar molta gent, que té ganes de passar-ho bé, que vol utilitzar el basc, i que, per descomptat, li agradaria organitzar la tercera trobada. Però no és un objectiu de trobada. Quan tornem a casa, a Urizahar, voldria escoltar alguna frase dels joves: “Per què no ho fem?”. I una vegada superat el poble, li agradaria començar a treballar entre les quadrilles d'Àlaba.
Els joves d'Argantzun abordaran el basc en l'associació afeblida
Jon Insausti Bizkarra és de La Pobla d'Arganzón (Cantàbria). Arganzón és un municipi espanyol de la província de Burgos. Es troba en l'enclavament de Treviño i l'altre municipi de l'enclavament de Treviño és Treviño. En La Pobla d'Arganzón viuen al voltant de 500 habitants.
Insausti, de 20 anys, va estar convidat al gener per Unai Viana i amb dos amics de Treviño. Li va agradar molt, diu que va ser molt bonic i recorda que es va reunir més gent de la que es pensava (al voltant de 60). Creu que escoltar les experiències de les quadrilles va ser enriquidor i li va semblar que no hi havia grans diferències entre elles. També serà en les segones trobades, però no com el mes de gener. En aquesta segona ha participat en el grup de treball d'organització, igual que Haizea Alonso d'Urizaharra. S'han celebrat diverses reunions per a organitzar les trobades.
Les trobades de gener van fer un treball de bodas entre alguns joves. En La Pobla d'Arganzón hi ha una associació de basca anomenada Gutxisolo, però els membres de l'associació estan envellint i estan a punt de jubilar-se. Encesa la foguera en les trobades, uns joves decideixen fer un torn i comencen a reunir-se. El major d'ells té 24 anys i es troba en parador ignorat. Un dels companys més pròxims a Insausti és el de Saseta i l'altre el de Saratsu, és a dir, el de Trebiño.
En La Pobla d'Arganzón es diu que hi ha euskaldunes, però molts joves han après castellà i no saben basc a Miranda de Ebro, on han estat educats. En la seva opinió, la gent d'al voltant de l'associació Gutxisolo i alguns dels d'al voltant de 40 anys són els que més parlen basc: “Encara que són euskaldunberris, o potser per això, perquè han treballat per a treballar el basc, l'usen més. Entre els joves, poc”.
Insausti parla en basca a casa amb els seus pares i el seu germà. Tots els estudis els ha cursat a Vitòria-Gasteiz, ja que la ikastola de La Pobla d'Arganzón pertany a l'època en la qual no estava. Ha estudiat en basc. Igual que Haizea Alonso, no s'han trobat grans diferències entre La Pobla d'Arganzón i Vitòria-Gasteiz. En tots dos casos tracta de parlar en basc, una altra cosa és saber en quantes ocasions aconsegueix fer-ho. En les relacions individuals fa molt més en basca i en grup en castellà.
Està amb ganes de trobades, però sap que aquest dia és limitat. En els preparatius als joves de les quadrilles alabeses se'ls ha ocorregut un munt d'idees i a Insausti els sembla que tindran la tasca d'acabar les trobades.
Batera: kultur proiektuak elkarrekin diru-laguntza deialdiak hiru proiektu saritu ditu: Bizimundua, Tinta eta grafito artean: musak eta Erroak. Crowdfunding kanpainak martxan egongo dira martxoaren 30era arte.
“Izaskun Arrueren urratsen atzetik” liburua idatzi du Miel Anjel Elustondok. Azken hamarkadetan Gasteizen eta Araban euskararen bilakaera eta Ikastolen sorrera nolakoa izan zen aztertu du. Izaskun Arrue Arabako Ikastoletako “lehen andereñoa” izan... [+]
Mendialdean euskarararen zabalpena aztertu du Joseba Abaitua linguistikako doktoreak; muga oso garbia aurkitu du, euskararen eta erromantzearen artean.
