Les organitzacions i membres de l'Economia Social Solidària de Catalunya van treure el manifest coincidint amb el referèndum de l'1 d'octubre. Quina relació té l'economia social solidària amb el procés d'independència?

L'economia social solidària és democràtica, autoorganitzada, favorable a l'autodeterminació econòmica per la seva pròpia manera d'entendre l'economia i, per tant, està íntimament relacionada amb el procés d'autodeterminació de Catalunya. Però això no és tot el moviment de l'economia social.

Per a alguns activistes de l'economia social solidària catalana era important que les nostres cooperatives i espais mostressin el seu suport al procés d'independència. També era una manera d'enfocar el debat nacional cap al social. Nosaltres volem la independència per a transformar la societat. La independència no és un objectiu, sinó un mitjà. Vèiem necessari posar en el centre alguns debats que obrissin el marc de debat des del punt de vista identitari o nacionalista.

També veiem la necessitat d'un procés constituent democràtic, perquè el conjunt de la ciutadania decideixi quin tipus d'economia organitzarà les nostres necessitats. Els tractats de transició, el Règim del 78, el consens sobre la monarquia, l'economia de mercat, la unió de l'Estat... això no permet que el debat constituent, l'economia sigui objecte de debat. L'economia vigent és capitalista i pública en molts casos. Es va acabar. Per a nosaltres el procés d'alliberament de Catalunya és una oportunitat per a plantejar aquest debat social. Quin model socioeconòmic volem, com volem organitzar l'economia.

S'ha fet aquest debat social fins ara, o és el moment?

En aquest moment, gran part de la població té la necessitat de debatre sobre l'economia. Hem vist quin ha estat l'actuació d'alguns agents econòmics en l'última crisi entre Catalunya i Espanya. Com actuen les grans empreses del capital, La Caixa, les empreses de l'Ibex, els grans operadors del capitalisme amb ADN català... Les altes classes burgeses de Catalunya aposten per un mercat únic a Espanya. El xantatge polític que han fet aquests agents econòmics ha fet que una part important de la ciutadania se senti obligada a debatre, a interessar-se per altres models econòmics. I sentir la necessitat urgent d'una economia al servei del país i del bé comú. Aquests agents econòmics han estat explotant el poble, absorbint recursos, precarizando recursos, La Caixa i Sabadell són els principals desahuciadores, la classe treballadora de Catalunya s'està dessagnant, i quan la classe treballadora catalana més necessita suports polítics, econòmics i socials, i marxa? Altres empreses comercials perdran les quotes de mercat! Aquesta és una visió totalment instrumental de l'economia.

Des de XES (en català, Xarxa d'Economia Solidària) hem acordat promoure al màxim els escenaris de transformació socioeconòmica en el context actual. Intentarem que la República Catalana tingui un debat socioeconòmic en el procés constituent per a treballar el model econòmic que volem per a la república. Dins d'aquest consens hi ha qüestions més concretes: com facilitar que els CDR tinguin debats sobre les claus de l'economia constituent. Els CDR defensen més el carrer, és un poder polític més popular, però ens sembla interessant que també ho siguin el poder econòmic popular. Que ampliïn les alternatives econòmiques, que plantegin en els seus municipis quins projectes econòmics volen impulsar per a accelerar la transformació social.

En una jornada dels CDRs estaven manifestant que han de participar en el procés constituent per a garantir que la nova Constitució sigui feta pels ciutadans i un ciutadà va qüestionar des del públic que “és el repartiment de forces, per a això estan els partits polítics, Òmnium i ANC”.

Aquest debat expressa la feblesa del plantejament liberal de la república. Des del punt de vista liberal, la república es proclama, és un procés jurídic, construït des de l'alt, amb diverses constitucions i alguns experts. Aquest és el model dels qui tenen una visió de república liberal. I aquesta és la seva gran feblesa. Perquè una república no es proclama, es construeix. És una relació material, no una relació jurídica. Si tu no tens una força material republicana, si no formes més que un mode de representació sense que sigui res en l'essencial, no podràs aixecar la república. La principal feblesa del projecte de la República catalana és que s'ha apostat per una representació de la república, sense crear condicions materials perquè aquesta sigui aplicada, desenvolupada i construïda. Nosaltres sempre hem reivindicat que un procés constant no és formal, sinó material. Cal fer un procés constituent en la clau popular, en la de la soci-economia clau, en la de les correlacions de les forces materials, en la de la classe clau, en la de l'apropiació col·lectiva de l'economia… o es desenvolupa l'economia col·lectivista, democràtica i al servei del bé comú, o no hi haurà una república.

Un procés constant ha de ser plural, construït des de baix, que integri tota la pluralitat territorial, social i política que existeix en tota Catalunya. Aquí hi ha una part de la població que està al marge de la participació tradicional, el col·lectiu de migrants, que en molts barris és el 20%, i és important que aquesta gent sigui un subjecte actiu en la construcció nacional. Són els primers que ataca el feixisme... si no respon a les seves vulneracions de drets el procés constituent serà un gran problema. És important obrir espais, que el procés constant sigui plural. I que es legitimin per al debat social tots els espais polítics que s'han obert: el procés constituent no pot ser una mera comissió d'especialistes per a la transició nacional, això és el projecte de la república liberal. Els CDR (en català els Comitès de Defensa del Referèndum a l'origen i ara els Comitès de Defensa de la República) han de legitimar-se com a estructures noves: petites i senzilles, però organitzades en xarxa i amb capacitat de mobilització. Els CDR han de ser un espai per a l'elaboració de propostes i la presa de decisions.

En primer lloc, cal visibilitzar a tots els agents que han lluitat per defensar el referèndum i tots aquests actors han de construir la república. Els agricultors, amb els seus tractors, han de plantejar el model rural i territorial i tota la resta. Estan sofrint la repressió, han estat enviats des de la Mesa Agrària de Madrid i se'ls han congelat les ajudes de 30 milions d'euros. Els bombers han participat, també han de decidir quina república volen, quins serveis públics volen... els professors de les escoles ho han donat tot en el referèndum, ells han de plantejar el model educatiu, i el model educatiu que s'ha activat per a donar suport al referèndum ha estat un model públic, que s'està treballant des de la base. Pares i mares, cooperatives, associacions de consum, estibadors... El referèndum va ser extraordinari, va demostrar una gran capacitat d'autoorganització, feta en massa i basada en la desobediència. Es tracta d'una de les experiències més potents dels últims anys a Europa. Però també cal posar en valor la vaga general del 3 d'octubre. En l'assemblea de la vaga general estàvem tots els agents units, i això també és un poderós poder constituent transformador, aquestes assemblees que eren la base per al canvi del model politicoeconòmic. Aquests són els espais que hem d'articular. D'aquí ha de treure's la Constitució.

Com es fa això?

Tenim paper escrit: En XES tenim definit com hauria de ser la llei d'economia social, i d'aquí es pot deduir el model econòmic que podem construir. Però tot això és paper, no és suficient. Des de la xarxa d'economia solidària veiem que en el procés constituent hi ha treball per a tots. Per exemple, els agents polítics poden participar en aquesta fase de la constitució material de la república mitjançant la municipalització de serveis: Si l'agència Aigües de Barcelona canvia la seva seu social, Barcelona En Comú, les ciutats del canvi, etc. poden municipalitzar les empreses aquàtiques, per exemple. Això és un debat en les nacions clau? Sí. Però, sobretot, és una manera de construir materialment una nova entitat, col·lectivista i democràtica. En l'escenari actual, des de XES tenim clar que hem de treballar amb tothom. Hem de reunir-nos amb Òmnium, l'ANC, i plantejar-los un debat econòmic. Però també amb Barcelona en Comú i els òrgans del seu entorn, plantejant debats constituents. Existeix un ampli camp d'avanç en l'àmbit socioeconòmic. No sé per què no s'ha fet un banc públic l'endemà de proclamar-se la república, o per què no es va fer abans.

Els partits polítics independentistes poden estar disposats a fer un procés tan constant i ciutadà? O prevaldrà la força de les elits?

Crec que tots hem de ser molt generosos en aquest moment. Potser hi ha fanàtics liberals del PDeCAT que no ho vegin bo, però crec que seran minoria. El bloc sobiranista és conscient de les aliances que s'han fet en els últims mesos i de tot el que ha donat tothom en tots els àmbits. Ha estat un projecte col·lectiu que ha de ser recollit col·lectivament de tornada. La Cup, Podem i l'esquerra anticapitalista la secundaran, però jo crec que ERC també hauria de fer honor a la seva genealogia republicana, col·lectivista i democràtica, i pot donar suport a un procés que transformi més la soci-economia.

Per a la gent d'esquerra el més interessant és omplir de contingut la república, però abans i ara del referèndum moltes forces s'han hagut de destinar a fer front a la repressió.

L'escenari antirepressiu no és il·lusionant. La por fa retrocedir o crea camps de resistència. L'economia social solidària és el treball de defensa, que sempre s'intenta construir. La nostra aportació ha de ser construir. També crear eines per a la resistència: si cal buscar diners per a finançar uns certs temes o crear espais de cura col·lectiva. Cal plantejar aquest debat de defensa, sempre amb la intenció de construir una alternativa, no sols per a donar una resposta, sinó perquè creiem que la societat que defensem ha de funcionar així.

Els qui sempre han estat crítics amb l'estructura d'Estat, ara han de treballar en el model d'Estat.

Moltes vegades mirem amb recel a l'Estat, perquè l'Estat li ho apropiava

la nostra capacitat d'acció col·lectiva. No ens interessa aquest estat que monopolitzi les iniciatives col·lectives. Ens interessa l'estructura més descentralitzada possible, que impulsi el municipalisme, perquè la sobirania local és molt important. Aprenguem d'altres models: El confederalisme democràtic del Kurdistan té trets interessants, així com les constitucions d'Amèrica del Sud: el doble poder, els espais de participació ciutadana, altres arquitectures polítiques... hem de crear una nova manera d'organitzar-nos social i políticament. Per a fer una còpia de la monarquia espanyola, centralista, descendent, capitalista... per a quina independència?

Després de la declaració de la independència, Catalunya ha entrat en una nova fase. Què ve?

Entrem en l'escenari de mig-llarg termini. Vindran mesos o anys plens de dificultats. Esperem que es puguin garantir uns mínims drets democràtics, tant polítics com civils, que permetin continuar organitzant-se. Aquesta és una altra de les raons de l'economia social solidària per a donar suport al procés constituent, ja que resulta molt difícil una alternativa econòmica amb la monarquia espanyola. Posarà en marxa les cooperatives des de la clandestinitat, com es va fer el referèndum?

Vols afegir?

Agraïm molt tota la solidaritat rebuda des d'Euskal Herria. Ha estat realment emocionant. Sempre hi ha hagut aquesta solidaritat, i crec que cada vegada estem més aprenent junts. Per a nosaltres ha estat molt bonic el suport a l'economia social transformadora d'Euskal Herria (Olatukoop), perquè hem entès que estem construint junts una república cooperativa, solidària i transformadora. Per a nosaltres aquesta afinitat ha estat molt important i emotiva. També amb altres sectors de l'Estat espanyol: REES recolza en un comunicat l'autodeterminació de Catalunya i és meravellós que des de l'Estat es plantegi en aquests termes el tema, el sindicat andalús SAT, els anticapitalistes de Madrid, i per descomptat, València, Mallorca... cal reconèixer i agrair aquesta afinitat republicana.

UNA ECONOMIA SOLIDÀRIA FORTA A CATALUNYA

“Aquests factors bàsics han fet que l'economia social solidària tingui més centralitat a Catalunya, que es vegi més, que tingui més consciència de si mateixa, respecte al cicle econòmic polític anterior.

Una, per descomptat, la crisi econòmica: ha creat noves necessitats no satisfetes i és com l'energia que està en la base dels nous projectes econòmics.

Un altre element és la capacitat del moviment per a articular-se sociopolíticamente: s'ha vingut organitzant i cada vegada ha tingut una visió més estratègica, que no són meres cooperatives soltes que es desenvolupen per a competir en el mercat; una part del sector, l'economia social solidària, té una visió estratègica de la transformació social. Aquesta organització estratègica ha anat creixent en els últims tres o quatre anys.

Part de l'economia social solidària també ha desenvolupat una visió política de com intervenir des de les institucions per a impulsar l'economia social solidària, quina funció correspon a l'administració local o autonòmica...

En les organitzacions, ha estat un cicle municipalista, l'arrel del qual té diverses arrels, una M15, la CUP... el cicle municipalista ha influït en l'economia social solidària. Abans només es fomentava l'economia social “convencional”, “perquè els aturats creessin cooperatives o associacions laborals...”, i ara en molts ajuntaments s'entén que l'economia social solidària és tot un àmbit socioeconòmic, amb formes sociolaborals més formals i altres més comunitàries. I hi ha una aposta per impulsar aquest espai socioeconòmic dins d'un marc d'economia plural. Això suposa no sols impulsar el capitalisme en la promoció econòmica dels pobles.

També en les institucions el procés d'independència ha transformat les relacions de força entre les forces sobiranistes: en l'anterior legislatura CIU era hegemònica en l'àmbit econòmic, i això tenia les seves conseqüències perquè s'entenia que les cooperatives havien de transformar-se i adaptar-se al marc econòmic general. I amb el nou govern, ERC té la competència política de l'economia social. Ells parlen d'economia social, no solidària. ERC encara no ha obert la seva visió al model més complet, segueix en el model tradicional. Però ha fet una aposta decidida pel cooperativisme, amb el projecte dels Ateneus Cooperatius. Veurem en què queda tot això, en aquesta època de la Generalitat colonial. Tenim por que caigui”.