Escena d'una fractura, primer pla: El 16 de febrer de 2007 un grup d'escriptors ha declarat en el Boulevard donostiarra que ja no volen que els seus treballs siguin tinguts en compte en els Premis Euskadi de Literatura. “Comencem a notar que l'objectiu de Sarion no és, en el fons, crear una activitat intel·lectual i literària submisa a l'autoritat actual”, assenyala el manifest que han llegit davant els periodistes, “Utikan Euskadi Sariak”. Han denunciat les irregularitats comeses en l'elecció dels premis, han afirmat que els tècnics, crítics i jurats que gestionen el sistema literari accepten aquest tipus de comportaments i han arribat a la conclusió que “els Premis Euskadi ajuden a difondre un concepte escàs de literatura”. El text compta amb el suport de més de 30 escriptors i escriptores. La història dels premis literaris que concedeix el Govern Basc quedarà condicionada en part des de llavors: han passat deu anys, però aquest mateix any tres escriptors que estaven en la compareixença del Boulevard, al saber que estaven entre els finalistes, han renunciat públicament –Josu Landa, Oier Guillen i Koldo Izagirre–. Asier Serrano, un dels signants del manifest, ha estat guardonat amb el premi a la literatura en basca que no apareixia en les travesses pel seu llibre de poemes Linbotarrak.

La llista de morosos és llarga en l'última dècada. Alguns flaixos: En 2008 Eider Rodriguez, Uxue Alberdi i Koldo Izagirre van dir que no al saber que eren finalistes, en 2009 Iñigo Aranbarri i aquí està també la de 2015: Mikel Perua va rebutjar el premi que va rebre el Camp de Foc per la novel·la. Hi ha hagut qui, al principi, s'ha negat a participar i anys després ha canviat d'actitud. I hi ha qui sosté encara més fermament la postura de llavors. “Dir que soc de la mateixa opinió és poc”, diu Jon Alonso, l'article del qual es pot considerar un antecedent del manifest “Utikan”. Ho va fer públic en l'Anuari de la Cultura Basca d'ARGIA de 2007, on va comptar, entre altres coses, com un funcionari del Departament de Cultura del Govern Basc havia manipulat els vots a l'hora de decidir als finalistes. “Si m'hagués callat davant un parany tan bast i desvergonyida, mai m'hagués perdonat a mi mateix”, ha explicat.

Deu anys després, preguntat per si el “Utikan” va tenir algun efecte, Alonso diu que sí: “Jo diria que la posició de la majoria que signem és la mateixa”. Malgrat reconèixer l'existència dels autors guardonats després d'adherir-se al manifest, això no ha impedit, al seu judici, anar construint “un nucli petit” entorn del que es va reivindicar i ser conscients de l'existència de “la comunitat literària basca més conscient i activa”. “Estic orgullós de tots els escriptors que han mantingut la seva actitud i als quals soc deutor i agraït al mateix temps”.

Rebobinar a 2007. Alguna cosa passarà a l'abril: Jon Kortazar, president del jurat dels últims Premis Euskadi que s'han lliurat abans de presentar el manifest, ha decidit concedir el Premi de la Crítica d'Espanya a Alonso en narrativa pel llibre L'espai dels fumadors; i a Koldo Izagirre en poesia per Rimmel. Tenint en compte que tots dos escriptors són els signants de “Utikan”, sembla un gest per a intentar sufocar l'incendi. Li arrabassarà la manxa: Izagirre manifestarà públicament la seva renúncia al Premi de la Crítica i a més denunciarà que “el Premi Euskadi es tria amb un mecanisme més fosc que el Premi Euskadi” –en aquell moment Kortazar és tot el jurat que està per triar al guanyador–.

Notícies inesperades en la cerimònia rutinària que fins llavors es repetia any rere any: serà un any entretingut per als periodistes que treballen en els departaments de cultura.

L'Audiència Nacional com a jurat literari

Un estafi-lapse de l'Arbre de Guernica caient fulles a la tardor, nevades a l'hivern, en flor a la primavera i a l'estiu al sol, i així un parell de voltes fins a 2009. Patxi López rebrà la makila de lehendakari recitant poesia, i el nou govern decidirà fer una cosa diferent amb els Premis Euskadi. Les bases hauran de ser modificades i presentades per autors o editorials per a la seva valoració. Aquesta mesura es va adoptar després de considerar impossible gestionar tota la producció anual, tal com explica la llavors consellera de Cultura, Blanca Urgell: “Va ser una experiència positiva tant per als jurats com per al personal del Govern Basc encarregat de gestionar el premi”. En la seva opinió, la decisió no va tenir res a veure amb “Utikan”, que “denunciava les vicissituds de governs anteriors i estic convençut que en 2007 nosaltres també podem estar d'acord amb algunes de les coses que deia el manifest”. Amb el canvi, l'administració es va estalviar alguns titulars incòmodes, perquè durant una estona ningú s'havia negat a ser finalista, bastant amb no presentar-se.

Però desconfia d'un premi literari: quan no ho esperes, comença un nou episodi polèmic. Puja la música a la trobada, any 2011: Som els Moros de Joseba Sarrionandia entre boira? El jurat ha considerat l'assaig com el millor de l'any. Però serà el Departament de Cultura qui decideixi no lliurar la part econòmica del premi fins que “la persona premiada regularitzi la seva situació davant la justícia”. I fins que l'Audiència Nacional declari que no té res contra l'escriptor de Iurreta –és una manera de dir-ho-, no se li donaran els 18.000 euros que li corresponen.

“Sabíem que anava a portar una tempesta, i amb aquest moviment aconseguim suavitzar una mica la ràbia d'aquells que creien que Sarrionandia era un dimoni, mentre inevitablement estàvem encenent la ràbia dels quals el consideraven un heroi”, explica Urgell. "El pitjor era veure que la família renovava el seu dolor per l'escàndol que es va produir en els mitjans de comunicació. Vivim en un món cruel que t'ordena estar ‘amb mi’ o ‘contra mi’”. Preguntat per les pressions que va haver-hi darrere d'aquesta decisió, ha assegurat que no va haver-hi “senyors X”. I entre els moments més emotius de la legislatura destaca el moment en el qual la família de Sarrionandia va assistir al lliurament de premis.

Repetició de la jugada

Fem una transició suau, es va acabar aquesta legislatura, el PNB ha tornat al Govern Basc i torna a l'anterior esquema. En lloc de presentar els treballs propis, es tornarà a valorar tot el publicat des de 2012. El viceconsejero de Cultura, Joxean Muñoz, ha explicat que l'objectiu és “tenir un premi nacional”, i per a això cal tenir en compte tota la producció, perquè en cas contrari es convertiria en un concurs.

Però tornaran a aparèixer les renúncies, la més sonada la del Perú de 2015, en dir que no al premi i proposar un altre tipus de mesures per a fomentar la creació literària. Muñoz ha defensat que els premis formen part de la política de donar visibilitat a la producció literària, però no són els únics que es fan en aquest àmbit. Enguany, per exemple, el Govern de la CAB ha posat en marxa una nova convocatòria per a fomentar la literatura juvenil. Encara que s'ha analitzat fer alguna cosa semblança amb la literatura d'adults, el fet que la convocatòria tingui un termini d'un any dificulta la seva posada en marxa en les seves pròpies paraules: “Normalment per a escriure una novel·la, com un Twist, un any no és suficient, fa falta molt més temps”.

Sobre la situació que es produeix quan els escriptors renuncien, Muñoz diu: “Quan es posa el focus sobre uns llibres i sobre la literatura en general, també es posa el focus en les possibles discrepàncies que puguin existir. I jo no crec que sigui dolent que es posin de manifest aquestes posicions, aquestes discrepàncies i aquestes crítiques. Si la cultura no és un espai per al debat, l'hem fet nosaltres”. Ha afegit que la majoria dels escriptors se senten satisfets amb el premi que reben de les seves mans. I que no ha rebut cap missatge per part de les associacions que participen en el disseny de les polítiques culturals que considerin que els premis són inapropiats. “D'alguns agents sí –ha afegit– i ho prenc amb respecte, perquè tenen tot el dret”.

La qüestió és que la pel·lícula segueix, més o menys, com estava fa deu anys, afegint el factor de la rutina. Per a explicar-ho amb un esquema, es tracta d'un nou cicle de Premis Euskadi: 1) conèixer als finalistes, 2) declarar la renúncia d'un o diversos escriptors i 3) premiar a l'autor que hagi renunciat per igual o b) lliurar el guardó a un altre. Un remake amb poques sorpreses. No hi ha nous guions, com el Govern reconeix que serà així i també hi ha escriptors que no volen participar, pel que sembla –“no m'interessa que es puguin reformar o millorar els premis. No és assumpte meu. Els premis són la imatge del fracàs d'una determinada concepció sobre la literatura”, diu Jon Alonso.

“Això és tot amics”, haurà de dir. Introdueixi els crèdits de terminació.