L'exposició ha finalitzat el 4 de novembre en la galeria Redling Fini Art de Los Angeles. Allí ha mostrat marcs trencats, incomplets, coixos, solts. Al costat de Marko ha mostrat també aquest vídeo de més de quatre hores: The Voice of the Valley. En aquest frame de dalt apareix l'artista, preparant fustes per a fer marcs. Igual que en el Barroc, l'artista dota a la fusta de guix blanc, per a polir-la, repetint el procés que es realitzava en el seu moment abans de la dació de l'or, mostrant la materialitat del marc. En els últims anys Erlea Maneros Zabala (Bilbao, 17 de març de 1977) viu en el desert de Joshua Tree, lloc on ha creat aquests treballs en el seu estudi.

L'artista acudeix tots els dies a l'estudi, el seu treball és repetitiu, mecànic, gairebé avorrit. Agafa les fustes, les talla a mesura, les escata amb molta manyaga, els dona guix com si després els donés or, i mentrestant escolta la ràdio local, gent que es diu “libertarians”, que es penja en les ones. Això és el que es pot veure i escoltar en el vídeo. Artistes emmarcats en la desconstrucció i mostrant al mateix temps el marc ideològic que crea la ràdio.

“Viu en un petit poble”, diu l'artista, “i aquest és un altre món. Als Estats Units la gent del món de l'art no sap que això existeix, no ho coneix, se li fa totalment estrany”. Erlea Maneros Zabala vol fer sentir el que mai han sentit, ensenyar-los marcs, marcs que marquen la realitat. “Entre els artistes també hi ha hagut una tendència a connectar el desert occidental amb un lloc buit i utòpic, amb una naturalesa pura, però viu en el desert i l'ambient social d'aquí és molt dur, té poc a veure amb aquest lloc utòpic”.

Mira-li el marc.