El periodista està acostumat a preparar preguntes, a organitzar-les, a fer-les i a escriure narració. Però aquesta vegada ha tocat respondre a les preguntes d'ARGIA. Elhuyar Aholkularitza ha realitzat un estudi sobre la cultura, la identitat i la identitat a partir de tres projectes a Euskal Herria: Ikastolen Elkartea, Elkar i ARGIA.
En paraules d'Imanol Azkue, d'Elhuyar Aholkularitza, l'objectiu de l'estudi ha estat “conèixer la influència de la identitat en els processos d'innovació social en el territori i, sobretot, en aquells que tenen a veure amb la revitalització del basc”. Tres projectes d'Euskalgintza que treballen en aspectes molt diferents i que comparteixen una època semblant, ja que han treballat en els últims 40-50 anys. Algú pot preguntar: “Per què la LLUM? Hi haurà molts més que van treballar en aquella època, no?”. Jo també li he fet aquesta pregunta a Azkue, i heus aquí la resposta: “En els mitjans de comunicació bascos, ARGIA és una de les principals referències: té una llarga trajectòria i experiència, ha estat una adaptació d'època, ha estat innovadora en molts aspectes, està compromesa amb l'entorn, és sobirana, reuneix la gran comunitat (treballadors, col·laboradors, subscriptors)… i ARGIA compleix bé els criteris de selecció que vam posar”.
No han analitzat a cada associació o grup en general, sinó que han analitzat treballs o passos concrets. En el cas d'ARGIA, s'han centrat en la creació del grup Ametzagaña, el salt a Internet i el model de gestió. El procés ha durat diversos mesos i s'han celebrat diverses reunions, ja que en dues hores no es comptaran els tres temes d'estudi.
Quant a les conclusions, Azkue ha explicat que es tracta d'un projecte de tres anys i que encara no ha acabat. Però en l'anàlisi ens han ofert algunes dades que valoren com a significatius, que conclouen que molts dels valors es repeteixen, com la cultura de l'auzolan que està en la base dels projectes, la participació, que han sorgit de la iniciativa popular, que han estat institucions ètiques, justes, que han sabut adaptar-se a les noves realitats, temps i situacions, la importància de les xarxes de relacions en aquesta mena de projectes...
Elhuyar preveu presentar tot el treball l'any vinent.
Santi Cobosen ahozko testigantzan oinarrituta, espetxearen erretratu bat da Zigor Olabarriaren Txori Urdinak liburua. Santi Cobosek (Leon, Gaztela, 1968) bizitzaren erdia eman du preso. Pairatu ditu torturak, jipoiak, muturreko isolamendua, FIES sailkapena; burutu ditu ihes... [+]