Hi ha països que aconsegueixen els dos requisits de manera parcial o que aconsegueixen un en el seu conjunt, donant o no un pas endavant en l'altre. Així, alguns estats tenen reconeixement internacional i ho tenen en un grau important. Per exemple, l'Estat palestí compta amb el reconeixement de 130 països i és membre observador de l'Assemblea de l'ONU. La República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) compta amb desenes de reconeixements internacionals, però igual que Palestina, de facto no és independent.
Els països de facto independents necessiten el suport d'una potència internacional per a fer front a l'aïllament econòmic i assegurar el monopoli de la violència. La República Turca de Xipre del Nord no seria viable sense el suport de Turquia, com tampoc ho seria la República de l'Alt Karabakh (Alt Karabakh) sense Armènia, Kosovo sense Occident o Transnístria, Abkhàzia, Ossètia del Sud i Donbass sense Rússia. Però Catalunya no es pot equiparar a tots aquests països, entre altres, està en el cor de l'Imperi Occidental i és rica, per la qual cosa no està disposada a avançar una veritable secessió unilateral sense una estranya papà/mamà, sense monopoli de la violència i sense reconeixement internacional. El que Catalunya ha posat en marxa és una estratègia innovadora: pressionar a l'Estat d'origen perquè se sent de manera pacífica i democràtica a negociar el reconeixement del dret a l'autodeterminació i la seva execució.
Occident veu la secessió unilateral de Catalunya com un perillós precedent a casa i a l'estranger. Per exemple, com podrien la UE i l'OTAN defensar la secessió unilateral catalana i condemnar a la de Crimea?
La geopolítica és un dels punts febles de Catalunya. Els projectes i els desitjos de fragmentació de l'URSS i Iugoslàvia eren molts des de fa anys, no cal ser ràpid per a distingir entre la praxi i el llenguatge diplomàtic. Abans del referèndum d'Eslovènia es venien armes des de l'oest a Eslovènia i Croàcia i el congrés estatunidenc va aprovar una llei per a denegar finançament a Iugoslàvia i finançar exclusivament a les repúbliques. D'altra banda, Occident mai va acceptar l'ocupació soviètica dels països del Bàltic i, per exemple, en 1983, el Parlament Europeu va aprovar una moció en la qual denunciava l'ocupació i advocava per restaurar la independència dels països del Bàltic.
Occident veu la secessió unilateral de Catalunya com un perillós precedent a casa i a l'estranger. Per exemple, com podrien la UE i l'OTAN defensar la secessió unilateral catalana i condemnar a la de Crimea? A Crimea, en la dècada de 1990, es van celebrar dos referèndums per a reclamar sobirania, a canvi que Kíev segrestés l'autonomia, tallés l'electricitat i destituís el president. En 2014 es va repetir l'escenari i en un tercer referèndum, el 83,1% del cens electoral va avalar la secessió. Al mig va haver-hi un cop d'estat a Kíev, i Crimea ha tingut el suport d'un exèrcit i un estat fort, el de Rússia.
Catalunya només té un camí per a augmentar la pressió sobre Espanya. Acaba la propaganda de la independència de baix cost. Per a obligar a Espanya a negociar ha de sofrir la imatge d'Occident amb aquest conflicte. Prova d'això és que les declaracions de Putin han posat sobre la taula una doble moral en aquest assumpte. La pressió continuarà augmentant si la declaració unilateral d'independència es combina amb un gegantesc exercici de desobediència civil que durarà un mes, la qual cosa generarà costos econòmics i personals.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Avui dia, les veus de les dones i dels nens i nenes romanen en el si d'una cultura que deslegitima les seves veus, silenciant les seves experiències, dins d'un sistema tendent a minimitzar o ignorar els seus drets i necessitats bàsiques. Un exemple mediàtic d'aquest problema és... [+]
El dimarts es va donar a conèixer la sentència contra cinc joves de Lapurdi, condemnats per pertinença a Segi. Quinze mesos de presó per reversió a dos joves, amb una multa de 500 euros cadascun; 140 hores de treball forçat i 500 euros de multa a altres dos joves; i,... [+]
L'altre dia, mentre repassava la famosa sèrie de televisió The Wire, va arribar una escena que em va recordar la desesperació. Allí, la direcció del diari The Baltimore Sun va reunir els treballadors i els va avisar dels canvis que s'aveïnen, és a dir, dels acomiadaments i... [+]
La cultura consumista que vivim, mana a tot usuari a un gaudi desmesurat. Com diu Slavoj Zize, Gaudeix del teu fetitxe, s'ha convertit en el rude mandat de la hiper-modernitat. El gaudi actual es duu a terme a través dels dispositius tecnològics existents per a ocupar el lloc... [+]
Un fantasma travessa les cuines: Els fantasmes de Carlos.
Karlos no s'ha presentat al Màster Xef Celebrity. Després d'analitzar el seu patrimoni culinari, té molt clar que no superarà la selecció dels seus contrincants. De fet, l'Acadèmia de la Gastronomia i els mitjans de... [+]
En 2018 vaig apagar les xarxes socials i la majoria de les comunicacions dels dispositius per a intentar controlar on centrar-me en la vida. Cada dia segueixo en aquesta tasca, a la llum de l'arna, perquè la meva curiositat busca constantment informació fresca que m'ajudi a... [+]
Beyoncé al descans d'un partit de futbol americà a Houston, Texas. La cantant estatunidenca ha sortit al centre de l'estadi amb un vestit de cowboy al qual ha tingut accés. El barret el cobreix el bonic, les cames les botes llargues fins als genolls. L'escàs vestit blanc li... [+]
El nou mandatari sirià ha retirat la mà al pit del ministre d'Exteriors alemany, la ministra, i li ha negat l'encaixada. Amablement, Annalena Baerbock sofreix un menyspreu. Abans, el sirià Al-Golani ha tendit la mà al ministre d'Exteriors francès, Jean-Noel Barrot, i li ha... [+]
El matí d'any nou és el títol d'una rodonesa creada per Joxe Ansorena, germà del nostre avi Isidro, perquè els txistularis toquessin pels carrers durant el matí de l'any nou. En l'aire d'aquesta melodia, anàvem recollint les restes de la nit, com els camions de les... [+]
Cridàvem “Any nou, què ens porta?”, a la volta de la primera nit de l'any, als prematurs que creuàvem pel camí. Esperant als poltres, borratxos, nosaltres. I com encara no hi havia runner ni selfie, trobaríem a la major part dels russos que havien sortit per a tirar a... [+]
Donald Trump prendrà de nou possessió del seu càrrec el pròxim 20 de gener i tornarà a exercir el càrrec de president d'EE. Si en l'anterior mandat, 2017-2021, es va mostrar poc vergonyós en la presa de decisions, en aquest mandat eliminarà aquests escassos complexos i... [+]
La consecució de la Selecció d'Euskadi ha estat, sens dubte, un assoliment històric. Però si es queda en això, per a molts bascos –jo també, perquè soc navarrès– serà el dia més fosc i trist. Després de gaudir de l'alegria i la calor dels primers dies, tornem a la... [+]
Els professors d'audició i llenguatge (PDI) i logopedes són professors especialistes que treballen tant a l'escola pública com en la concertada. Entre les seves funcions està l'atenció directa a l'alumnat amb dificultats de llenguatge i comunicació, però també l'establiment... [+]
Les víctimes creades pel PAI no són només docents funcionarizados gràcies al procés d'estabilització provocat per la Llei del PAI, sinó molt més. A alguns se'ls ha donat una certa visibilitat mediàtica a conseqüència del recurs interposat per Steilas, però la majoria... [+]