Missatgers de Barcelona en Glovo i Delivero estan organitzant la nova cooperativa rider. Després de la vaga del passat estiu, han decidit crear una empresa d'economia social per a repartir menjar a domicili i menjar a domicili. La notícia ha estat difosa pel mitjà català El Diari del Treball, recolzat per tots els sindicats d'aquí a ÚS des de CNT.
Es creu que membres del moviment Ridersxderechos, que defensa els drets dels distribuïdors de bicicletes, estan treballant en el cooperativisme. L'associació, que hauria de posar-se en marxa a principis de 2018, està formada per alguns dels participants de totes dues companyies i per missatgers desconnectats per Delivero després de la vaga d'estiu. En el nou llenguatge gripau dels neoliberals, un treballador no és acomiadat, sinó desconnectat. Els ciclistes que feien els encàrrecs de Delivero eren treballadors autònoms connectats a la companyia per internet, per la qual cosa la connexió es va tallar i es va acabar.
Al cap i a la fi, la cooperativa farà el mateix treball que l'anterior empresa, que ara són els propis treballadors, i que necessiten una aplicació que vinculi a clients, restaurants i distribuïdors a través d'Internet, i que ja tenen llest, bàsicament seguint el model de negoci que s'ha fet fins ara conegut: L'accés a aquesta app és suficient perquè un dels missatgers que passi l'encàrrec a qualsevol restaurant associat al sistema i s'assabenti d'això el porti immediatament a casa.
Els corredors jugaran amb el rendiment que fins ara rebia una gran companyia per a ser competitius i millorar les seves condicions de treball. Els agradaria començar cobrant 400 euros per cada 20 hores a la setmana. També col·laboraran amb la cooperativa Trevol, que en els últims anys realitza amb bicicleta el transport d'equipatges i no de productes alimentosos.
A París també estan intentant construir un projecte similar. El 20 de setembre, la vespra de les mobilitzacions que es durien a terme en tot França contra la reforma laboral d'Emmanuel Macron, es va presentar públicament el projecte Coopcycle, en el qual van ser presents els missatgers de bicicleta, entre ells el fundador del Col·lectiu de Missatgers Autònoms de París (CLAP), sindicalistes, polítics d'esquerra i persones que lluiten contra la precarietat.
Van debatre davant 150 persones reunides sobre els nous riscos que ha suposat per als treballadors la coberización. “Si la uberización s'estén, acabarà amb tot el sistema de protecció dels treballadors”, va dir en aquest, segons ha recollit el periodista Fanny Dollberg. Aquest model, que ha estat batejat per la companyia Uber, utilitza als qui realitzen taxis, missatgeria o qualsevol altre servei com a treballadors autònoms, fins al punt de vulnerar qualsevol llei o norma creada per a protegir-los.
Tot serveix per a estrènyer el coll dels obrers que han de sobreviure dispersos. A l'agost, Delivero va comunicar als distribuïdors de París que no els pagaria més per hores, sinó per cada encàrrec. Només amb això els mandataris poden perdre cada mes el 30% del seu sou. D'altra banda, tal com va explicar ARGIA en la seva crònica de gener, en la qual va demandar a la companyia CitySprint a Londres, ni descansos de malaltia, ni drets de desocupació, ni retrats. És el segle XIX XXI.ean.
En el ple, la regidora d'esquerra de l'Ajuntament de París, Danielle Simmonet, va dir que “la uberización ens fa còmplices d'un suïcidi col·lectiu, que és l'era 2.0 del capitalisme”.
Necessites una actitud guanyadora
La uberización no sembla una flor de marchitez, sinó que en el món es multipliquen com a fongs els joves desitjos empresarials xopats en lideratges emprenedors neoliberals i les brillants start-ups creades per ells.
La vida de molts és curta. El passat estiu va caure la companyia Jinn, sorpresa a Espanya per seguir en el camp de la distribució d'aliments ràpids amb bicicleta, situada a Londres per joves espanyols. Totes les delegacions obertes a Europa han tancat al juliol i només 20 dels 120 treballadors que tenia a Londres romanien a la tardor, després d'enfonsar-se en la competència per la competència amb el gegant Deliveroo.
El Confidencial ha fet la crònica de la trajectòria de Jinn. Ofereix diverses pistes per a entendre com s'inicia, creix i cau una start-up, però també per a completar la imatge de la ideologia que existeix entre els líders emprenedors d'aquestes companyies. “Si pagues a una persona per hores, no et motives perquè treballi intensament. Una hora en un encàrrec, perquè el temps no li importa (...) Qui té ganes de treballar guanya diners. L'ésser humà està genèticament programat per a coure's en l'esforç, però si cobres per hores i plou, no et mous. (...) Si tens actitud de guanyador no vas a les manifestacions”. És a dir, que Jinne havia fracassat per excés de blanor, perquè havia rebaixat el pagament a Londres de 9,5 lliures per hora a 7 per encàrrec, mentre Delivero ho baixava als missatgers de 8 lliures per hora a 3,5 per encàrrec.
Els primers passos de Jinn es van donar a conèixer en 2012 per tres joves espanyols en la Universitat de Richmond (EE. Començant amb una App per a viatges compartits, es van dirigir a un accelerador de start-ups a la recerca del primer finançament. Aquest especialista, ajudant a canviar la visió del negoci i a trobar noves inversions, havia recaptat 200.000 lliures per a 2014. Al març de 2016 van arribar als 20 milions d'inversions. A l'agost, tot se'ls va anar al diable.
Corporate Watch, una associació dedicada a analitzar els efectes socials i mediambientals de les companyies capitalistes, ha intentat explicar quin model de negoci s'amaga sota tantes ampliacions brillants i derrotes cridaneres entre les companyies de distribució d'aliments ràpids. En el dossier “Deliveroo, where is the money?”, Deliveroo ha mostrat que està perdent diners, i molt: tot comptabilitzat, 129 milions de lliures. El que passa és que els qui han invertit 600 milions d'euros en Delivero en aquesta fase del capitalisme no busquen un benefici anual, sinó guanyar en alguna altra aposta. Què estarà en joc?
D'una banda, si Deliveroo serà cada vegada més gran en la distribució dels nous aliments cuinats en un món en el qual les famílies tindran cada vegada menys ús de la cuina a casa; també els cuiners i restaurants estan començant a cuinar. D'altra banda, si la plataforma tecnològica en la qual es basa la distribució d'aliments pot ampliar-se a altres distribucions. El conjunt d'informació que els distribuïdors recopilen sobre els modes de vida i costums dels seus clients també tindrà gran valor en el futur. En aquest Casino Capitalism, un altre motiu per a jugar sense invertir diners.