Els lemes del passat en el present
Foc de tardor, en un poble en el qual un de cada cinc va votar pel partit AfD. Amb la unió, l'est d'Alemanya va perdre alguna cosa. Losing my religion. Tres amics i amigues hem començat a cantar més que el lema de la cançó. Els nostres fills ens miren amb curiositat, emocionats, incòmodes. Hi havia pudor de barri en el còctel de les seves mirades? Probablement. L'edat dels fills no és suficient per a saber a on ens ha portat la cançó: A l'adolescència i a les sensacions de l'hora dels 12-15 anys. El desacord, les guerres internes i externes, la solitud i els somnis, l'amor sense resposta i l'entorn que no escolta. Una espurna de música és la que ens ha evocat el record d'un foc del passat, el seu per a cadascun. A uns els passarà sentint Led Zeppelin o Iggy Pop, a uns altres amb els èxits d'Hertzainak o Negu.
Es diu que es va sentir a Barcelona no passaran, dirigit a la policia. 80 anys de separació entre la República que es defensava a si mateixa i el que vol ser declarat. Si el franquisme està per acabar. Si és lícit recordar la Guerra Civil, si és lícit fer un ús així del passat. Alguns diuen que no, fermament. El nazisme també es va acabar, i a Alemanya es demana que no es faci tot el que es compara amb els nazis, si us plau, no es compara.
A vegades sentim una música i la ment estableix llaços. A vegades un conflicte del passat, una baralla, ens salta als ulls com una espurna. I tal vegada il·lumina la imatge d'un futur possible. Pel que sembla, Europa necessita una nova imatge.
Catalunya ens posa mirant a llarg termini, enrere i avanci. La crisi que ha creat Espanya no es pot separar de la situació de crisi que viu la Unió Europea. Els que desitgen una Europa dels pobles miren amb esperança a Catalunya, mentre que els que manen a l'Europa dels Estats nacionals miren amb preocupació.
No és la primera vegada que un moviment focalitzat sacseja Europa. Faré un gran salt de temps cap a 1871, és a dir: Europa, per altres raons, va tenir por de la Comuna de París. Viu la Commune! Fins i tot els que ho van reivindicar van rescatar el terme commune de les músiques del passat, juntament amb la paraula citoyenne, fent una referència directa a l'època de la revolució francesa. En aquesta exigència d'autonomia local, no tots entenien el mateix: descentralització, autogestió, federalisme... La seva revolució es projectava a escala internacional i va ser demonitzada per la premsa europea. Amb l'ajuda d'Alemanya, França va poder trepitjar la Comuna de París en pocs dies.
En la premsa internacional, Catalunya no ha estat tractada d'una manera totalment equivocada. No obstant això, en el cas d'Alemanya, en general, els esdeveniments s'han donat a conèixer oferint un context insuficient. Un dels periodistes qualificava com a farsa la reutilització del lema No passaran i denunciava que els catalans fan un ús agressiu de la Guerra Civil. Però qui són els farsants? Em ve a la memòria una de les frases més conegudes de Marx. I diu, en una tesi d'Hegel, que la història es repeteix dues vegades: una primera com a tragèdia i una altra com a farsa. Si els autors de la tragèdia són farsants en la segona volta, és a dir, si fan l'efecte d'alguna cosa que no és, en el cas d'Espanya, es presenten vestits de demòcrates.
De generació en generació, sovint dins de la família, passen determinats motius. En aquesta època en la qual Europa està en flames, les espurnes se'ns estan mostrant des de diferents passatges de diferents llocs.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El dia del pastor d'Huarte van explicar que Euskal Herria ha obtingut el reconeixement per a participar en concursos internacionals de tala d'ovella. L'oficialitat es va produir en el Campionat del Món d'Escòcia de 2023, a conseqüència del dossier presentat pels mosses bascos i... [+]
Segurament, la majoria de nosaltres ja han comprat, aquí i allà, els regals per a Nadal. Perquè la visita nocturna a Olentzero és una gran cita, especialment per als més petits. Tots es preparen per a aquesta fructífera època de l'any: Bilbao crema tant com Vitòria,... [+]
Què és el que més t'ha sorprès quan vas sortir de la presó? M'han preguntat moltes vegades en l'últim any i mig.
Veure que els carrers de Bilbao estan plenes de turistes i de gossos amb dues potes, per exemple? O els canvis en la situació política? El primer m'ha cansat i... [+]
El tema de les ajudes per a l'aprenentatge del basc és realment confús. El ciutadà que vulgui aprendre basc haurà d'acudir a més d'una finestreta per a saber quant li costarà el curs que vol realitzar i d'on, com i quan obtindrà les subvencions. Perquè encara costa diners... [+]
La comprensió i interpretació de la llengua matemàtica és el que té importància en el procés d'aprenentatge, almenys és el que nosaltres diem als nostres alumnes. El llenguatge de les matemàtiques és universal, i en general, el marge d'error per a la interpretació sol... [+]
En les reunions ens ajuntem de tot, i les reunions ens caracteritzen en el moment en què cadascun té el seu paper, el seu poder (o la seva falta), la seva edat, el seu moment vital. Però sempre hi ha qui calla. Lete ens cantava que quan siguem majors aprendríem el que costa... [+]
Potser una de les febleses dels éssers humans és la tendència que tenim d'escoltar i atendre la majoria. Segur que ha estat una característica important del desenvolupament de la nostra espècie i necessària per a la supervivència. Però amb la digitalització, aquesta... [+]
Els nostres drets, el nostre futur, ara! Sota el lema, el Dia Internacional dels Drets Humans commemora el llegat dels 76 anys. L'objectiu del dia és impulsar la construcció d'un món més pacífic, igualitari i sostenible. No obstant això, mentre se celebren els avanços, ens... [+]
Estàs en el bar, en la barra, demanant. En el taulell altres persones també. En breu et tocarà el torn, però el criat no t'ha preguntat què és el que vols, t'ha saltat i ha atès l'home que ha vingut darrere de tu. Se t'ha quedat la cara estúpida i vols atreure l'atenció del... [+]
M'agradaria escriure a aquesta cosa que porto dins. Es compleixen gairebé cinc anys de la pandèmia, i els que érem joves en aquella època, encara que continuem sent joves, hem començat a orbitar en altres espais. L'habitatge, el projecte de vida, la maternitat, el treball, la... [+]
Recorden? El 90% del Parlament va aprovar l'Acord Educatiu fa dos segles –perdona, dos anys–. La reacció dels congressistes de l'esquerra es va moure entre eufòria i satisfacció moderada. Segons el document aprovat, els centres privats continuarien rebent diners públics,... [+]
Estar és fer. Així ho diu enguany la Fira de Durango, i és cert, almenys en el cas de la pròpia fira i tenint en compte a Euskal Herria. La present edició és ja la 59 edició de l'Azoka, i el fet que cada any se celebri el demostra que la Fira de Durango és una manera de... [+]
A Bilbao vaig treballar durant cinc anys amb col·lectius en risc d'exclusió, entorn de la bretxa digital, sobretot amb les dones. En el camí, em vaig trobar amb violències masclistes i molts altres problemes. De forma molt orgànica, vaig començar a relacionar-me i a... [+]