M'agradaria escriure sobre els meravellosos colors de l'auró tardorenc, sobre el buit que ha deixat la companya morta, sobre la mirada diluïda del nen que ha anat per primera vegada a l'escola. Sobre això vull escriure. Però no puc.
No puc mirar per a un altre costat, o guardar silenci davant el que està succeint.
Les portades dels periòdics i els títols dels informatius em diuen que és urgent escriure sobre altre tema. Se'ls ha ordenat als polítics com, quan, quant i amb quina freqüència han de parlar. Em volen convertir en un mer espectador o lector amb dret a vot cada cert temps. Les retransmissions en directe en televisió han contaminat la política. La política de vídeo ha devorat l'extens discurs de la plaça.
Fast politics. A curt termini. Terminis amenaçats. Decisions actuals. Reaccions espontànies.Errors directes. Els mitjans de comunicació saben molt bé que per a atreure la nostra atenció no hi ha res com les narracions de sempre: des del començament fins al final del clímax, els personatges bons i dolents, l'acció, el suspens, la tensió.
Ruleta russa. Dues armes. En un, la declaració unilateral d'independència. En l'altre, un xec en blanc amb el número 155. Dos homes es miraven. La mà en espera que algú es mogui abans. Tot a terminis per a allargar l'espectacle. Tot estava en ordre.
Fast thinking. Pensament ràpid. Lleu. Opinió immediata, interpretació, valoració. El pacient està a punt de morir i ja se li ha practicat l'autòpsia. Més que una postveritat, una premonició. Mentrestant, els experts més experts parlen i parlen constantment en televisió, radio… Anàlisis polítiques rigoroses, estudis d'alt nivell en la mesura d'un programa de televisió o d'un programa de ràdio. Com vulgui.
I quan havia d'escriure que la lògica dels mitjans de comunicació ha enrarit la política! Els polítics del Consell de Ministres d'un Govern han decidit alliberar la comunicació que estimo: garantiran “una informació veraç, objectiva i equilibrada” en els mitjans audiovisuals públics, així com “una pluralitat política, social i cultural”. Caramba, ja era hora! Tant en els públics com en els privats…
Aquí i allà han aparegut denúncies contra aquesta mena d'intencions: periodistes, reporters, consells d'informatius… Llavors m'he despertat. Com és possible que els periodistes s'oposin a una informació real, objectiva i equilibrada? Després d'aquestes belles paraules, tots dos polítics i comunicadors han entès la fosca amenaça que els aguaitava. El significat sota la veu, la subserpiente de les paraules, murmuradora. Per a què escriure, per a què llegir, per a què parlar, si donem per perdut el valor de la paraula? Al final he tornat a la idea inicial. Torno a mirar a Astigarraga. Ja no té color. No sé si els incendis estan calcinats o els vents gelats. Això és el que ha deixat el fort vent d'aquesta tardor.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]
El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]
En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]
La nena que apareix en el centre de la fotografia, que difícilment es pot considerar històrica, està escrivint una llista d'adjectius: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Mirant cap avall, no vaig poder veure com era la seva mirada.
Insensible a la labor del fotògraf,... [+]
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]