Murray Bookchin, el teu pare, va parlar en els anys 80 de la crisi institucional i mediambiental. Com ha evolucionat aquesta crisi?
Empitjorament. El neoliberalisme s'ha estès a tot, i també vivim la crisi de la democràcia, que va desapareixent dels seus components. Aquesta pèrdua de confiança es deu al fet que aquestes institucions no satisfan les necessitats de la gent. Hem de readaptar-los, però per a això no n'hi ha prou amb votar als polítics progressistes: hem de traslladar el poder de les institucions de l'Estat a nivell local. Les comunitats han de controlar les seves decisions a través de reunions i converses presencials. D'altra banda, el medi ambient està sofrint en la mesura en què el tractem com alguna cosa que podem explotar. Una de les conclusions que va treure el meu pare va ser que no podem solucionar la crisi ambiental sense resoldre la crisi de les relacions socials, sense superar les relacions de dominació i jerarquia.
Com es relacionen aquestes dues crisis?
La crisi ambiental es deu a l'ètica seminal del capitalisme, que ha de continuar explotant, produint i consumint recursos. Els Estats existeixen per a sostenir el capitalisme, i els Estats garanteixen que la gent tingui poc poder per a expressar les seves idees. Les urnes són obstacles insalvables per a evitar que la gent s'empoderi.
Dieu que la naturalesa és un exemple per a l'ésser humà.
El meu pare deia que el model ecològic seria un model social adequat. Els sistemes ecològics són més estables quan tenen diversitat, quan estan formats per relacions de complementarietat. Aquest model també és adequat per als sistemes humans, funcionen millor. La unitat en la diversitat: quan les diferents qualitats i necessitats de la gent comencen a actuar conjuntament, es produeix un equilibri.
Proposen portar aquests principis a la societat. Com?
Hem de desenvolupar polítiques transparents i no jeràrquiques, i aquests principis també venen de l'ecologia. El paradigma social no pot ser econòmic. Quin és el principal ben humà? Segur que no és una explotació o un desenvolupament desmesurat. Necessitem una societat que promogui la llibertat i la creativitat. Per exemple, la gent ha tingut al lleó com ser principal de la naturalesa, està representant la jerarquia dels homes, està naturalitzant la jerarquia i no hi ha jerarquia en la naturalesa. Tot està interconnectat en ecosistemes sans, i en la societat també hem d'abandonar la jerarquia i els dominis.
Quina relació ha de tenir l'ésser humà amb la naturalesa?
Necessitem reorganitzar totalment la societat per a transformar la nostra relació amb la naturalesa. El tipus de relació que tenim avui amb la naturalesa no és més que un reflex de les relacions de la nostra societat. Quan el meu pare reivindicava l'ecologia com a base política, no es limitava a protestar contra la tala o la contaminació d'un bosc; la nostra relació amb l'entorn la travessa el capitalisme d'un costat a un altre. Va reivindicar la igualtat en el tracte, la igualtat en el tracte amb el medi ambient.
Quin tipus d'economia o tecnologia proposen?
No crec que la tecnologia tingui un valor bo o dolent en si mateixa, l'home pot utilitzar-la d'una manera bona o d'una altra dolenta. Per a què utilitzarem la tecnologia, la naturalesa i els éssers humans per a explotar-los o per a millorar les nostres vides? D'altra banda, és imprescindible una economia moral basada en l'ús ecològic de la terra i de l'energia. Però per a aconseguir aquesta economia és necessari comptar amb una societat moral, i per a això és imprescindible que les persones participin activament en les decisions de la seva comunitat. Aquest tipus d'economia és imprescindible en la construcció municipal o comunal llibertària.
Proposen un model concret d'organització social?
Hem d'entendre que el poder sempre estarà, però la clau és qui tindrà aquest poder. Estarà el poder en les oficines dels alts comissionats, encara que ells diguin que són progressistes? L'única resposta és tornar a posar el poder en el nivell local. Hi ha una tercera opció entre el model soviètic que assumeix tot el poder i el model anarquista que renuncia a tot poder. Això és el que està succeint en Rojava (Kurdistan), a Chiapas i en altres moviments radicals municipals. Amb la posada en marxa de projectes locals, la gent adquireix el poder sobre les seves pròpies vides. És imprescindible si volem un futur més democràtic.
Té algun exemple concret que utilitzi aquest tipus d'organització?
Ha estat emocionant veure que en Rojava s'han posat en marxa les idees del meu pare. Abdullah Öçalan és la persona que ha desenvolupat aquesta política, i el seu pare va exercir una gran influència sobre ell. Dins de la ideologia que han denominat confederalisme democràtic, cada barri, cada poble i cada comunitat tria el seu govern, i federant-los formen el govern de la regió; la federació va ser molt important per al meu pare, perquè no es converteixin en un poble aïllat. En aquestes trobades també prenen decisions econòmiques, posen en marxa aquest projecte o utilitzen aquests recursos, posant l'economia al servei de les necessitats de les persones. Això és l'economia moral.
“Ekologia sozialean murgildu nintzen jaio nintzenetik. Gurasoak oso aktiboak eta erradikalak ziren politikoki. Ideia truke sutsuak izaten ziren nire etxean, beraz bizitza osoan inguratu naute ekologia sozialaren ideiek. Nire aita duela hamaika urte hil zen, ni kazetaria nintzenean, eta pentsatu nuen garrantzitsuagoa zela haren ideiak zabaltzen jarraitzea”.
Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]
Euskal Herri osoan zehar daude mehatxupean hamaika baso, zelai, mendi zein nekazal lur. Horien defentsan diharduten tokian tokiko plataforma asko bildu dira larunbatean Gasteizen, EH Bizirik-ek deituta, inguru naturalaren “suntsiketaren” eta makroproiektuen... [+]
Dakota Access oliobidearen kontrako protestengatik zigortu du Ipar Dakotako epaimahai batek erakunde ekologista, Energy Transfer Partners enpresak salaketa jarri ostean. Standing Rockeko sioux tribuak protesten erantzukizuna bere gain hartu du.
Sareak nabarmendu du Euskal Herri osoko eragileak daudela bertan eta deialdiak 140tik gora atxikimendu jaso dituela: "Horrek islatzen du zein den gaur egungo errealitatearen urgentzia, lurraren defentsaren beharra eta auziarekiko dagoen konpromezua".
Greenpeaceko kideak Dakota Acces oliobidearen aurka protesta egiteagatik auzipetu dituzte eta astelehenean aztertu du salaketa Dakotako auzitegiak. AEBko Greenpeacek gaiaren inguruan jasango duen bigarren epaiketa izango da, lehenengo kasua epaile federal batek bota zuen atzera... [+]
En les últimes setmanes estem llegint "proposades" per a la recuperació de la línia ferroviària Castejón-Soria i el manteniment de l'estació de tren de Tudela en la seva ubicació actual, o per a la construcció d'una nova estació d'alta velocitat fora del nucli urbà amb... [+]