En 2015 la Comissió de Basca de la Facultat de Ciències Socials i de la Comunicació va realitzar una enquesta. A través de les preguntes plantejades als alumnes, va treure una idea general del perquè de les tendències de matriculació i va posar en marxa una campanya per al pròxim curs. Es van repartir fulles de mà entre els alumnes que estaven matriculats per a anul·lar els “prejudicis” entorn del basc: “En les classes de castellà la qualitat és millor”, “les sortides laborals són més àmplies si s'estudia en castellà”, “els grups de basc són més tancats”, etc.

La campanya va incidir especialment en el Grau en Comunicació Audiovisual. De fet, la matriculació en basca va superar el 50%. El curs següent, d'altra banda, va tornar a baixar.

Segons ha analitzat la periodista Jaione Aiestaran, “la competència lingüística del parlant és un concepte molt dinàmic que es transforma, delimita i completa contínuament”. Per tant, són diversos els factors que influeixen en l'ús de la llengua. Aiestaran ha realitzat una anàlisi de les tendències en la matriculació dels alumnes de Ciències Socials i de la Comunicació. Ha utilitzat tècniques quantitatives i qualitatives per a buscar raons i raons per a l'evolució de les matriculacions en basca, així com per a plantejar el diagnòstic dels últims anys.

Factors que influeixen en l'ús del basc

Són moltes les raons per les quals es poden estudiar els estudis superiors en castellà. En primer lloc, la pressió del castellà. Segons l'estudi d'Aiestaran, la pressió és alta, tant en contextos favorables per al basc com en contextos on la presència del basc sigui un obstacle. De fet, la professora de la UPV/EHU Jone Hernández assegura que els joves d'avui dia han conegut el dret a aprendre basc i continuen assimilant-lo juntament amb les seves famílies i la societat: “Com integrar el context i els referents que coneixen aquests joves amb els contextos i referents que els ofereixen les seves famílies?”.

A més, Aiestaran ha al·ludit als costums. Segons ha explicat, l'hàbit lingüístic de les persones està directament relacionat amb el context, la imatge de l'escola de basca i la falta de consciència. També té a veure amb això el prestigi i la legitimitat de les variants del basc. De fet, “els nous parlants de llengües minoritzades solen tenir sensació d'inseguretat, falta de confiança i que no són autèntics parlants, i veure a un mateix com a nou basc pot tenir conseqüències”.

Aiestaran també ha tingut en compte els valors, la consciència i el compromís que la joventut atribueix al basc: “Aprendre basc no implica necessàriament la identificació ni el compromís amb la llengua”. El factor integrador sol estar barrejat amb la identitat; a vegades és molt real, però per a molts que viuen en castellà el basc no és llengua d'integració. En aquest sentit, ha recordat que en l'adolescència es produeix una reestructuració de la identitat entre els adolescents. En aquesta època s'integren diferents aspectes d'un mateix i s'obre una crisi de models de referència.

Per a acabar, Aiestaran ha subratllat la importància de l'expectativa de treball i el valor de l'idioma en el mercat laboral. Segons ha explicat, en la CAB la idea que el basc sigui necessari per a treballar en el futur està molt estesa (77%) i a Navarra també té suficient pes (46%); en Iparralde, per part seva, estan lluny d'aquesta dada (22%).

En basc i castellà, els alumnes prefereixen estudiar als dos

Per a l'anàlisi de les tendències en la matriculació de l'alumnat de Comunicació i Ciències Socials, la periodista ha investigat les matriculacions en basca del nou accés a la UPV/EHU, entre els cursos 2003-2004 i 2016-2017. A més, ha realitzat sis entrevistes amb alumnes de primer curs dels tres graus de comunicació que s'imparteixen en la Facultat d'Humanitats i Ciències de l'Educació de la UPV/EHU.

Segons ha explicat, des del curs 2003-2004 les matriculacions de nou accés en basc en la UPV/EHU s'han incrementat de manera contínua. En catorze anys, aquestes matriculacions han augmentat en 13,18 punts, passant del 37,82% al 51%. Quant a la Facultat de Ciències Socials i de la Comunicació, la Comunicació Audiovisual és la que més incidències hi ha hagut. En el curs 2007-2008, el 55,8% de l'alumnat de Comunicació Audiovisual es va inscriure en els grups en basc. En la dècada vinent, les matriculacions en basca es van situar entorn del 40% i en el curs 2015-2016 es van situar en el 32%.

Aiestaran ha explicat que els graus de Relacions Públiques, Publicitat i Periodisme també han evolucionat de manera similar. En Publicitat i Relacions Públiques, les matriculacions en basca mai han arribat al 50%.

Quant a les tendències en la matriculació i a les enquestes realitzades, la periodista ha explicat algunes conclusions. En primer lloc, assenyala que hi ha alumnes que veuen el basc com a llengua escolar, instrument d'educació formal: “Limiten la capacitat de basca a tenir un títol, el basc no és un instrument per a la reflexió ni per al debat”. En la seva opinió, els estudiants vinculen la universitat a la llibertat, perquè tenen l'oportunitat d'aprendre el que ells han decidit: “Per a un jove de 18 anys que està en la fase final de la cerca de la identitat, aquesta decisió pot ser una manera de trencar amb els costums, tradicions o imposicions que hi ha hagut fins llavors”. Però al mateix temps, molts altres reprodueixen el procés realitzat pels seus familiars.

Segons l'estudi d'Aiestaran, els alumnes tenen clar que el basc pot tenir una gran importància de cara al món laboral. Les persones interessades a treballar al País Basc veuen imprescindible el coneixement del basc, juntament amb altres idiomes com el francès, l'anglès, etc. El periodista ha explicat que per a aquests alumnes el basc "no és més que un valor afegit".

Per als qui volen treballar fora d'Euskal Herria, en canvi, aprendre basc és “una manera de tancar les portes”: “La validesa del basc desapareix completament fora de les nostres fronteres”. De fet, per a alguns el basc ha estat una llengua “imposada”, ja que ha tingut un espai limitat en les seves vides: l'aula de l'escola, un espai reglat i obligatori.

Uns altres opinen que la universitat hauria d'oferir la possibilitat d'estudiar en dos idiomes. De fet, tots els estudiants enquestats estan d'acord a reconèixer que els models lingüístics de la universitat són massa densos, perquè haver de triar significa necessàriament deixar de costat. En el model plurilingüe que proposen, cada alumne triaria l'idioma en el qual vol estudiar cadascuna de les assignatures. En aquest sentit, Aiestaran ha explicat que el límit "dens" entre els models pot anar en detriment de les matriculacions en basca.