Distingeixen per a l'anàlisi els mitjans de comunicació públics i privats. En l'àmbit privat, en la calor del procés s'han creat diversos mitjans digitals o s'han reforçat els existents amb anterioritat. Aquí citen al Mon, va néixer Digital i Vilaweb, per exemple . “Aquests mitjans reben subvencions públiques i estan generant i creant notícies, moltes d'elles de caràcter viral, donant una gran projecció al relat del soberanisme”, explica Bou. Aquests mitjans de comunicació estan guanyant subscriptors, segons les seves pròpies paraules.

A l'altre costat de la moneda hi havia periòdics en paper. Segons Rodríguez, en els últims sis anys s'ha tancat prop de la meitat dels quioscos de Barcelona i, en l'actualitat, el paper no té tanta influència: “Els periòdics s'estan convertint en un mitjà digital i la venda de periòdics ha caigut gairebé un 70%”. En les seves paraules, “la premsa escrita està a punt de morir”, i si no s'han tancat periòdics com El Periódico o El País, és perquè alguns estan posant diners perquè això no ocorri. A La Vanguardia li veuen un problema de negoci: el seu públic està immers en el procés, mentre la direcció vol destruir-lo. D'aquí la necessitat de mesurar les paraules si no volen perdre a milers de subscriptors.

Els membres de La Direct, que presta més atenció als moviments populars i a les protestes socials, estan contents. Les subscripcions estan en auge i en aquesta situació política veuen la possibilitat d'atreure a noves persones al projecte. Per a celebrar el dia del referèndum, dinou col·lectius i mitjans de comunicació locals van sumar les seves forces en la línia iniciada anteriorment en les vagues generals per a crear l'Agència UO (Agència 1 d'Octubre). Un total de 150 persones van treballar aquest dia. Malgrat el millorable que veuen, el potencial d'aquesta mena d'iniciatives és clar: les possibilitats d'activar i formar a noves persones en el treball són enormes. De cara al futur, diuen que estan reinventant el seu lloc, donada la dimensió que ha adquirit la macro-política, i conscients que no poden competir en nombre de notícies amb altres mitjans de comunicació, volen treballar per a obrir bretxes que posin damunt de la taula altres debats. “Ara la societat està molt receptiva i cerca noves fonts i punts de vista per a entendre el que està succeint. És una gran oportunitat per a projectes com el nostre, hi ha centenars de milers de persones amb el cap obert”.

Els mitjans públics en el punt de mira

El lideratge de TV3 i Catalunya Ràdio en l'àmbit dels informatius els sembla molt significatiu a Rodríguez i a Bou: “La cultura dels informatius decideix el marc mental del que està passant i del que no. Per això, tard o d'hora, aniran per TV3 i Catalunya Ràdio”. Després de l'aplicació de l'article 155 i la suspensió de l'autonomia per qüestions de cadena de poder i estructura política, després de la caiguda del conseller de Presidència, recorden que sota estan els líders de TV3 i Catalunya Ràdio. “Aniran a buscar-ho tot”.

L'opinió de la ciutadania en general és que TV3 no està en perill. “No em poso moralment per sobre de ningú, però a vegades em sembla que hi ha un punt d'innocència. No obstant això, haig de dir que em sorprèn molt veure a quin punt estan arribant les mobilitzacions, perquè la gent va estar en els portals de les escoles i va sortir colpejada. De totes maneres, crec que no som conscients de la grandària que està prenent tot. La nostra generació mai ha estat en una situació tan difícil, ni ens hem imaginat les coses que succeiran, està a punt de succeir”, diu Bou.

A la pregunta "a on va això?", Rodríguez li ha contestat amb una crua resposta: "Aquí els unionistes no guanyaran les eleccions. Catalunya haurà de ser presa per la força. El cansament d'un procés de set anys, amb tot l'ocorregut en l'últim mes està tan dur com una pedra el bloc format per més de dos milions de persones, i en aplicació de l'article 155 més. No poden il·legalitzar a tots els partits independentistes, per a fer-ho, dona vostè amb fonament un cop d'estat. No obstant això, són capaços d'aplicar nivells traumàtics de repressió”, assegura el periodista de major dificultat. En la seva opinió, si hi ha morts, és possible que la classe mitjana vulgui deixar la lluita, però també creï que pot passar el contrari. “Jo no veig clarament com controlaran el territori. És possible que arribin a controlar Barcelona amb tota la força, però a tota Catalunya?”.