No sembla una exageració afirmar que l'huracà María ha deixat l'illa de Puerto Rico en un estat de gran devastació. El cicló ha causat danys de 8.000 milions de dòlars, 43 morts, el 80% de les collites dels pagesos destrossades, tres de cada quatre habitants sense electricitat, condemnant a la població a sobreviure durant mesos sense serveis bàsics...

Les autoritats estatunidenques tenen molta pressa per aixafar als independentistes, com bé saben Óscar Pérez Rivera, que ha tornat a casa al maig després de 36 anys de presó, però quant a ajudar a la gent de l'illa, es comporten amb serenitat: Donald Trump va haver de passar una setmana per a ocupar Puerto Rico... i com ocupar! En les vergonyoses fotografies que donen la volta al món, el fanfarró oligarca llança bosses de paper higiènic a gent perjudicada.

Puerto Rico, no obstant això, estava sumit en una crisi molt abans de l'arribada d'Irma i María, pres de deutes, amb un deute públic de 74.000 milions de dòlars, i 49.000 milions més per a garantir les pensions dels ancians. Després de l'huracà, el mitjà de comunicació The Intercept s'ha dirigit als bancs i entitats financeres que es beneficien dels deutes públics i ha preguntat si estan disposats a ajudar a Puerto Rico. Només tres de les 51 companyies han donat algun tipus d'ajuda als afectats, entre elles 1,25 milions de dòlars.

En pocs dies, no obstant això, el grup de creditors ha comunicat a les autoritats de Puerto Rico la seva disposició a perdonar 150 dels 74.000 milions que componen el deute i refinançar part dels altres... amb més deute. Les autoritats els han respost que no per dignitat, sinó perquè les seves institucions no poden assumir més préstecs.

Si per a alguna cosa han servit aquests cicles ha estat per als porto-riquenys perquè en el món diverses persones recordin el drama d'aquesta colònia que els Estats Units té en el Carib i que emociona quan es coneixen de prop. És el resultat final de cent anys de servitud colonial, per la qual cosa convé fixar-se en la història.

Quan Espanya va perdre Cuba en 1898 –120 anys després encara vessa sang en el subconscient dels espanyols–, també va perdre Filipines, Guam i Puerto Rico. Els dos últims continuen avui en mans dels Estats Units. A Puerto Rico li van donar una autonomia parcial en 1952, amb un estatus peculiar: mai ha arribat a ser independent, però mai s'ha convertit en un component total dels Estats Units.

Els porto-riquenys, que tenen la nacionalitat dels Estats Units, no participen en la votació del lehendakari, però sí que han d'arriscar la vida en les guerres dels presidents que no han votat. Tan important és la llei Merchant Marini Act de Washington en 1920, que prohibeix el desembarcament d'una norma colonial en els ports de Puerto Rico a tots els vaixells del món que no siguin yanquíes. Totes les compravendes de l'illa han de sortir i entrar en els vaixells de la bandera estatunidenca, passant obligatòriament per un de les molles del continent. Quan es va plantejar recentment l'eliminació de la prohibició, el lobby de les companyies marítimes els va tallar el camí amb una campanya dura, perquè això posaria en perill la seguretat dels Estats Units en temps de guerra antiterrorista.

A Puerto Rico governa una “Junta”

En els càlculs de l'Associació per a l'auditoria dels deutes públics no legítims (CADTM), el deute de Puerto Rico és del 10 per cent de la mitjana de tots els altres estats d'EE. Aquest sorprenent endeutament es basa en el caràcter colonial de l'illa. D'una banda, l'efecte de la posada a la disposició dels ianquis del transport marítim en el conjunt de l'economia.

Un altre factor és la reducció d'ingressos del govern local, els perjudicis de la condició de paradís fiscal. Des que Washington va decidir utilitzar Puerto Rico com a paradís fiscal per a les companyies financeres, regala els que porten els seus sous allí la seva triple manca d'impostos:no paguen impostos ni al govern estatunidenc, ni al de Puerto Rico, ni als ajuntaments. Aquests desequilibris s'han vist afectats per la crisi de 2008, la feblesa del turisme i les mesures d'austeritat imposades a la població per les autoritats de dretes en els dos últims anys.

Des del CADTM, Pierre Gottiniaux va resumir així en 2016 les conseqüències de la fallida de Puerto Rico: “La població viu una autèntica crisi humanitària amb l'agreujament de l'empobriment i la desigualtat. S'han suprimit centenars d'escoles, s'han tancat hospitals per falta de personal o diners, s'ha multiplicat per quatre el nombre de joves que viatgen als EUA continental i la seguretat social està a punt d'esclatar: la baixada de salaris ha provocat un descens de les cotitzacions, això redueix les subvencions... A Puerto Rico avui més de la meitat dels nens viuen sota els límits de la pobresa”.

Veure com s'ha acumulat aquest deute il·legítim demostra que ni l'avarícia ni l'avarícia de bancs i entitats financeres ni la capacitat d'inventar-se nous sistemes d'atracament de diners públics estan limitats. La meitat del deute que Puerto Rico ha contret en els últims anys està en mans dels denominats CAB Capital Appreciation Bonds. Des de Bonoon, l'administració no paga al principi interessis als bancs, que cada any es van acumulant en el capital afegint nous interessos... Per al final ocorre que els 4.300 milions de dòlars emesos per Puerto Rico en CAS s'han convertit amb el temps en... El 785% a interessos!

Avui s'ha utilitzat també amb les empreses públiques la tècnica per a cobrir amb major deute de demà el deute impagable. Aquests deutes, a més de l'esmentat deute del Govern de San José, deuen altres 134.000 milions de dòlars a bancs i fons, dels quals 61,5 corresponen a refinançaments de deutes anteriors.

En 2016, les autoritats de Washington van crear un gabinet de control que, malgrat ser oficialment designat Fiscal Control Board, la gent diu La Junta: Amb una llei que ha adoptat el nom provocatiu de promesa, ha suposat més retallades a la ciutadania, més aprimament de l'administració i més privatitzacions. La mateixa recepta a tot el món.

Qui vulgui saber què és ser una colònia en el segle XXI, no té més que mirar qui és la Junta que ordena l'ordre de Puerto Rico en economia. Al costat del governador de Puerto Rico, amb veu però sense vot, dos presidents del Banc Santander, assessors especialitzats en les fallides de les companyies, advocats de les corporacions...El desastre de María no es malgastarà per a esprémer encara més als esclaus.