Quines notícies hi ha en el medi rural dels nostres pobles? Sota el títol han realitzat jornades al setembre i octubre en set localitats de Goierri Garaia. L'assessoria ambiental Ambientalia21, amb el suport dels ajuntaments i la Diputació Foral de Guipúscoa, i coordinada per l'Associació de Desenvolupament Rural de Goimen, ha analitzat la situació de les terres rurals i l'agricultura de la comarca. “S'ha treballat per a analitzar el paper de l'agricultura en la nostra societat, la situació de les nostres terres o l'autonomia alimentària dels nostres pobles”, explica Manex Aranburu, tècnic de Goimene.
S'ha realitzat una classificació del terreny en funció del seu ús: hortícoles, frutícolas, forestals o ramaders. La comarca ocupa una superfície de 11.000 hectàrees i el 95% és rural. Però les terres de verdura i els camps de cultiu ocupen una part molt petita. Per què? Doncs bé, moltes terres tenen propietat privada i els seus propietaris no la conreen. “És la primera vegada en la història que tenim recursos naturals, com la terra, que no els hem posat en actiu, sense donar ús”, diu Aranburu.
Molts d'ells són terrenys heretats que no tenen cap intenció de vendre els seus propietaris. “Estem treballant en la sensibilització. Hem realitzat jornades relacionades amb la funció social de la terra a la comarca, per a donar a conèixer a la ciutadania l'impacte que té el paisatge, la terra i el que fem amb la terra”.
Amb el projecte “De primera mà” que ja tenien en marxa a la comarca, van observar que s'estaven incrementant els hàbits de consum de productes locals de la població i de temporada. No obstant això, el tècnic de Goimene ens ha explicat que és difícil donar resposta a aquesta demanda que s'està estenent, ja que molts joves que volen iniciar-se en l'agricultura tenen dificultats per a accedir a terres.
Per això, la clau està a buscar noves fórmules entre els propietaris i les persones que volen viure del caseriu, com, en opinió del tècnic, arribar a acords per arrendament. “En els últims anys la tendència de l'agricultura ha estat decreixent i si no fem alguna cosa ens trobarem en un escenari on hi ha un munt de terra lliure, abandonada”, diu. La idea és anticipar-se a aquesta situació, i per a això totes les parts hauran de treballar: els propietaris, els agricultors, els consumidors, les organitzacions agràries o les institucions.
Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.
