Els cacubios van arribar a Euskal Herria.

Es van acostar per primera vegada al voltant de la Setmana Santa de 2015. Un sextet va acudir a la ikastola Baztan, entre ells dos pares i el seu fill, un d'ells menor d'edat. Era l'any de la Korrika i van estar a Bilbao en la festa del final; es van quedar sorpresos. Res més tornar d'aquest primer contacte, la Korrika es va tornar a casa i enguany s'ha celebrat per segona vegada. Té la dimensió dels Kaxubar, no d'aquí, però han tornat a posar en valor l'essència de la iniciativa. Aquest mateix any, van arribar per segona vegada abans del Nafarroa Oinez i van poder conèixer el funcionament de la ikastola.Va ocórrer una cosa interessant. Mentre els pares estaven en la reunió, el nen va ser introduït a l'aula. Allí va estar amb tots els altres nois, i després, en el camí de la seva casa, el nen de Kaxubia el va llançar: “Papà, de què no tenim una escola així?”. Pregunta simple, però difícil resposta.

Diu vostè que han obert l'escola.

4 de setembre. No procedeix de res. Van començar a treballar el projecte educatiu. Volien ensenyar-li en calaix, però també havien d'estudiar els seus recursos. Juntament amb la llengua, pretenien construir un model educatiu propi i alternatiu. En aquests moments a Polònia s'està duent a terme una gran reforma educativa i hi ha molta gent que no està d'acord amb les mesures que s'han pres. Per tant, molts pares i mares han anat a buscar nous models d'escola, traient-los del públic. "Aquesta és la nostra oportunitat!", van pensar els de Kaxubia, "pensem en el que tenim i en el que volem". Van analitzar el model canadenc, els països del nord d'Europa, les ikastoles… que tenien una mica de mà.

Quin model han treballat?

Consta de tres eixos. D'una banda, la llengua; s'ensenya per primera vegada en cajubí i l'actitud cap a altres llengües també és inclusiva. D'altra banda, han apostat per l'ús de les TIC, que no tenen paper però que utilitzen chromebooks; per a poder treballar en xarxa, entre altres coses. Finalment, es posa l'accent principalment en les competències comunicatives, com per exemple un estudi de radi a l'escola perquè els nens i nenes apliquin l'après i treballat en la ràdio. Diversos agents de l'Associació Jednota de Kaszebs, la Unió de Casubinos, van iniciar el projecte i van presentar el nou model d'escola als seus associats, obtenint un acolliment millor del que es pensava, fins i tot estenent-lo a la societat.

Van seguir endavant.

Sí. Van definir les assignatures, van trobar professors i moltes altres obres, entre elles una botiga de mobles per a convertir-la en una escola de restauració. Van decidir fins i tot on col·locar-ho, perquè és important. Gdansk és la capital administrativa, una gran ciutat en la qual l'ús del cacubí no és molt gran. Van decidir, doncs, obrir l'escola en Wejherowo, on es diu que és l'ànima dels Kaxubia, on l'ús és més intens, i geogràficament en el centre de Kaxubia.

Quina presència tindrà el catxalot?

La llei exigeix que el polonès, com a llengua, s'imparteixi cinc hores a la setmana. Ells, llavors, han decidit dedicar cinc hores més al Kaxube, amb la intenció d'igualar les dues llengües. En el model públic, el cacubí és opcional i es triga tres hores a la setmana. Per tant, hi ha una diferència. Quant a la resta de matèries, enguany s'impartiran informàtica, medi ambient, música i plàstica en caixer, el 50% de les assignatures. Quant al professorat, el 80% és parlant de Kaxubia, i la resta s'ha compromès a aprendre en Kaxubí, i per a això han posat en marxa un programa.

Quants són els cacubieses parlants?

Hi ha 108.000 cacubieras parlants. Per contra, els que s'identifiquen com cacubios són 250.000. Tots estan en la mateixa regió, a Pomerània. Al Canadà hi ha una comunitat d'exiliats, de segona o tercera generació, i allí també imparteixen classes de cacubés. D'altra banda, un assumpte que mereix ser tingut en compte: el kaxubiano és una llengua eslava, no lluny del polonès, com el català del castellà, per exemple. Això és el que tenen a favor i en contra. En contra, perquè fins ara se l'havia considerat dialecte. A favor, per la facilitat amb la qual s'aprèn.

Quin és l'objectiu dels quals han posat en marxa l'escola?

Enfortir la comunitat lingüística a través de l'escola. S'han acostat a l'escola famílies que no eren parlants de kaxubí –pares, nens i professors–, i amb elles volen enfortir la comunitat. Quan vam ser allí, a principis de setembre, eren vint alumnes. Perquè eren 30 a la fi de mes, ja que a Polònia la matriculació està oberta durant tot el mes de setembre. Tenen una oferta d'Educació Primària, de 5 a 12 anys, dividida en tres aules, per cicles, com és el cas de moltes escoles dels nostres pobles. Cal destacar que gràcies al treball realitzat han aconseguit entrar en la xarxa pública escolar a partir de gener de 2018.

Fins a quin punt té presència el cacubier a Polònia?

Vivint a Varsòvia o Poznan, preguntant per les minories, la majoria deien que Polònia és un país homogeni, tots blancs, tots catòlics… estereotips! Tal vegada es parlava dels silesians. Ningú em parlava dels Kaxubios. Quan jo deia, recollia respostes com “I els cacubios?”, ells mateixos “Són vells… És un dialecte… S'està perdent…”. En canvi, l'únic idioma reconegut a Polònia és el kaxubí, que va ser reconegut en 2005. Gràcies a això, els Ajuntaments compten amb subvencions per a l'ensenyament del Kaxube a les escoles, per a la col·locació de senyals de trànsit en les dues llengües, etc. No és com la nostra oficialitat, però és un pas.

Quines dades d'ús són?

En Wejherowo l'ús és del 25%. Perifèria 10%. No obstant això, és difícil de mesurar, ja que hi ha molts parlants passius que entenen però no parlen. En moltes famílies es passa que els vells saben parlar en el calaix, però no els altres. I fent classes a l'escola durant tres hores... Es pot perdre l'idioma en dues generacions.

Està el cacubui en la perilla per a perdre's?

El basc està en perill de perdre's? No... o en alguns llocs de Navarra, per exemple. La perspectiva. Crec que el treball que s'ha dut a terme en la dècada dels últims anys en l'associació Kaxubarren Batasuna i en la ràdio Kaszebe, que compta amb 150.000 oients, en polonès i en cajubí, ha despertat la consciència. Per exemple, tots els anys realitzen un concurs de maquetes idurico i tenen una biblioteca itinerant d'obres de cajubín, entre altres. També hi ha riscos, no obstant això…

Què vols dir?

El fet de ser un cajubino divers no té res a veure amb l'idioma. És a dir, l'ex primer ministre polonès, Donald Tusk, és un cocovid i membre de la major associació de cacubios, però no tenen interès en les iniciatives per l'idioma, només en el folklore. Aquí està el xoc. De totes maneres, a l'altre costat dels obstacles sempre hi ha oportunitats.