També hi ha diferències entre una fusta i una altra. Compactes, pesats, lleugers, tous, dolços... En fustes també de tot. I quan es posi furiós? Es diu que l'olla es prova al foc, però la llenya que farà aquest foc també el provarà.

Un amic americà m'ha enviat la mesura de la força calorífica de la llenya que usen en la cuina. La distribució dels troncs per sobre de la gasolina és de tres nivells.

Un estèreo de llenya del primer bloc fa tant calor com la gasolina, que oscil·la entre els 210 i 260 litres. Es tracta del faig americà (Fagus grandiflora), la pomera (Malus x domestica), el roure o roure vermell (Quercus rubra), la noguera blanca (Carya ovata), l'auró ensucrat (Acer saccharum), el freixe americà (Fraxinus americana), el roure blanc (Queraliensis groga) i la.

Un estèreo del segon grup escalfa com la gasolina d'entre 160 i 210 litres: l'om americà (Ulmus americana), el cirerer negre (Prunus serotina), l'avet Douglas (Pseudotsuga menziesii), l'auró vermell (Acer rubrum), l'astigar de plata (Acer saccharinum), el paper llatí.

Les fustes del tercer grup generen una quantitat de gasolina d'entre 105 i 155 litres, de la qual el cigró americà (Populus tremuloides), l'àlber americà (Populus deltoide), la tsuga canadensis (Tsuga Canadensis), el pi tort (Pinus contorta), l'alliso vermell (Alnus rubra), les secuoyas (Picahabs) i la Padá

Abans que acabi l'hivern, a veure si trobo el valor energètic de les fustes del nostre entorn...