Classes ordenades
Una vegada vaig sentir un acudit (crec) racista. Un amic acusava l'altre de ser racista, i ell responia: “No, no, jo no soc racista, jo soc ordenat, amb negres, blancs...”. “Jo crec que he posat entre parèntesi”, perquè si aquest acudit és racista, què són les nostres classes racistes o ordenades?
A Vitòria-Gasteiz hem denunciat amb freqüència la segregació escolar, l'any passat en les quatre escoles el nombre de fills i filles d'immigrants superava el 80%, en les vint més que el 30%. Excepte un, tots públics. Els percentatges ordenats creixeran en els pròxims anys, ja que quan es veu en una escola que els nens i nenes acolorits han començat a entrar, en pocs anys passa de ser una escola “normal” a una escola de guetos. Els responsables són el Departament d'Educació, els pares i mares i el mateix sistema escolar.
De fet, el problema ve des de lluny, i no és sola alguna cosa estranya a Vitòria-Gasteiz. Diria que hi ha més d'una escola en tots els pobles. Els pares i mares hem de triar entre les opcions que hi ha: públic o concertat, cristià o laic, més o menys basc, més patriòtic o educació Waldorf, mètode Montessori o anarquista. Des de petits cadascun és el seu bandoler.
Avui dia, quan denunciem la segregació escolar, no és tant que la situació hagi canviat, sinó que els colors dels nens i nenes dels últims immigrants que han arribat han tornat a evidenciar la banquería i el classisme del sistema escolar
Jo vaig estudiar en una escola cristiana del model A. A uns 50 metres es trobava l'escola pública del model A (alguns rodamons, més dolents i de mitjana més bruns). No obstant això, el “millor” de Vitòria-Gasteiz era una ikastola amb piscina i poliesportiu. Els nens no ens barrejàvem molt, i fora de l'escola, per exemple, cadascun tenia la nostra pròpia piscina: els més rics la de La Penya, després l'Estadi, després la de Mendizorrotza, i finalment la de Gamarra (on les aigües eren més tèrboles). Hi havia alguns que no anaven a la piscina.
Avui dia quan denunciem la segregació escolar, no és tant que la situació hagi canviat, sinó que els colors dels nens i nenes dels últims emigrants han tornat a posar de manifest la banquedad i el classisme en el sistema escolar.
La boca se'ns omple de paraules, citant a Islàndia. Però, qui realment vol un sistema escolar model únic i un 99% públic?
L'opció escolar vigent és conseqüència de la història d'aquest poble: les escoles cristianes, les ikastoles que van sorgir en l'època franquista per a poder aprendre basca, les escoles “nacionals”, les cooperatives, les d'ensenyament “lliure”.
Podem continuar defensant el seu o anar a la recerca d'un model inclusiu, laic, públic i euskaldun per a tota la societat.
Jo no sé, al cap i a la fi, els bascos som gent noble, treballador, amiga d'amics... i som ordenats. n
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Què haig de saber? Amb qui haig de relacionar-me? On haig de viure? Amb aquestes responsabilitats, els éssers humans estem en el camí de viure la idea d'una bona vida en el si de les nostres societats. Si no sabem respondre correctament, per por de quedar-nos en els... [+]
Cada vegada escoltem més sobre les necessitats, desitjos i iniciatives que sorgeixen en els nostres territoris i en les nostres vides, sobre la necessitat de treballar les relacions i projectes públic-comunitaris, i és un autèntic motiu de satisfacció, ja que es tracta d'un... [+]
Hem renovat l'entrevista en la secretaria de la facultat, per la qual cosa no se sap: estan lluny les dates en les quals els alumnes venien solos per a realitzar la seva matrícula. Fa temps que la tendència va canviar, i els pares –més accentuats les mares– adquireixen un... [+]
Silogismo baten argumentuak hiru proposizio ditu, eta horietatik azkena nahitaez ondorioztatzen da beste bietatik. Logika deduktibo horrekin aztertu daiteke, nire aburuz, Nafarroan gertatzen ari den Aroztegiako gatazka sozioekologiko luze eta traumatikoa.
Tesia: Baztango... [+]
Recentment he treballat en classe les boniques i emocionants coves d'Etxahun Barkoxe. Pobre home! Les penes domèstiques van començar perquè s'havia creat “Bellesa praube”, però als disset anys ja havia entrat en la mar de la desgràcia, ja que la nena sense dot Marie... [+]
Els últims dies han estat de gran importància per al moviment en defensa de l'habitatge i per a la lluita contra els especuladors a Barcelona. La matinada del 28 de gener, un Exèrcit de Policia va atacar sense previ avís a la Vella Massana (centre social ocupat) del barri de... [+]
No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]
Bidea pausoka egiten da, eta hasiak egina dirudiela ikasi nuen aspaldi xamar. Baina jendeak esaldi hori edukiz betetzen ere ikasi nahi du. Bakarrik ezer gutxi lor genezake, hasi orduko etsi, akaso. Sekulako jendetza biltzeak ere antolaketa zaildu eta ikusi beharrekoa gandutu... [+]
No va actuar correctament, calia prendre mesures, si no, no aprenem. Pel que sembla, no s'adonava de l'impacte del que havia fet, continuava normal, a vegades amb un aspecte més feliç que els que li envoltaven. A més, parla massa alt, això no li agrada a ningú. Com les... [+]
El Departament d'Educació no entén per què els treballadors del públic hem anat a la vaga. Pregunta al sindicat LAB. Aquest sindicat va signar un acord amb el Departament a l'abril de 2023. Dos anys més tard han anomenat a la vaga perquè, al contrari que en anteriors... [+]
Professor d'Història en homenatge a un ex company que acaba de jubilar-se. Bravo i més brau!
Les lleis educatives subratllen la importància de fomentar el pensament crític en l'alumnat. Però el claustre de professors, en un temps un espai de debat d'idees i contrast de... [+]
Mendebaldeko herrialdeetako demokrazia liberalak demokrazia minimalista baten itxura gero eta handiagoa du. Definizioaren muina litzateke hauteskunde bidezko gobernu aldaketak errespetatzen direla. Horren aldaera autoritarioari Levitsky eta Way politologoek autoritarismo... [+]