La fallada en la postura corporal pot venir dels ulls, peus, boca o oïdes, pels quals enviem la informació al cervell. La informació pot ser adequada o inadequada; per exemple, el que té un ull vague i l'altre fort envia al cervell informació falsa de la realitat. Si no es treballa el problema, el cervell s'adaptarà a aquesta situació, però no serà una situació normal i això tindrà conseqüències en una altra part del cos. Així ens ho explica l'optometrista Teresa Olabarria Ruiz: “Els símptomes que sentim en el cos generalment tenen el seu origen en un altre lloc”.

Sensacions d'inestabilitat, marejos, vertígens, lumbàlgies, maldecaps, post-traumatismes i dolors musculars són alguns dels símptomes que es poden sentir quan el sistema postural està desequilibrat. Olabarria afirma que metges, neuròlegs, radiòlegs, otoneurólogos o oftalmòlegs poden veure cossos sense problemes si no treballen la posturologia. I que una vegada rebut un tractament per a difuminar el dolor, quan tornin a aparèixer els símptomes, el problema haurà de ser abordat per altres professionals: “Serà el moment d'analitzar l'actitud corporal.

Aquests professionals poden pertànyer a diversos àmbits. Olabarria ha parlat des del punt de vista de l'optometria, però també ha contat que intervenen podòlegs, dentistes i otorrinos: “Primer hem de saber d'on parteix el desequilibri, perquè l'origen pot ser diferent. Si li ve dels peus, treballarà amb el podòleg, però si li ve dels ulls, amb l'optometrista”: Ens diu que molts dels quals s'acosten a l'olabarria són d'altres especialistes. “Entendre que tenim tot connectat és la clau de la solució. També és important conèixer els punts de vista i les elaboracions d'altres especialistes”.

Ulleres posturals

“Com he dit, jo treballo des del sistema visual, des dels ulls”, diu Olabarria. Les solucions anteriors són les teràpies visuals o les ulleres posturals, o les teràpies visuals amb ulleres posturals.

“Una lent pot servir per a acostar o allunyar una mica i fer més o menys gran. Però l'objectiu d'aquestes ulleres no és això, perquè no té per què ser un problema de visió”, diu. “Si l'eix vertical del cos està mogut a la dreta, els prismes aconseguiran moure's cap a l'altre costat fins que l'eix es desplaci cap al centre i, d'aquesta manera, s'aconsegueixi l'equilibri. En el cas dels peus és més fàcil d'entendre: en posar les soles interiors en les sabates canvia la manera de trepitjar i estabilitza el cos. Amb les ulleres farem el mateix però amb els ulls. Enganyarem el cervell perquè el cos es posicioni correctament”. En alguns casos, ha explicat que les ulleres són suficients i en uns altres es necessiten ulleres i soles internes. O l'aparell dental.

Olabarria ha posat un exemple pràctic d'eficàcia: “A un client, dempeus, li vaig demanar que posés la cama esquerra en una balança i la dreta en una altra. El seu cos pesava 20 quilos menys en el de l'esquerra. Li vaig dir que tanqués els ulls i el pis es va equilibrar. El problema és clar en aquest cas”. Aquesta persona va buscar una solució a través de les seves ulleres posturals.