Cuiner abans que escriptor, abans pescador i marí.
Sí, en el meu cas és així: Als 13 començava a treballar en l'escabetx del poble, als 15 a la mar, a la pesca, i als 16 a Barcelona, als mercants. Navegant ja havia complert 25 anys abans d'embarcar en Izarra.
Com vas entrar en el petrolier Izarra?
No estava molt conforme llavors estava en el vaixell, i un amic em va convidar a entrar en l'Auma, que guanyaria bé, i vaig entrar, cuiner. Res més arribar em van dir “no saps on t'has ficat, és un pirata”. Per tant, els de la tripulació teníem sospites, però eren cosa de l'armador i del capità.
Però va advertir immediatament les fosques maniobres.
Jo em vaig embarcar a Las Palmas de Gran Canaria , on va deixar el petroli, i després portem gasolina des de Tenerife a Monròvia (Libèria). Va ser un viatge normal, però d'allí rebem l'ordre de tornar a les Illes Canàries. No semblava normal, en principi era a prop perquè havíem d'anar a Nigèria a carregar el petroli. En Gran Canària, van fondejar en la mar sense arribar a port i van fer alguns arranjaments en el vaixell: van pintar la xemeneia, van desdibuixar el vaixell i van canviar el seu nom per Estrella en lloc d'Auma. Allí va quedar clar que hi havia algun parany.
Llavors vau ser a Nigèria.
Sí, al port de Bonny, a la recerca de petroli, però quan arribem allí, Izarra no estava en el llibre de registre, per descomptat, i els nigerians van rebutjar el vaixell. Ancorem prop de la costa, esperant el permís d'entrada, però el menjar i el combustible es van posar a punt. Llavors vam ser a Camerun, comprem menjar amb els pocs diners que ens havia donat l'armador i vam tornar a Nigèria. Els nigerians presentaven sospites i un dia es va acostar un patruller dels soldats, disparant a l'aire. Van pujar a Izarra i van buscar una arma en el vaixell. Després ens van conduir al port, detinguts.
Aquí va començar el segrest de sis mesos.
Al desembre ja van donar el cop d'estat, en la Nit de cap d'any de 1983, i nosaltres arribem allí al març de 1984. El nou Govern volia deixar en evidència les corrupcions de l'anterior i... Es van emportar al capità José Luis Peciña i li van condemnar a mort per un delicte de trànsit de petroli. Nosaltres vam estar segrestats sis mesos en el vaixell, i ell va estar 25 mesos en la presó.
Però el capatàs era aquí.
Sí, era José María López Tapia, amo de l'empresa naviliera Letasa. El sector en crisi va entrar llavors en els negocis nets. De fet, totes les empreses van desaparèixer en aquella època. En l'actualitat Espanya no té cap empresa de comerç marítim, a part dels vaixells per a turistes: Armes, Acciona, Balearia i res més.
Quants pirates suren en la mar?
Antigament els pirates navegaven a bord dels vaixells, avui dia es queden en terra. Abans eren corsaris que es feien a canvi d'una part, però ara els que s'embarquen són simples treballadors. També està la corrupció política, el petroli que nosaltres portàvem sense problemes a Las Palmas que comprava Petrolífera Ducar, el que més tard seria ministre, Arias Cañete, era aquí.
En un altre llibre, El contuberni nuclear, Lemoiz, parla de la central nuclear. Qui es van barrejar en aquell consens?
La majoria dels polítics i institucions, tant d'aquí com d'Espanya, com la Diputació de Bizkaia. Va haver-hi un altre projecte en Deba, però el de Guipúscoa el va rebutjar.
En Armintza, i a l'Ajuntament de Lemoiz, com a regidor, ets dels quals es van enfrontar a la nuclear. Estaven tots en contra?
No, la majoria de la població estava a favor i era comprensible, veien que anava a haver-hi oportunitats de treball i així era, la majoria de nosaltres vam tenir l'oportunitat de treballar allí. No vaig voler fer-ho i vaig continuar navegant.
La paralització de la central va ser del triomf del poble o de l'amenaça d'ETA?
Una mica de les dues. ETA va observar que la majoria de la societat s'oposava a la central, buscava legitimitat i aquí es va ficar de ple. És veritat que sense ETA no es pararia la central, però desgraciadament va haver-hi morts i això cal no oblidar-ho. D'altra banda, el que va dir que menjaríem cols si no es construïa la central no va encertar. Es va apreciar clarament que la central no era necessària. Llavors, les nuclears eren molt rendibles, però només a curt termini.
Quin futur li espera i quin li agradaria a vostè per al carrer Basorda?
La primera pregunta és difícil de contestar. Hi ha hagut projectes culturals, piscifactoria, central tèrmica… No sé què faran. Com no és possible tornar a la situació anterior, el més senzill és trencar el mur i deixar que la mar entre dins, deixant l'estupidesa com a monument.
“Sei hilabete eman genituen Calabarreko portuan atrakatuta, ontzitik ateratzen uzten ziguten baina ez genekien zer gertatuko zen, gainera, kondenatuko gintuzten zurrumurrua zabaldu zen. Kamerunera ihes egitea pentsatu genuen. Bi ihesaldi saiakera egin genituen barkuko batzuon artean, baina biek huts egin zuten. Han bagenuen lagun bat, Sony izenekoa, gauzak lortzen zizkiguna. Hark motordun txalupa arinak zituen mafioso batengana eraman gintuen, baina ez ginen fidatu. Bigarrenean bitartekari bati dirua eman genion ihes egiten laguntzearen truke. Tipoak dirua hartu zuen, eta adostu genuen hitzordua, geneukan diru apurra hartuta, baina hara heltzean polizia genuen zain... Saldu gintuen. Barkura bueltatu gintuzten, ez gintuzten salatu, baina dirua eta aldean generaman guztia kendu ziguten”.
"Larunbatean Gladys gogoratu eta borrokan jarraitzeko gogoak ditugula ospatzeko bilduko gara", adierazi dute antolatzaileek.
Euskal Herrian eraiki nahi zituzten lau zentral nuklearren aurkako borroka babesteko, Jose Luis Zumetak, Karlos Zabala Arrastalu-k eta Bixente Ameztoik Lemoiz gelditu horma-irudia sortu zuten 1980an. Duela gutxi, Bilboko Arte Ederren Museoari eman diotela argitaratu zuen... [+]
Egun hauetan gertatukoarekin artikulu bat idazteko baino, enziklopedi oso bat idazteko gaia badago. LEMOIZko zentrala dela eta ETAk Joese Mª Ryan injiniadorea bahitu zuen.
Berehala egin zuten eskabidea: injiniadorearen truke Lemoizko zentrala desegitea eskatzen zuten... [+]