El secretari general del Consell, Paul Bilbao, es troba en els últims temps amb una agenda marcada. Acaba de tornar de Còrsega, amb un viatge lligat al Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics. Durant l'últim any, Bilbao ha pres nombrosos avions amb l'objectiu d'aprofundir en l'acord aconseguit al desembre de l'any passat. Des del final de la Capitalitat Cultural Europea Donostia 2016, el Consell és el principal agent que garanteix que s'està complint el full de ruta traçat pel protocol.

Bilbao considera que el projecte ha tingut bastant eco en els primers nou mesos. Al seu judici, “el protocol està obrint el seu camí”, i un exemple d'això és el fet d'haver rebut una anomenada a alguns Cursos d'Estiu a Alemanya: “Això demostra que hi ha interès”. Han creat una xarxa entre els agents que pròximament enviaran una newsletter a la resta dels promotors del protocol per a explicar els passos a donar i estimular a la resta dels participants de LING – European Language Equality Network (Xarxa Europea per a la Igualtat de Llengües).

Un dels següents passos és la legitimació dels protocols en les organitzacions internacionals. Tenen com a objectiu tres organitzacions: L'ONU, el Consell d'Europa i l'Organització de Cooperació per a la Seguretat Europea (ESLA). En l'ONU, per exemple, volen fer una presentació abans que acabi l'any. En la seu del Consell d'Europa a Estrasburg, al febrer, es van reunir amb l'Executiu comunitari i van mantenir contactes amb diferents comissions.

Un altre dels objectius que s'han marcat per al futur és el reconeixement del protocol per part de les institucions locals, especialment dels parlaments. En aquest camí s'han celebrat diverses reunions amb les institucions d'aquí i d'allà. Al País Basc, el Consell s'ha reunit amb els presidents dels parlaments basc i navarrès; a Còrsega i Galícia s'han reunit amb autoritats i agents. Precisament, el president de l'Assemblea de Còrsega, Jean-Guy Talamoni, ha valorat el projecte i ha expressat la seva intenció de presentar el protocol en el Parlament. En les reunions que s'han celebrat a Catalunya han participat CIEMEN i Linguapax, i Bilbao ha afirmat que la Generalitat acostarà " molt" el Protocol de Garantia de Drets Lingüístics.

El secretari general del Consell ha considerat que els principals punts forts del protocol són els seus valors i el seu valor. Entre elles, ha destacat la convivència i la democratització: “Nosaltres hem posat de manifest la mala gestió de la diversitat lingüística. La majoria dels enfrontaments a Europa no s'han produït entre Estats, sinó que s'han produït dins de l'Estat. La llengua està en el centre, i la llengua és el poder, també econòmic. Quan se sap que el que sap una altra llengua té un treball millor o té més facilitats per a aprendre, es produeixen xocs dins de l'estat”. Per això, el membre del Consell diu que creï en la igualtat d'oportunitats entre les comunitats lingüístiques i que de garantir-les s'evitarien molts conflictes. En la seva opinió, cal anar a la recerca de la igualtat d'oportunitats entre les llengües, i les organitzacions internacionals tenen molt a dir.

El Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics també ha considerat com a repte ampliar la xarxa pròpia: “De fet, la nostra intenció no és tant quantitativa com qualitativa. Almenys, en el projecte volíem un agent que representi a cada llengua. A Europa han quedat molt poques llengües minoritàries en l'exterior. Una vegada aconseguit això, demanarem a aquestes organitzacions que es multiplicen per a formar una xarxa més densa en les seves llengües”.

Kaiera, una eina important

Com a extensió del protocol, els signants es dirigiran a la molla. Bilbao considera un instrument important: “Hi ha més d'un centenar d'agents en la zona. Pot ser que no tingui valor vinculant, però cal tenir en compte una eina que representi, directament o indirectament, a milions de parlants”.

El kaiera és un full de ruta que cada comunitat de parlants prepara perquè el protocol sigui viable en la seva pròpia llengua: “La situació de cada llengua és diferent, així com les teranyines institucionals de cada lloc. Per tant, les mesures que allí es recullen les abordarà cadascun en funció del seu entorn”. L'objectiu final és donar compliment a les 185 mesures establertes pel Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics. Cadascun ho farà al seu ritme i es podran tenir en compte els passos intermedis: “Com el ritme és diferent, no sempre s'omplirà de cop, perquè totes les casuístiques són diferents. Per exemple, en el Principat de Catalunya tenen més del 80% de les mesures complertes, i en altres llocs ni la quarta part”.

Es realitza un estudi per a treballar els plecs, després els agents locals diuen fins a on volen arribar dins de cinc anys i fins a on volen arribar en deu anys: “A uns els interessarà capacitar al professorat, com en el cas del frisó, i a uns altres, treballar el cinema en un llenguatge propi”. Ja s'han començat a preparar els quaderns en alguns llocs de la geografia basca. Entre altres coses, han fet els seus primers passos a Aragó i Còrsega, igual que en altres països.

Es tracta de l'edició d'aquest any del Quadern de Basc de la Universitat. En paraules de Bilbao, “per a nosaltres el kaiera és un repte i en 2017 hem realitzat una gran inversió per a preparar-lo. Ens posem en contacte amb els agents signants i estem recollint opinions per àmbits”. Així mateix, en el Consell són conscients que en el cas del basc la situació és especial per la divisió administrativa.

Malgrat això, Bilbao considera que cal treballar la perspectiva nacional. Serà una sola llengua, però si cadascuna de les 185 mesures posa a quina institució li correspon, en el cas del País Basc es farà referència, en molts casos, a tres administracions. Els ritmes també els marcaran aquells que coneixen les realitats de cada poble: “Nosaltres direm quin és el full de ruta, però després cadascun treballarà en el seu àmbit, també per sectors”. Ha posat com a exemple els mitjans de comunicació.

Els Ajuntaments juguen un paper especial en aquest procés degut als grans canvis que es produeixen: “Les realitats de Getxo i Azpeitia són diferents”. Ni què dir dels tres àmbits administratius del País Basc. Segons Bilbao, les diputacions de la CAB i Navarra treballen més la praxi, i moltes de les mesures s'aplicaran al Govern Basc o al Govern d'Espanya, que són les que tenen competències. En canvi, en Ipar Euskal Herria, tota la normativa està en mans de l'Estat francès, i les cases del poble poden promocionar-la. Tota aquesta casuística haurà de ser tinguda en compte a l'hora d'elaborar els plecs. L'objectiu principal és el compliment de les 185 mesures que garanteixen els drets lingüístics.