Tantirumairu és una petita ikastola, que acull a prop d'un centenar de joves de Lesaka i que imparteix Educació Primària. A l'ésser un poble situat en un entorn natural, es podria pensar que els nens i nenes del lloc tindrien suficient sensibilitat i coneixement sobre la cura del medi ambient. Però no sempre és així. “El fet de ser nens i nenes del poble no garanteix que coneguin les plantes i arbres de la zona i estiguin sensibilitzats amb la conservació de la naturalesa”, ha explicat Etxeberria.

Des dels seus inicis, un dels eixos pedagògics de la ikastola ha estat la sensibilització i el tractament del medi ambient. L'aposta per la sostenibilitat s'ha basat més en el treball diari que en accions puntuals. “Eduquem aquí als nens i nenes per a ser agents de la societat. Volem treballar aquesta faceta d'agent, i per a això també en el tema del medi ambient cal anar a la profunditat, no es pot parar en l'aparença organitzant una acció puntual espectacular”, afirma el director. Així, Tantirumairu compta amb diverses línies de sensibilització cap al coneixement i cura de la naturalesa, el reciclatge, el menjador, l'hort i el compost.

El primer pas per a arribar
a respectar-los seria que els nens i nenes coneguin les seves plantes i arbres i els elements de la naturalesa que els envolten. Per a això, organitzen cada any la Setmana de la Naturalesa: “Tots els membres de la Ikastola dediquem tota la setmana a aquest tema, a mode de monogràfic. Anem a la muntanya, recollim les fulles, les classifiquem i després els més majors, com treballen més el tema, transmeten l'après als més petits”. Els nens i nenes estudien i aprenen a diferenciar els diferents ecosistemes que tenen al poble, com els de la muntanya i els de la riba. “Per a preservar el medi ambient és necessari conèixer-lo, viure'l abans. Després ve la custòdia”, diu el director.

Quan els alumnes van començar a treballar amb el reciclatge
en la Mancomunitat, els alumnes i alumnes van portar el tema a la ikastola i van posar molta força per a treballar amb els nens i nenes. Les taxes de reciclatge al poble eren baixes i Etxeberria ens conta que van intentar canviar els costums de les llars a través dels nens: “Venia el responsable de residus de la mancomunitat, estava preocupat pel tema i el transmetia. Ens ensenyava a portar els residus i a reciclar amb dinàmiques amb els alumnes”. La informació treballada en classe s'enviava a casa i es demanava als nens que es fixessin en els hàbits de reciclatge de les llars. “Sabem que molts donaven tabac a les cases amb aquest assumpte”, explica el director.

A poc a poc, en Tantirumairu s'han convertit també en agents impulsors del reciclatge en el seu entorn. Exemple d'això és la iniciativa proposada pels propis alumnes de dos o tres anys enrere: com les papereres del pati eren d'un sol contenidor i no podien reciclar-se, els joves van fer una petició a l'Ajuntament, qui els va posar papereres de colors al pati.

En la cuina del menjador també va haver-hi canvis en els alumnes. “Quan comencem amb el reciclatge, els alumnes es van adonar que en la cuina no es reciclaven els pots de iogurt. Van començar a ajudar els cuiners i a recollir-los en bosses extres”, ens compta Etxeberria. El Director té clar, no obstant això, que malgrat fer passos importants, el tema ha de ser tractat constantment, ja que amb el nou curs els alumnes de més edat marxen i incorporen nous.

Entre els projectes de sostenibilitat de
Tantirumairu es troba la transformació de la cuina del menjador i l'avanç cap a una alimentació sostenible. Els alumnes preparen tot el menjar per als seus menjars i a poc a poc treballen per a introduir els productes locals i el menjar ecològic. “Va ser un pas important, per exemple, que tota la fruita que se'ls dona als nens en el desdejuni i en els menjars del menjador fos ecològica”, explica la directora. Existeix un grup propi per a treballar el tema de l'alimentació en el menjador, i a poc a poc s'estan fent canvis en el menú. “No hi ha tants productors en la zona i no és fàcil aconseguir alguns productes de la zona. Però estem en aquest procés”.

Fa uns tres anys vam posar en marxa
l'hort de la ikastola. És un petit hort, però ens dona l'oportunitat de conrear la terra”. L'objectiu del projecte és acostar als nens al món de l'horta, veure la terra, tocar-la. A pesar que al poble són moltes les famílies que tenen hortes i coneixen als seus alumnes, el director creu que és diferent actuar directament. “Que siguin ells és una altra cosa amb l'aixada i treballant en equip. És adequat per a encendre el cuc, tenir contacte amb la terra”.

En relació al projecte d'horta, a més, també realitzen compost en la ikastola. Quan van començar a treballar el reciclatge van començar a fer compost, quan la Mancomunitat els va lliurar el compostador. “Els residus de l'esmorzar, les peles de fruita i l'orgànic que es genera en la cuina es recullen i els alumnes, en l'hora d'esbarjo i havent dinat, ho porten tot al compostador”. Els grups d'alumnes treballen alternativament, amb l'ajuda d'un professor. Barregen el compost, afegeixen fulles seques i l'usen per a abonar l'hort quan està madur.

María Luisa Etxeberria fa una valoració positiva de totes aquestes iniciatives posades en marxa, ja que observa que s'estan produint canvis en l'activitat de l'alumnat i en les actituds del dia a dia. En el camí, l'actitud del professorat ha estat molt important: “Totes aquestes labors serien impossibles si el professorat no estigués sensibilitzat i implicat amb el tema”. Mirant cap endavant? “Un dels nostres objectius és ampliar l'horta i organitzar-la millor. A veure si aconseguim passar alguna cosa per aquí a la cuina”.