“El Déu Monetari s'ha fet amo del cor del món i aquí està el primer terrorisme, ha dit el Papa Francesc. Si haguéssim de parafrasejar a Moisès per a definir les regles del Consens de Washington que està en la base de l'ordre neoliberal, els Deu Manaments de Déu a Moisès al Sinaí, constituirien un impressionant decàleg de l'integrisme neoliberal: tot privatització i liberalització econòmica, els bancs centrals oblidats de la inflació i no soñan amb res que no sigui l'estabilitat dels preus, la justícia, la deprecipitación de la justícia.

Ammar Belhimer (1950) és així com parla en el llibre Els deu nous manaments de Wall Street. Segons ha publicat a Alger, lluny dels pulpitos de Nova York, Londres, Brussel·les o Xangai, no ha tingut molt de ressò entre nosaltres. En canvi, hi ha qui pensa que Belhimer s'ha atrevit a trencar els límits de la famosa radiografia de Thomas Piketty en analitzar el capitalisme del segle XXI. Richard Labévière, que acaba de publicar entre altres llibres Terrorisme, face caixet de la mondialisation, ha estat l'encarregat de donar-li la veu a Europa.

Belhimer és doctor en Dret, professor universitari i periodista. Ha participat en la creació de diversos mitjans de comunicació, també ha sofert la censura de les autoritats. En un llibre de 1998 va analitzar el deute extern d'Algèria i la Primavera de 2016 va analitzar les famoses primaveres que han sacsejat el món musulmà des de Tunísia a Síria en els deserts.

Des d'Algèria, Belhimer veu que el capitalisme financer ha portat fins a l'últim extrem la desregulació de l'economia, per a acabar sent amo absolut del món. En 1996 a Davos, dins del Fòrum Econòmic Mundial, tal com va anunciar el president del banc central alemany, Hans Tietmeier: "Els mercats financers faran cada vegada més de gendarme. Els polítics han d'entendre que a partir d'ara estan sota el control dels mercats financers i no sols dels debats del seu país”.

Set anys abans, en 1989 es va esmentar per primera vegada el Consens de Washington, que després de l'enfonsament del bloc de la Unió Soviètica es va convertir en una via d'aplicació per a tothom. Des de llavors, les institucions i aliances financeres internacionals han aplicat la mateixa fórmula a qualsevol país en situació d'emergència: desmantellar el sector públic, privatitzar els serveis públics, impedir les subvencions, implantar la flexibilitat i la precarietat en l'ocupació, fins i tot en les necessitats bàsiques (aigua, educació, salut...) prevalent la llei del rendiment.

Els treballadors de la riquesa del nord hem sofert la deslocalització de molts dels nostres llocs de treball amb la fórmula. No obstant això, mirant cap al sud, Belhimer ens adverteix que tampoc ells han enriquit les deslocalitzacions. Les empreses sí s'han traslladat al Sud però el valor generat per elles, la riquesa, s'han reexportat al Nord a través de diferents instruments: desgravacions d'inversions estrangeres, cobrament de deute públic...

Igual que a Islàndia, dir “No” a les autoritats

Per a remarcar fins a on arriba la impunitat de l'elit més rica del món, Belhimer esmenta el que Lloyd Blankfein, president de Goldman Sachs, va dir a un periodista: “Jo no soc més que un banquer, obligat a fer el treball de Déu”. Arrogància en el calorós gresol de 2008.

El neoliberalisme ha tingut entre les seves principals conseqüències polítiques la notorietat de l'oligarquia que ha conquistat tot el poder, “un incest permanent entre el món dels negocis i la política”. No val la pena començar a fer una llista dels últims 30 anys, des de Bush pare i fill fins a Donald Trump, passant per Silvio Berlusconi. Si mirem a Rússia i en altres llocs, no podem negar que el model ha prevalgut a tot el món.

La qüestió és que la lògica del neoliberalisme ha entrat de ple en els exèrcits. L'agència que duu a terme recerques militars estatunidenques, DARPA, utilitza eines de previsió per a l'especulació del mercat petrolier en les borses per a fixar les seves estratègies. Així, la “viabilitat i estabilitat de la globalització” s'ha situat al nivell dels interessos nacionals, vius o morals, d'EE.

Fins i tot després de les noves guerres a Orient Mitjà, ha dit Belhimer en la revista algeriana Reporters, existeix una aliança mundial formada per companyies petrolieres i venedors d'armes, que són els que ordenen als governs occidentals i als productors de petroli què fer. “Aquestes guerres pugen el preu del petroli, com el marge del negoci i el benefici de les companyies. els Estats Units ha emprès guerres no per a tenir un preu barat, sinó per a mantenir el petroli car”.

Amb aquestes guerres, que comencen però no tenen fi, la mundialització, diu Belhimer, destrueix els Estats nacionals per a substituir-los per la governança global organitzada pels mercats: “Els nous subjectes que han assumit el paper dels Estats, les empreses financeres sobiranes, configuren un model mafiós generalitzat, caracteritzat per la militarització del pensament econòmic en la metròpoli i la transformació forçada de l'economia a l'estranger”.

Què tenim avui? El nou sistema democràtic és una democràcia totalitària. Un dòlar = Un vot és la regla, convertint el terror en una cosa inevitable, reforçant la ultradreta, perdent l'esquerra, les classes mitjanes a baix, la síndrome de l'esclau a tot arreu...

Els principals riscos del futur? Les empreses virtuals i el sistema financer estan cada vegada més enfocats a l'especulació a través de fons gestionats per Internet des de paradisos fiscals. S'estima que l'imperi americà acabarà en 2035, el món serà policèntric. El mercat entorn de 2050 no se saturarà amb el control remot i es potenciarà l'autocontrol entre la població a través dels objectes creats per la indústria per a això. Així preveu Belhimer que el món passarà de tenir democràcies comercials a convertir-se en un mercat sense democràcia: “El mercat planetari vulnerarà les lleis de la democràcia, perquè la democràcia és de fet local”.

Esperances? Sempre parla d'Islàndia. Enmig de la crisi del deute extern, en 2010 els ciutadans islandesos van respondre amb un gran “No” als polítics que volien pagar deutes il·legals. “La primera reacció intel·ligent davant la crisi ens va arribar pels gels” diu des de la riba del desert.