L'1 d'octubre, Catalunya celebrarà un referèndum d'autodeterminació. Les persones residents contestarem a la següent pregunta utilitzant el cens del 30 de març: “Vols que Catalunya sigui un Estat en forma de república?”. L'alegria, les pors, les anàlisis i les previsions que es faran l'endemà seran abundants. Els partidaris, satisfets, posaran en marxa un procés constituent i en pocs mesos celebraran unes eleccions constituents. Els rivals, incapaços de creure el resultat, miraran a Madrid a l'espera de respostes, atabalats per la nova situació.

Però, guanyarà el sí? Dia a dia, cada vegada veig més clara la resposta. Veig una fotografia de Terrassa mentre escric això. En el lloc, la Guàrdia Civil està registrant una impremta local a la recerca dels papers que seran utilitzats per a votar, mentre que diverses persones dipositen flors en els cotxes dels guàrdies civils. Aquesta foto és el reflex de la realitat d'aquests dies: L'Estat, en un intent de silenciar l'expressió de la paraula. Aquest esforç els portarà a votar a molts votants incerts. No hi ha més que mirar les dades. Els votants de JxSí, la CUP i Catalunya Sí que És Pot fan el 57% del cens i entre ells el “sí” gana clarament. Des de Madrid es parla molt de la il·legalitat del referèndum. I és cert, perquè no es pot defensar que les normes que es deriven d'una llei suspesa siguin legals. Però, qui ha de centrar el debat en la legalitat? Quantes vegades hem utilitzat al llarg de la història, individual o col·lectivament, les legalitats que s'han aplicat als oprimits per a superar-les? Mil vegades. Per tant, legal no, però sí legítim.

A partir de l'1 d'octubre, el Parlament i la Generalitat iniciaran un procés constituent i, d'altra banda, és possible que en l'àmbit internacional s'activi alguna pressió cap al Govern espanyol. Amb una participació elevada i un clar benefici del sí, no es pot descartar que en l'opinió pública europea hi hagi votacions favorables al referèndum o, almenys, que el Govern espanyol pressioni a favor de la resolució negociada. D'altra banda, el discurs de negociació s'estén també a l'oposició espanyola, la qual cosa podria situar a Mariano Rajoy en una situació de solitud política. En aquest moment, d'una banda, es reprendrà el debat sobre la reforma constitucional a Espanya i, per un altre, s'alentirà el procés constituent català trencant la unitat política de Catalunya. En aquest moment, la clau està en si els defensors de la reforma constitucional seguiran amb el procés constituent, o si cediran als vots que han votat des de Madrid.

No podem negar l'enveja que em genera la situació d'aquí, perquè Catalunya serà una República independent. Potser no ara. Però el procés dut a terme fins ara ha deixat profundes llavors: s'ha produït un canvi col·lectiu de consciència que no té marxa enrere en la societat. Zorionak Catalunya. Estàs a punt d'aconseguir-ho.