Per què heu preparat aquest projecte?

En diversos municipis s'estan duent a terme accions basades en l'activació social: En Lasarte-Oria, Salvatierra, Arrigorriaga, en el barri d'Egia de Donostia… Crèiem que era el moment adequat per a donar una projecció nacional a totes aquestes iniciatives i, al mateix temps, oferir suport social i econòmic.

El que ha esmentat els ha semblat una bona iniciativa.

Tenen una característica nova, va més enllà del costat del basc, va a un pas pràctic, influeix directament en el seu ús. Activa la societat, les persones i les organitzacions, amb aquest objectiu.

Quins són els objectius?

L'objectiu principal és utilitzar més el basc. Un altre objectiu és convidar a les persones i organitzacions a una nova dinàmica.

D'altra banda, a més d'incrementar el seu ús, volem que sigui un projecte basat en una col·laboració especial. És a dir, si volem influir en l'ús, no podem deixar de construir una col·laboració sòlida i quan dic cooperació ho faig sobretot en tres plans: la col·laboració entre les entitats locals i les institucions nacionals; la col·laboració entre els agents socials i les institucions públiques; i la col·laboració entre l'activitat cultural basca i els agents que operen en altres àmbits. Per tant, el projecte que proposem és innovador, però també la manera de fer el treball. L'objectiu és utilitzar el basc, però també construir una línia de treball relacionada amb la cooperació.

Des de l'actitud a favor del basc, voleu fer el pas a utilitzar el basc. Especifiqui una mica.

Quan diem utilitzar el basc ens recordem de dues maneres: d'una banda, parlant, i per un altre, qui no té capacitat per a parlar, li convida a parlar en basca el que sap. Volem garantir la comunicació en basca, però això no vol dir que la conversa sigui sempre monolingüe, ja que les converses també poden ser bilingües en la mesura en què la comprensió estigui garantida. Des del punt de vista de la comprensió, del coneixement, existeix una gran capacitat, per la qual cosa és un bon moment per a posar en marxa aquest tipus de projecte innovador.

En les trobades dels Serveis de Basc dels Ajuntaments Udaltop de maig vau presentar el projecte als agents del món del basc i de les institucions. Vau rebre aportacions i sensacions. Què destacaries?

Els resultats van ser molt positius per a la nostra sorpresa. La valoració va ser més positiva del que s'esperava. Normalment quan el Govern o el VPL presentem un gran programa sempre hi ha escepticisme, “això de sempre, no és res nou”, diuen. Aquesta vegada no ho vaig notar. Es veu que hi ha esperança, hi ha ganes, va ser molt positiu que l'HPS i el Topagune apareguessin junts en Udaltop. Els Ajuntaments estan preparant els pressupostos de 2018 i tots volen participar en aquest.

No obstant això, és cert que també van mostrar les inquietuds d'Udaltop. Sobretot, hi havia moltes percepcions relacionades amb la por o la por: “Sí, això està molt bé, aquest és el camí, però com ho farem?”.

Molts van preguntar per què han organitzat el projecte entre la VPL i el Topagune.

No vam anar al seu encontre i tampoc van venir directament. Topagune estava duent a terme accions basades en l'activació social a través de la iniciativa Euskarak 365 egun. Al mateix temps, vèiem en el Govern Basc, sobretot a partir de l'experiència de Lasarte-Oria, que aquest tipus d'experiències incideixen directament en l'ús del basc.

Topagunea representa a la majoria de les associacions del basc, pensem que era un interlocutor natural i que podríem posar-nos en marxa de manera conjunta. Compartim els mateixos objectius i al mateix temps ens necessitem mútuament. El punt de trobada podia obrir un procés de promoció i col·laboració entre els agents socials, i al mateix temps, com a institucions, podíem dur a terme labors de promoció i organització d'aquest projecte entre les institucions públiques.

Col·laboraran també en l'organització d'altres iniciatives?

En Udaltop vam dir que això és un projecte en concret, però que també hi ha una línia de treball de llarg termini enfocada a futurs projectes. Per a Topagune i per a HPS, tots dos, aquest tipus de col·laboració és innovadora. Cal construir un clima de confiança i no té per què acabar amb aquest repte. I no té per què ser Topagune ni HPS, com ja s'ha dit abans, el projecte posarà en col·laboració a institucions públiques i associacions. Nosaltres donarem un marc, un suport general, posarem en marxa un grup de treball, desenvoluparem una estratègia de comunicació, però a partir d'aquí cada poble formarà una taula de coordinació, i el projecte ha de ser seu.

Com es durà a terme als pobles?

La nostra proposta és que els principals facilitadors siguin els pobles. Per a això haurà d'existir una coordinació entre els serveis municipals de basc i les associacions de basca. Sabem que en alguns pobles això no va si pot ser i intentarem que sigui així.

Hi haurà flexibilitat?

S'han presentat les condicions mínimes. La proposta és que els participants siguin majors de 16 anys, ja que la ciutadania ha de ser conscient que han d'utilitzar (o permetre el seu ús) el basc durant 11 dies. En qualsevol cas, obrirem llits perquè els menors de 16 anys participin en la iniciativa. Els nens poden ser canalitzadors dels seus pares. Convidem als nens però no de manera activa. La segona condició és viure o treballar a Euskal Herria.

A partir d'aquí, qui participi en el repte haurà de tenir un nivell mínim de comprensió. Van preguntar en Udaltop què passarà amb els que no entenen el basc. No hem d'oblidar l'objectiu: que hi hagi comunicació en basca. Als qui no entenguin els oferirem les eines perquè tinguin un mínim nivell de comprensió i participin en el rol de “belarriprest” (aquest participant no parla basca però sí que ho entén, i li convida a fer-ho en basca).

Quins passos donareu aquesta tardor?

El 7 d'octubre organitzarem un seminari dirigit a tècnics i associacions de basca. D'una banda, el Govern Basc i Topagunea informarem dels treballs que hem avançat i, per un altre, ens agradaria aclarir les inquietuds i aspiracions dels ajuntaments i associacions.

El 3 de desembre, Dia del Basc, ens agradaria fer una presentació social, ja que per a llavors ja haurem treballat l'estratègia de comunicació. En els actes que se celebraran en cada localitat, ens agradaria donar a conèixer el repte de 2018, la filosofia del projecte.

A més de la tardor, realitzarem una labor de promoció entre gener i novembre de 2018. Pensàvem que necessitàvem temps per a organitzar el projecte, però, al mateix temps, en aquests mesos cal mantenir un punt de tensió.

Què després del 3 de desembre de 2018?

El repte es visualitzarà durant aquests 11 dies, però el projecte té dues parts, perquè volem que sigui un continu. Les entitats privades i públiques convidaran als seus empleats a participar en el repte en 2018, però en 2019 convidarem a totes les entitats participants en el repte al fet que prenguin mesures per a canviar els hàbits lingüístics en les seves organitzacions.

Alguns agents del món del basc temen que l'euskaldunización continuï sent responsabilitat de la ciutadania.

Les institucions públiques també tenim un gran repte respecte a les institucions. El VPL no és només el Govern Basc, aquí estan els serveis sanitaris, els centres educatius, Emakunde, l'Ertzaintza... Aquest projecte no tindrà reflex sol en la societat, sinó en totes les institucions públiques i en tots els serveis que aquestes presten. S'oferirà suport a la ciutadania a través del VPL i Topagune, a través dels recursos econòmics i humans. El compromís serà de tots dos, de la ciutadania i de les institucions públiques.

Les institucions públiques no sols volen donar el seu suport, sinó que volen ser exemple?

Sí, això és.

Es realitzarà el projecte en tot el País Basc?

El conveni s'ha establert entre Topagunea i el Govern Basc per a dur a terme les labors de promoció en tots els territoris, les diputacions també rebran una partida i els ajuntaments també. El Govern de Navarra, a través d'Euskarabidea, s'ha integrat en l'estratègia de comunicació. Des del principi ens va demostrar no sols com a promotora sinó també com a organitzadora. Per tant, serà com a organitzador. Amb els d'Iparralde (Mancomunitat Única d'Iparralde) encara no hem estat formalment, però sabem que tenen molt interès a fer-ho, encara que no en tot el territori.