“La implantació de la participació mixta en l'esport escolar no significa que sigui la millor manera de promoure la igualtat de dones i homes en si mateixa, sobretot pels missatges extrems que reben tots els nens i nenes de l'entorn sobre el fet de ser dona i home en el procés de socialització, pel caràcter masculí que té l'àmbit esportiu i per les limitacions que tenen les educadores per a treballar la coeducació”, podem llegir en la introducció de l'informe Participació mixta o distribuïda de nens i nenes en l'esport escolar: proposta basada en dades (pdf). I al final: “En l'esport escolar mantenim l'opinió que els nens i nenes juguin per separat. És cert que els models intermedis poden ser molt adequats, per exemple, jugar en activitats especials (orientació, piragüisme, esport rural…) de manera conjunta i dividida en esports col·lectius. No obstant això, aquest model hauria d'estar dins d'una estratègia o model educatiu integral”. L'informe ha estat elaborat per la consultora Vento, que ha respost a sengles peticions dels ajuntaments d'Hernani i Pasaia. Tenint en compte l'actuació dels dos municipis i d'altres centres d'Astigarraga, Beasain, Zumaia i Guipúscoa, els autors de l'informe assenyalen que no han conegut experiències que hagin propiciat que el model mixt augmenti la participació de les noies, però si les que han fet el contrari.

Li comptem a Ainhoa Azurmendi, membre de l'empresa Vento, que ens ha sorprès la principal conclusió de l'informe, que no crèiem que fes tan clara la seva aposta per la separació de nois i noies. “No ets l'únic”, ens contesta. “La gent pensa que, sent defensora de la igualtat, haig de ser partidària de la participació mixta. No soc absolutista, cal revisar permanentment el tema de l'esport escolar, però avui dia no crec que el model mixt sigui l'adequat. No estem disposats a respondre al repte”.

La pilota, de nois a nois

Ens parla de l'esport no formal, de l'activitat que realitzem espontàniament des que som petits, per pur plaer; i de com, en general, com en altres àmbits de la societat, també en l'esport, en la majoria dels casos, l'espai públic l'ocupen els nois. Perquè tradicionalment l'esport és l'espai dels homes. Ens ha parlat del procés de socialització, de l'apoderament del cos, de la influència de la família en la pràctica de l'esport, del que l'entorn espera de nosaltres, dels estereotips… i de com tot això influeix en la relació de les noies amb l'esport.

Azurmendi ha percebut el mateix que en l'activitat no formal en l'esport escolar, especialment en els esports d'equip: “Els nois prenen el protagonisme i moltes vegades les noies deixen el seu espai sense discutir-lo”. Els tècnics de l'Aventura van observar a Pasaia-Lezo quatre partits d'equips mixtos de categoria benjamí, dos d'handbol i dos de futbol, respectivament. I es van adonar, entre altres coses, que la majoria de les passades van ser entre nois i que nou dels deu gols van ser anotats per ells mateixos. A més, els nois van mostrar més comportaments d'iniciativa que les noies; per exemple, després de perdre la pilota les noies no lluitaven per recuperar-lo, les noies, generalment decebudes en fer el gest que els nois agafessin la pilota. “Aquestes actituds són reflex de la societat, del donis-apoderament del cos i de l'espai de les dones”, assenyala l'informe.

La necessitat d'educar als educadors

Azurmendi ens explica que molts pares i mares han mostrat la seva opinió sobre el model mixt, ja que la seva filla cuadrilan i els nois no poden entendre la separació en l'esport escolar. “El pa d'avui és la fam de demà, perquè quan arribin a les cadets no podran continuar jugant junts”, ens ha dit. Azurmendi ha opinat que si es vol posar un model mixt, caldria donar la volta a tota la trajectòria esportiva, i que no estem en aquest punt. Per exemple, no es pot dir que la perspectiva de gènere estigui integrada en el sistema educatiu. “Desgraciadament, la perspectiva de gènere no està totalment integrada en el currículum”.

Azurmendi diu que els experts, professors, educadors i monitors que treballen entorn de l'esport escolar no tenen coneixements suficients sobre coeducació. No es tracta només de buscar una participació equilibrada de nois i noies; cal tenir en compte molts elements: comentaris, mirades, bromes, orientació sexual dels jugadors, gestió de situacions d'assetjament... “La coeducació no és confondre a nois i noies i es va acabar”. També hi ha nois que juguen en equips masculins però volen passar al model mixt perquè “potser no s'identifiquen amb el model de masculinitat competitiva”. En aquest sentit, cal assenyalar que els nois també sofreixen la discriminació entre els nois per diferents motius. “No vull dir que les dones no ens agradi la competició!”, ens aclareix.

Itsaso Nabaskues

“La pregunta no és si el model ha de ser diferenciat o mixt, sinó si el que tenim en vigor és adequat per a aprofundir en la coeducació”

El futbolista del Reial Societat, Athletic Club i Oiartzun, fins que una lesió el va obligar a retirar-se de la Lliga BBVA, ha estat fitxat per Itsaso Nabaskues. Actualment està vinculada al treball de recerca en matèria d'igualtat de gènere.

Ha publicat diversos articles d'opinió sobre el futbol femení i l'esport escolar. Esport escolar: Per a qui esport? en (Klitto! El 25-10-2016) es mostra crític, entre altres coses, sobre la separació de nens i nenes als 10 anys.

Per què separar-nos si estan tots junts a l'escola i fan l'educació física junts? És clar que hi ha molta feina per fer en matèria de coeducació, que cal discutir: És igual la participació de nois i noies en l'educació física? O tenen protagonisme els nois? Es repeteixen les actituds que es donen en l'esport escolar? Potser en l'esport escolar s'hauria de donar més importància a la coeducació i no tant a l'aprenentatge de les normes de futbol, bàsquet o handbol.

En el citat article preguntava qui decideix que cal fer aquests tres esports “típics”…

Jo crec que la pregunta no és si l'esport escolar ha de ser especialitzat o mixt, sinó si les activitats que realitzem són adequades per a garantir la participació educativa de nenes i nens, per a aprofundir en la coeducació. I tal vegada aquests tres esports no són els més adequats per a això. No hi ha llei que obligui a aquests tres esports en l'esport escolar. Per què tenen tanta importància llavors? Estan implicats interessos que transcendeixen els objectius educatius?

Al cap i a la fi, en separar-se, els nens i nenes aprenen que han d'estar especialitzats. És cert que el model mixt ara com ara no es pot incorporar a tots els nivells i esports; per exemple, si l'esport escolar es prolonga fins als 16 anys, també podríem jugar junts en clubs, però diuen que biològicament som molt diferents…

Això és tot. Té sentit que nois i noies juguin junts si se separen als 16 anys?

Em separaran si em prenc la ruta del rendiment. Si vaig a un grup de temps lliure jugaria amb els nois en la pala. En l'hoquei sobre gel, noies i nois entrenen junts, en atletisme… Tenint en compte que el 10% de la població toca l'esport de rendiment, a qui s'han de satisfer els interessos, del 10% o del 90% restant?

No obstant això, una cosa: tenint en compte la meva experiència com a monitor en l'esport escolar [en Lezo], i fins i tot reconeixent que el gènere és una variable molt important, diria, en general, que el protagonisme que tindrà dins del grup depèn de l'habilitat de cadascú, sigui o no més hàbil, del que depèn, sobretot, l'ésser marginat o integrat. D'altra banda, molta gent pot sentir-se exclosa, perquè té una discapacitat, per l'orientació sexual…

Respecte a la figura del monitor, creu que hi ha prou experiència en coeducació?

En concret, al campus de Vitòria-Gasteiz estem realitzant un estudi sobre això, amb professors i alumnes d'educació física, i hem vist que tenen nocions tradicionals sobre la inclusió i la destresa, i que no se senten capaces de respondre als reptes del futur quan són observadors. Encara que mostren una actitud positiva, tenen limitacions. Per què els nois i les noies han d'estar separats? Com es pot impulsar la participació de nens i nenes amb diferents habilitats?. Hem de reflexionar sobre moltes coses.

Per cert: als monitors se'ls sol dir “entrenadors”, la qual cosa demostra que associem l'esport escolar a la competició.

Tenim molt interioritzats alguns esquemes, clavats en el subconscient.

Així és. Com no coneixem cap altre model de fer les coses, no som tan conscients de les conseqüències, ni veiem la necessitat de canviar. “A les noies no els agrada l'esport”. Això no és així, no és una cosa genètica, és una cosa apresa. Les coses que tenim en el subconscient són les més perilloses, perquè ni tan sols ens adonem de les conseqüències.

L'esport, en concret el futbol, pot ser una eina eficaç per a transmetre valors educatius, almenys si es treballa adequadament…

Efectivament, no dic que calgui boicotejar al futbol, sinó que cal ser conscient del to masculí que té, i cal treballar per a corregir possibles comportaments erronis, per a no sentir-se discriminat… Pot ser una eina eficaç per a aprofundir en les relacions i subvertir estereotips, però no si s'estructura només en funció de l'habilitat.

En moltes ocasions, entre els companys de treball parlem que, a més del futbol, el bàsquet i l'handbol, hauríem de treballar altres esports per a aprofundir en la coeducació, però hi ha pares i mares que s'ho prenen amb recel. És una pena.