Des de llavors, en les tres dècades següents, la situació del basc a Navarra es va deteriorar pel que fa a l'Administració Foral: l'intent d'ofegar econòmicament l'euskaldunización d'adults, Euskalerria Irratia i l'actitud contrària als mitjans de comunicació bascos, els obstacles reiterats de l'Administració per a l'aprenentatge del basc en l'educació. La situació es va complicar tant que en 1998 el mateix president d'Euskaltzaindia, Haritschelhar, va sol·licitar públicament a Miguel Sanz una reunió per a debatre sobre la política lingüística. Inútil: Els governs d'UPN, per decret, van continuar prenent mesures contra el basc (el 372/2000 feia que el coneixement del basc fos equiparable a la llengua estrangera en l'administració de la zona mixta; el decret 29/2003, per exemple, contra els llocs de treball en basc en les oposicions d'Educació de 2016; aquest últim, que serà derogat pròximament pel nou decret que regularà l'ús del basc en les Administracions Públiques).

Es pot dir que es volia impedir la normalització del basc costi el que costi. Per tant, es pot entendre fàcilment que la mobilització social hagi tingut al punt de mira la Llei del Basc.

En tres dècades el basc ha experimentat poques millores legislatives a Navarra: En 2010 van passar tres municipis de la zona castellanoparlant a la mixta, però els canvis reals s'han produït més tard. En 2015 es va produir un gran canvi qualitatiu, estenent el dret a l'aprenentatge en basc a l'educació pública en tot el país; el major canvi quantitatiu s'ha produït en 2017: 44 municipis han aconseguit passar de la zona castellanoparlant a la mixta. Tots dos van de bracet, ja que en la situació social actual és imprescindible integrar el dret al basc en les lleis perquè la pràctica diària l'estableixi amb normalitat entre la ciutadania. Per a això és fonamental que el Govern sigui un impulsor, no un obstaculitzador, i que tots sapiguem que farem un recorregut basat en la defensa dels drets, que és el que ens dona el suport de la societat navarresa.

L'acolliment i l'actitud de la societat són els aspectes que han de ser canviats de manera prioritària en el futur. Cal treure la llengua navarresa del conflicte polític, i això és responsabilitat de tots. El marc legal vigent ens ofereix un ampli marc de treball per a la promoció del basc, per la qual cosa el Govern tractarà de fer aquesta tasca amb el major esforç possible. En tant no s'aconsegueixi el consens per a aprovar una nova Llei foral en el Parlament.

En definitiva, caldrà buscar que tots els navarresos, independentment de la seva ideologia, considerin normal el basc i la seva promoció. És a dir, una de les funcions més importants és la de neutralitzar l'oposició a la llengua. Per a això, haurem d'estendre la nostra aposta per la normalització del basc a tots els sectors ideològics de la societat, més enllà del plantejament nacional que defensen.

María Solana és Consellera d'Educació i portaveu del Govern de Navarra