“La gent no pot mirar”. Aquesta frase, pronunciada per un membre de la direcció de La Naval en la reunió del passat 11 de setembre, va causar ressentiment entre els treballadors, més d'un pensava, “i a on heu estat mirant fins ara?”. La majoria atribueix la greu situació actual de la drassana a la mala gestió de l'empresa.

Aquest mateix dia, la direcció va anunciar l'acomiadament de 50 treballadors amb contracte temporal i l'obertura d'un expedient de regulació d'ocupació per un termini de sis mesos per a la resta d'integrants del grup de treball fix. Els responsables de la societat han al·legat falta de liquiditat i falta de càrrega de treball en el mercat laboral. La Naval compta amb una cartera de comandes per a construir diversos vaixells, però en aquests moments l'activitat és molt deficient en les instal·lacions de Sestao i l'equipament també està paralitzat a causa dels deutes i pèrdues acumulades en els últims anys.

Concurs de creditors o màniga d'inversors

L'obertura de l'expedient de regulació de La Naval, que es troba en concurs de creditors des del 30 d'agost, pot considerar-se un acompte de l'acomiadament. No obstant això, els avatars no són els actuals, ja que en 2014 va sofrir una greu crisi de comandes i els treballadors van ser enviats a casa durant un temps fins que la càrrega de treball es va introduir. La construcció d'un ferri per a l'empresa holandesa TESO li hauria salvat, però aquest negoci i els següents no li van sortir tan bé com pensava. Així, en la primavera d'enguany va deixar de pagar als proveïdors i a principis d'estiu va presentar el preconcurs. La Naval acumula unes pèrdues de 80 milions d'euros, deu 50 milions als seus proveïdors i 150 a la banca, que deu més diners.

L'augment del capital social podria haver estat la via per a fer front a aquests diners, una possibilitat que estava molt oberta fa uns mesos, a l'espera de l'empresari asturià Manuel del Dago. Del dago, de 90 anys, viu a Miami, va passar de ser pastor en Pics d'Europa a terrissaire a Colòmbia i els EUA i ara és propietari de Naviliera del Nervión, una empresa amb el 10% de les accions de La Naval. Diversos mitjans han publicat que l'empresari està a punt de fer una proposta, ja que, si entrés en concurs, l'inversor no tindria la càrrega del deute, però caldria veure com afectaria els treballadors.

Aquesta possible conjuntura no impediria els danys col·laterals entre desenes de proveïdors que operen en la zona, ja que La Naval no els compensaria dels seus deutes. 40 o 50 petites i mitjanes empreses que concentren la major part de la seva producció en la drassana, i juntament amb les subcontractes donen ocupació a prop de 1.600 persones. Si La Naval es liquida, és a ells als quals més mal els farà, ja que tenen molta menys força per a negociar acomiadaments i prejubilacions. Podem de Sestao ha sol·licitat la posada en marxa d'un pla de rescat per a les empreses, que inclogui crèdits tous.

Una mica d'història: Conseqüències de la privatització de 2006

La responsabilitat de la direcció de l'empresa recau en les drassanes Ingeteam i Murueta, que són els propietaris majoritaris, amb un 38% de les accions. Els treballadors ho saben i en la reunió celebrada el passat 8 de setembre entre els accionistes i el comitè d'empresa el van deixar clar: En l'exterior de la planta de Sestao es va desplegar una gran pancarta amb el lema de culpabilitat Ingeteam-Murueta. Asseguren que La Naval ha estat "incontrolada" des que es va comprar en 2006.

La drassana històrica ha sofert nombrosos alts i baixos al llarg dels seus 108 anys d'història. Juntament amb la coneguda drassana Euskalduna, va passar al sector públic en la dècada dels 70 i entre tots dos es trobaven diversos milers de treballadors. Després del tancament d'Euskalduna en 1984, La Naval va continuar funcionant i després va passar al Grup Hissar, també en mans de l'Estat, societat pública de gestió de participacions industrials SEPI, fins que en 2004 el govern socialista de Zapatero va decidir continuar mantenint la part militar del Grup Hissar i privatitzar la resta, inclosa La Naval.

Va haver-hi temptacions de fer vaixells de guerra en Sestao, però afortunadament avui dia no té aquesta càrrega. No obstant això, segons els acords per UGT i CAT amb SEPI, els treballadors fixos de La Naval encara podrien acudir a la societat Navantia, que integra la construcció militar pública espanyola, amb plantes a Cartagena, Cadis i El Ferrol, i ja han cursat la sol·licitud de manera espontània a la vista del fosc panorama de Sestao.

En 2006 La Naval va passar a les mans de Construccions Navals del Nord, societat formada per diverses empreses privades. El Govern Basc no es va mostrar conforme amb l'operació, que va ser criticada amb duresa per ELA. Abans de la privatització treballaven 1.200 treballadors en Sestao i poc després arribaven als 400. Però en el sector de la construcció naval la mà d'obra té un gran pes i la factoria de Sestao ha subcontractat a centenars de persones per a tirar endavant les seves demandes, però en condicions molt pitjors.

Els treballadors subcontractats en 2009 van protestar perquè, aprofitant la situació de desesperació dels treballadors estrangers, estaven impulsant una “competència deslleial” –segons ELA, duien a terme jornades precàries de 60 hores setmanals–. En qualsevol cas, els sindicats van deixar clar que “tots els treballadors i treballadores són víctimes d'aquest comportament”. La privatització, per tant, ha deixat a centenars de persones en situació de desemparament davant la precarietat i la desocupació.

Què fer amb la política industrial?

El Govern Basc s'ha negat a posar diners públics per a salvar a la Naval, en considerar que és una empresa "d'iniciativa privada". Els treballadors han recordat al govern autònom que ja es va oposar a la privatització i li han demanat que prengui el control de la drassana perquè amb aquesta garantia trobaran mitjans de finançament. En concret, per a diversos analistes econòmics (veure columna de Juan Mari Arregi en el número 2.565 d'ARGIA) ha fallat el finançament; han destacat l'actitud de Kutxabank i altres institucions similars que estan fent “xantatge” al Govern Basc perquè assumeixi els seus deutes amb els bancs.

El comitè d'empresa de La Naval no s'ha desmoralitzat a l'hora de buscar la implicació de les institucions i vol constituir una taula amb el Govern basc i espanyol. Fins i tot quan han estat amb els alcaldes del marge esquerre –tots ells del PNB i PSE que conformen l'Executiu d'Urkullu– li ho han demanat, però en aquest sentit no han rebut cap resposta clara. D'altra banda, volen que l'Ajuntament de Sestao “blindi” els terrenys de la drassana perquè continuïn sent industrials; el fantasma de l'especulació urbanística ha estat present en aquests terrenys geogràficament dolços des de l'inici de la privatització.

En tot això estan en joc molt més que els llocs de treball dels treballadors de La Naval. Els tallers i tallers de tot el marge esquerre es veurien afectats pel tancament de la drassana, tractor de l'economia. Però, a més, seria una prova més de la tendència anul·ladora que ha adoptat la indústria en Hego Euskal Herria, i mostraria que sota les bones dades macroeconòmiques que sol utilitzar el Govern Basc, un creixement del 3% fins a 2018, s'amaga una altra realitat.