Perquè «quan l'hegemonia està voltada, quan s'ataca el paisatge polític, hi ha poca tolerància a la complexitat dels significats». I sense aquesta complexitat. Sense realitzar lectures localitzades ni precises. No hi ha avanços possibles. No obstant això, en gairebé tots els debats de Nafarroa Garaia –i d'EH– això és un gran absent: la complexitat: els dossiers no els elaborem i els analitzem de manera adequada, ens resulta molt més còmode i pràctic estar repetint els mateixos eslògans durant tres o quatre dècades. I mentrestant passen els nous cursos, les campanyes de matriculació, els informes d'ús del basc, els reglaments.

Demografia i drets lingüístics

Hauríem de mirar a la demografia abans de començar a discutir sobre qualsevol política pública.

La població de Navarra està envellint considerablement des de fa 35 anys. Com a conseqüència, el nombre de persones adultes i majors és cada vegada major, el de nens és menor –només el 26% de les famílies té nens-. La taxa de natalitat per dona és de 1,46, per a un creixement nul seria de 2,1. Sense l'arribada dels immigrants, la població de Navarra descendiria des de fa uns anys. I és que el país està rebent cada vegada menys immigrants. L'estimació de la població 2014-2029 és del -0,2% (Institut Navarrès d'Estadística).

Aplicat al territori, la Comarca de Pamplona està guanyant població. Els territoris de fora del centre de la Comarca de Pamplona estan perdent població. En aplicació d'aquestes dades als tres règims lingüístics de Navarra, les conclusions són les següents: Si en 1991 el 10,91% de la població vivia en la Zona Vascófona, en 2011 vivia el 9,25%; en la Zona Mixta s'ha passat del 52,28% al 56,39%; en la Zona No Vascófona, del 36,81% al 34,37%. Aquestes dades no tenen en compte que al juny de 2017 44 municipis van passar de zona no vascófona a zona mixta. 40.000 habitants més, per tant, la zona mixta té una població de 400.000 habitants (Navarra compta amb una població total de 644.000 habitants).

Les figures del basc tenen lloc a la Comarca de Pamplona, la zona més dinàmica demogràfica, econòmica i socialment: allí és on el basc té més parlants, allí estan les kalapitas de la política lingüística que es generen (siguin les relacionades amb les escoles infantils de Pamplona, sigui que Cizur Menor vol sortir de la zona mixta, ja que els pares d'una escola volen línies del model A i D en dos centres diferents, sigui un menyspreu històric al model A la A l'Euskalgintza).

Quant a l'edat (Enquesta sociolingüística 2011) –recordant una vegada més que els nens són el tram més petit de la piràmide–, el 30% de les persones d'entre 5 i 14 anys són bilingües, enfront del 7,91% de les persones majors de 65 anys. I el percentatge de bilingües perceptors és del 16,46% entre 5 i 14 anys i del 6% entre majors de 65 anys. La dada dels castellanoparlants és més plàstic: Entre 5 i 14 el monolingüe és del 51%, mentre que entre els majors de 65 suposa el 84%. El basc és una llengua dels joves, dels nens.

Una dada plàstica: Pamplona compta amb 169.000 habitants majors de 16 anys. D'ells, 15.000 (9,1%) són bilingües, un 9,3% són bilingües perceptors i un 81,7% són simples castellanoparlants.

Conclusió: treball

Igual que amb la demografia, i de manera detallada, hauríem d'analitzar tots els eixos que tenen a veure amb el present de la llengua –fins a quin punt podem utilitzar-los en les nostres relacions amb les institucions públiques, en la UPNA, en la Formació Professional, en el comerç, com funciona la transmissió, com es relaciona amb l'urbanisme–. Una vegada treballades les evolucions de totes elles, hauríem de mirar cap a societats bilingües que puguin semblar-se a la nostra (València, Balears en particular, però també a la CAB, Catalunya o Galícia en particular). Penseu en com podem treballar les xanqueres d'allà en el nostre entorn.

Només després hauríem de treballar el que ens agradaria en el futur, quin discurs i estratègia volem per a arribar on volem. En Ostantzean podem inventar nous lemes, però la realitat i les pràctiques i relats de la gent en basca i en els estudis d'idiomes es pensaran i difondran en altres llocs: ni del basc, ni del basc.