Diuen que “les crisis” són bons anys per a la indústria armamentística. Així ens ho han explicat els membres del col·lectiu Gasteikoak, i així ho expliquen en el llibre Aquestes guerres són molt nostres que van publicar en 2016. “En temps de crisi és evident com la despesa en l'àmbit militar augmenta amb la reducció de la despesa social. Així ho va fer Felipe González en el Govern d'Espanya, i va suposar la reactivació de la indústria armera al País Basc. Posteriorment José María Aznar va fer el mateix amb la posada en marxa dels Programes Especials d'Armament (PEAS)”. En el llibre es conta que en la creació d'aquests Programes Especials d'Armament, un dels principals impulsors va ser Pedro Morenés de Getxo, que anteriorment havia estat conseller de l'empresa Sapa i que ocupava el càrrec de Secretari d'Estat de Defensa. I que aquests programes han generat un deute públic superior als 30.000 milions d'euros. “En l'actualitat, a més d'aquests Programes Especials, l'Estat s'ha sumat al Programa Horitzó 2020 europeu i les empreses estan dedicades a les exportacions”.

En 2017, a més, el Congrés ha aprovat un gran canvi, en paraules del col·lectiu Gasteikoak: “Fins ara només s'incloïa una part de la despesa militar en els pressupostos del Govern, i al llarg de l'any es gastava un 30% més en Programes Especials per a Armament. És a dir, disfressaven la despesa militar. Enguany, no obstant això, tota la partida ha estat pressupostada pel Govern, amb el que el pressupost del Ministeri de Defensa s'ha incrementat un 30%. Caldrà veure si això és el realment gastat a final d'any o si és més. Malgrat la crisi, lamentablement, l'augment d'un terç del pressupost del Ministeri de Defensa no ha provocat cap debat”. Una tercera part de la inversió total en R+D en el món en 2017 ha estat en l'àmbit militar, que indica a què aposten els Governs per la reactivació econòmica en la “crisi”.

Els citats Programes Especials busquen renovar o ampliar els dispositius de l'Exèrcit espanyol per a fomentar la indústria armera, la qual cosa suposa un important contracte per a les empreses basques. A Europa, el Programa Horizon 2020 compleix una funció semblant: segons la web oficial, té com a objectiu la recerca i la innovació per a donar resposta als reptes de la societat, i en la pràctica, aquesta explicació general es concreta, entre moltes altres, en el desenvolupament de dispositius militars. En les fotos es mostren alguns dels dispositius que es realitzen dins d'aquests programes espanyols i europeus. Només els més coneguts, perquè en total són molts més.

I al País Basc? El col·lectiu gasteiztarra ha advertit que la partida que els Governs basc i navarrès destinen al Departament d'Interior no s'ha vist reduïda en res: "En el seu moment, les institucions deien que la violència d'ETA era la raó per a dedicar cada vegada més recursos. Oficialment fa 6 anys que estem en pau i les partides del Departament d'Interior no s'han reduït”. Després dels atemptats gihadistes a Catalunya, el col·lectiu de Vitòria-Gasteiz sospita que en nom de la "seguretat" s'incrementarà encara més el control policial, que es realitzarà mitjançant el desenvolupament de tecnologia capdavantera.

Què diu el Govern?

La Llei 14/2007, Carta de Justícia i Solidaritat amb els Països Empobrits, en el seu article 3 punt 3, diu: “En la política de suport i promoció de les empreses, el Govern Basc en cap cas col·laborarà amb persones físiques o jurídiques dedicades a la producció, comercialització i finançament d'armes”. El col·lectiu vitorià explica en el seu llibre Aquestes guerres són molt nostres que, una setmana després de la publicació d'aquesta llei en el butlletí oficial, es va fer pública la subvenció del Govern Basc a Satala “quan la producció de la saba és gairebé íntegrament militar”.

A més de subvencionar a les empreses armeras, el lehendakari i els consellers han assenyalat que “als països càlids fan d'ambaixadors”: “El Govern Basc ha estat al Brasil, també als Emirats Àrabs, a Colòmbia, i a Turquia. De totes les empreses que van amb ell, és alguna la que produeix armes”, estenent xarxes de contacte per a nous mercats: “després d'aquests viatges apareixen els contractes”.

Han assenyalat que la implicació del Govern Basc amb la producció d'armes era, en primer lloc, més evident: “Ha estat, en alguns temps, accionista de l'empresa d'armes ITP”.

Una altra de les formes que tenen les institucions públiques de fomentar la indústria armera és el prestigi dels líders de les següents empreses: “Ens presenten com a empresaris exemplar. La família Sendagorta, propietària de Sener, ha estat guardonada amb tota mena de premis, a l'acte de l'aniversari de la ITP va acudir el Lehendakari Ibarretxe...”. L'exemple més cru de la legitimitat d'aquests empresaris en la societat, els de Vitòria per al col·lectiu, és Jokin Aperribay, que al seu torn és president de Saba i de la Real.

El cas més destacat per a veure la connexió entre càrrecs polítics i empreses armamentístiques és el de Sapa, que ha donat cabuda en els càrrecs de l'empresa als polítics guipuscoans de l'època: Ramón Labayen, alcalde de Sant Sebastià; Francisco Assís Alonso, tinent alcalde de Sant Sebastià; Just Espín, alcalde d'Andoain; i l'últim José Ignacio Asensio, director comercial de Saba fins a 2015 i actualment diputat de Medi Ambient de la Diputació.

Col·labora la UPV/EHU

El passat 7 de setembre, i de la mà del col·lectiu Gasteikoak, la Universitat del País Basc col·labora en el desenvolupament de la R+D amb l'empresa d'armes ITP. La font d'aquesta informació és Quaderns d'Estratègia, editada per l'Institut Espanyol de Recerques Estratègiques (IEEE), organisme del Ministeri de Defensa d'Espanya. Aquesta estratègia explica molt clarament la forma en la qual les universitats col·laboren amb la indústria armamentística: “Aquesta col·laboració es formalitza a través de convenis, bé de manera directa o bé mitjançant col·laboració amb centres tecnològics. (...) De la mateixa manera, ITP col·labora amb l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de la UPV/EHU, en la qual es promocionen de forma destacada les Aules d'Aeronàutica i les beques de pràctiques. A més, aquesta col·laboració fomenta la realització de tesis doctorals, projectes fi de carrera i activitats de laboratori amb l'Escola d'Enginyeria de la Universitat de Navarra. Entre elles destaquem la primera edició de les Jornades ITP de Centres Tecnològics celebrades en 2015 (...). En aquestes jornades van ser presents les següents entitats col·laboradores amb ITP: Centre de Tecnologies Aeronàutiques de Zamudio, CEIT-IK4, Universitat del País Basc, Mondragon Unibertsitatea, Universitat Pública de Madrid i IMDEA Materials”.

El col·lectiu vitorià va difondre el 7 de setembre una altra informació, de la qual es deriva la notícia del Butlletí Oficial de l'Estat del 14 de novembre de 2016: Que la UPV/EHU té un conveni amb el Ministeri de Defensa per a l'organització i desenvolupament de jornades sobre seguretat i defensa. Fruit d'això són les jornades que va realitzar al setembre d'enguany en els Cursos d'Estiu sota el títol Seguretat i defensa a Europa.

A més de la col·laboració de la UPV/EHU amb l'empresa d'armes ITP i el Ministeri de Defensa espanyol, el col·lectiu vitorià va informar el passat 7 de setembre que el Consell de Govern, principal òrgan de decisió de la UPV/EHU, va aprovar l'acta de gener, en la qual la UPV/EHU participa en la Plataforma Tecnològica Aeroespacial Espanyola. Tres dels nou socis d'aquesta plataforma són: INTA, organisme autònom del Ministeri de Defensa per a la R+D+i; TEDAE, patronal del sector armero espanyol; i DGAM, Direcció General d'Armament i Material del Ministeri de Defensa.

El lloc de treball és sagrat...

Tant els que investiguen per a la indústria armamentística com els que fabriquen peces a la fàbrica saben abans o després a tots per a què estan treballant, segons els membres del col·lectiu vitorià. Recorden un d'aquests pocs casos en els quals s'ha negat a treballar i ha deixat l'empresa, “i la resta dels treballadors decideixen complir la jornada laboral, portar un bon salari a casa i no estar orgullosos del seu treball”. En el seu llibre Aquestes guerres són molt nostres fan una crítica feroç als sindicats, que consideren que la seva lluita es limita a millorar les condicions laborals dels treballadors de les empreses militars.

Compten l'amarga experiència que van tenir fa 20 anys amb l'empresa alabesa Expal: El Centre de Recerca per a la Pau Delás es va posar en contacte amb el col·lectiu gasteiztarra per a treballar la conversió de l'empresa Expal. Delás estava disposada a finançar el projecte, però la condició que va posar va ser que els empleats de l'Expal participessin en el procés. Això de Vitòria es considerava que també ho necessitava el col·lectiu. Es van posar en contacte amb els treballadors i no van aconseguir participar en el projecte, ja que tan sols es van mostrar preparats 2-3 treballadors. “Per què? En cas de conversió, el projecte substituïa el salari dels empleats pel de els empleats de l'administració, i era tres vegades menor”.

A pesar que aquest intent va fallar, els de Vitòria-Gasteiz confirmen que aquesta és la solució més raonable: “Tancar les empreses més petites, buscar un altre lloc per a aquests treballadors i limitar les empreses més grans a l'activitat civil”. Diuen que és factible: “N'hi ha prou que les institucions públiques retirin subvencions i ajudes de tota mena a les empreses amb activitat militar”. Diuen que els sindicats també tindrien un espai de lluita: “En el conveni poden treballar el reconeixement de l'objecció laboral com a dret, és a dir, el dret dels treballadors a decidir treballar exclusivament en projectes civils de l'empresa. Això obriria el debat en les empreses, obrint la porta als processos de conversió”.

L'únic problema de mirar a l'altre costat

Durant 26 anys el col·lectiu gasteiztarra, que treballa l'antimilitarisme, ha plantejat diverses preguntes al llarg de l'entrevista per a tractar el problema de la indústria armera: No és la major aportació que podem fer contra les guerres deixar de produir i finançar les armes? Els bascos podem continuar mantenint el nostre nivell de consum sense llevar-li recursos a altres països a través de guerres i armes? On no hi ha guerra hi ha pau? Com desconstruir les actituds i valors militaristes tan arrelats?

Per a fomentar la reflexió en la societat, han preparat una unitat didàctica per a “aclarir les cares ocultes del militarisme”, que es treballarà en els cursos de 2n i 3r de l'ESO. Aquest curs es posarà a prova en diversos centres, i a la vista dels suggeriments que rebin, el pròxim curs es posarà a la disposició de tots els centres.

Els ciutadans podem seguir sense fer-nos preguntes que ens facin lluir contradiccions, amb la mirada inclinada cap a un costat. Això va fer recordar al director del BBVA i als accionistes que només té un problema, María de Lluc Begur, en la reunió d'accionistes del BBVA celebrada el 17 de març de 2017, en nom de les següents organitzacions: Centre Delàs, Setem, Justícia i Pau, Observatori del Deute de Globalització i col·lectiu RETS: “Si no us importa el que les vostres inversions generin en el món, continueu sent un dels grans finançadors del món de l'armeria i la militarització. Sens dubte sereu més rics, però heu de saber que la vostra irresponsabilitat implica que tots nosaltres, inclosos vosaltres, visquem en un món cada vegada menys segur”.

Més continguts relacionats amb:

Armament exportat per empreses del País Basc

Empreses de producció d'armes del País Basc

Diners dels bancs bascos a les empreses armamentístiques