Fins fa poc eren aliens el TTIP, el ZETA i els tractats comercials similars. Es tracta d'acords comercials de nova generació que pretenen enfortir els interessos de les elits privades i servir als més poderosos.
En altres paraules, es tracta d'una maquinària que intensifica els processos d'apoderament i desempoderamiento: perquè les empreses internacionals siguin cada vegada més propietàries dels seus drets, mentre les persones, la societat, la societat organitzada, les dones, les persones immigrants, les treballadores, el medi ambient són expropiades de drets. Aquests acords tenen la capacitat de destruir tot el que tenen per davant, a la imatge de l'huracà Harvey. Dins del concepte de “acumulació per expropiació” que va rebre perfectament el geògraf Harvey, cauen de ple.
Una de les trames d'aquests acords de nova generació és que l'Inversor-Estat és el sistema de tribunals privats que es preveuen per a resoldre els casos. Aquest mecanisme permet a les empreses transnacionals actuar directament contra el govern d'un país. Per exemple, s'eliminaria la capacitat del govern d'una determinada regió per a promoure l'ocupació local en el seu àmbit. Aquests paquets comercials pretenen garantir que qualsevol empresa estrangera gaudi dels mateixos drets que les empreses locals. Això és un argument suficient perquè les empreses transnacionals obrin processos contra els governs locals. Aquests casos, a més de les multes econòmiques astronòmiques, suposen un #greu atac a la democràcia. I és que la sobirania dels governs locals queda dessagnada.
L'Acord Transpacífic (TPP) reuneix dotze països al voltant del Pacífic (el Japó, el Canadà, Malàisia, Singapur...) i, encara que sembli estrany, va ser la negativa dels EUA la que va suspendre l'acord al gener de 2017. Encara que alguns mitjans i poders econòmics relacionen aquesta ruptura amb Donald Trump, hi ha altres explicacions. De fet, mesos abans de l'arribada de Trump al Govern, l'acord estava caigut als Estats Units: gràcies a la força del moviment social i sindical, Barack Obama no va aconseguir el suport suficient per a tirar endavant el TPP.
Sense la pressió social, el ZETA es consideraria un acord de plena competència de la UE i hauria de ser aprovat únicament pel Consell d'Europa i el Parlament. Però la pressió social ha portat a la Comissió Europea a reconèixer que l'acord afecta a les competències dels Estats membres de la UE, per la qual cosa té un caràcter mixt
A Europa, la protesta organitzada ha rebut els seus resultats en la lluita contra el TTIP i el ZETA, fins al punt de posar en qüestió la seva acceptació. Sense la pressió social, el ZETA es consideraria un acord de competència plena de la Unió Europea (UE) i hauria de ser aprovat únicament pel Consell d'Europa i el Parlament. Però la pressió social ha portat a la Comissió Europea a reconèixer que l'acord afecta a les competències dels Estats membres de la UE i, per tant, té un caràcter mixt. Per això, per a la seva aprovació han de ser ratificats pels 28 Estats membres i per alguns governs regionals.
Els impulsors dels acords, desgraciadament, estan immersos en una permanent renyina i han llançat una nova amenaça des de la UE recentment. Jean-Luc Demarty, responsable del Departament de Comerç de la Comissió Europea, ha anunciat que a partir d'ara volen canviar la via de ratificació dels acords comercials. Amb Aldatu vol dir: accelerar la ratificació dels acords i eliminar les traves que puguin sorgir en el camí. En definitiva, es pretén evitar la participació dels països membres de la UE mitjançant la ruptura dels acords de manera selectiva. Així, en primer lloc, la Comissió Europea pactaria capítols que afecten competències exclusives de la UE i els assumptes que queden fora es negociarien posteriorment de manera individualitzada.
Després d'Harvey arriba Irma sacsejant tot el que es troba en el camí. Els acords comercials de nova generació estan dissenyats per a mudar de nom i forma, costi el que costi, perquè puguin dur a terme la seva comesa: l'acumulació per expropiació.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
Sabem que la intel·ligència artificial està representant molts camps en l'ésser humà: confort, velocitat, eficiència... Ens han fet creure que l'esforç humà és un obstacle en les necessitats de velocitat d'aquest món capitalista. Les agressions per a reduir les nostres... [+]
En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]
L'autoestima a vegades sembla una cosa íntima. Però si l'autoestima té a veure amb la imatge que un té de si mateix, amb el valor que es dona a si mateix, també hauran de veure les decisions que pugui prendre. Quin valor té algú que no pot decidir? Llavors ens posem a mirar... [+]
Els Sanmartines són molt coneguts en els nostres caserius, ja que és el moment de matar al porc. No obstant això, molta gent no sabrà que abans el dia de Sant Martí marcava la fi de l'any agrícola. I això no era cap ximpleria. De fet, a la fi d'any calia pagar una renda... [+]
Durant tota una setmana hem parlat sobre el llibre Les aventures de Pinotxo de Collodi, a l'aula de la universitat, amb professorat d'Educació Infantil i Primària. La nostra referència principal ha estat la bonica edició que Galtzagorri va publicar en 2011, que incloïa el... [+]
“S'aprèn caminant i cantant”. Aquesta ha estat una de les assignatures d'aquesta setmana en els grups de C2. No es tractava d'aprendre a cantar o a peu, sinó d'utilitzar correctament el futur. L'activitat m'ha donat què pensar i m'he preguntat com aprenem a ensenyar. He sentit a... [+]
La supervivència del basc no és l'únic problema que els bascos juguem en la partida política, però sí, com a element més característic de l'euskaldunización, el que més reflecteix la nostra situació. Mostra molt bé el que no apareix tant en altres àmbits. En primer... [+]
En Sociologia de l'Educació existeix una pregunta clàssica: per a què existeix el sistema educatiu en una societat? Les respostes a la pregunta són nombroses i canvien segons l'època. Però entre ells cal destacar que l'escola té com a objectiu principal la creació de futurs... [+]