I aquesta nit, seguint una d'aquestes begudes, tenim una d'aquestes llargues rutes: Anirem cap al Rin. Està en un dels punts més històrics d'aquest riu, en l'idioma dels seus habitants, Strossburi, que per a nosaltres és Estrasburg. Anem a la zona de l'hospital o hospital principal. Arribem a una doble porta pel flanc d'una escala que es troba a bastant altura en un angle d'un edifici administratiu. El que trobarem després d'aquesta porta, una vegada que hàgim entrat en la caverna del sotano, que és una catacumba, és històric.

Es tracta d'un celler construït en 1395 i sí, guerra rere guerra, que ha romàs en peus fins avui. Allí hi ha enormes barrils, la majoria dels dels segles XVIII i XIX, un de 26.080 litres és de 1881 i una almàssera espectacular de 1727. Allí es troba el vi més antic de la barrica de fusta coneguda en algun lloc: darrere d'un reixat, una barrica de 450 litres que diu 1472. La barrica està plena, és a dir, té 545 anys. Si amb el pas del temps el vi es fa bo, això serà una delícia. El vi blanc és el més benvolgut d'aquests països. Pel que sembla, l'elixir només ha estat degustat en tres ocasions: En 1576, en 1716 i en 1944, durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat va ser alliberada.

En el celler s'ha instal·lat un petit museu i s'ha venut vi, segons m'han dit, de bona qualitat. Alguns vinicultors alsacians tenen permís per a criar el seu vi en aquest celler, i aquest és el vi que embenin, i diuen que és el millor del món... Compten amb 150.000 ampolles i els diners que obtenen es destina a les necessitats de l'hospital.

Diuen que el camí d'anada és difícil. Arribaré un dia a preguntar-li, i beuré el vi de l'any i contemplant el barril de 545 anys em cremarà l'enveja.