En 1998 es va signar el Tractat de Rotterdam que estableix l'obligatorietat d'informar dels riscos als compradors en les transaccions internacionals de substàncies químiques perilloses. El Pacte, a l'empara de l'Organització de les Nacions Unides, celebra cada any el seu congrés, en el qual es reuneixen amb les autoritats nacionals, d'una banda, representants de la indústria i, per un altre, organitzacions que regulen les matèries contaminants i fomenten la prohibició.

Des dels seus inicis, la prohibició de l'amiant és un dels temes més conflictius del Pacte de Rotterdam, amb la participació de l'Organització d'Alerta de Malaltia de l'Amiant (ADAO per les seves sigles en anglès), que reuneix les víctimes del contagi entre els seus militants. En les conferències de 2017 faltava un rostre conegut en la representació d'ADAO, Robert Moore. Uns mesos abans es va saber que el que es considerava un fervent guerrer anticontaminació era en realitat un espia de l'altre costat de la taula, de la patronal de l'asbest.

Bufona Reinstein, una de les fundadores d'ADAO, va perdre al seu marit en 2006 en ser arrossegada per un mesotelioma de treball, el càncer causat per les fibres d'amiant. “La nostra associació –ha dit al diari Mont-real Gazette– ha gastat milers de dòlars en va per a convèncer i pagar a Rob Moore. No obstant això, el dolor de ser traïts és més fort que la pèrdua de diners. És terrible, impossible de perdonar, veure a un home com ell succeint en una assemblea de víctimes de l'asbestosi. No hem sofert prou?”.

Utilitzant l'acreditació legal de cineasta, Moore es va acostar per primera vegada a la Secretaria Internacional per a la Prohibició de l'Amiant (ANAVES, per les seves sigles en anglès) a Londres. Entre els seus membres més coneguts figuraria com un incansable activista contra l'amiant. Amb l'excusa del documental que es preparava sobre el tema, el moviment es va infiltrar en les reunions de grups que té a tot el món, va recollir informació detallada sobre els plans i desplaçaments dels líders, va participar en congressos públics i va arribar a representar a les organitzacions que espia.

UU., Adao, i també entre els militants del Canadà. La veterana canadenca Kathleen Ruff li compta a la periodista com va trobar a Moore en un congrés a Tailàndia. El propi Ruff el va ajudar a aconseguir les seves credencials per a l'edició de 2015 del Tractat de Rotterdam. Recorda que feia moltes preguntes sobre les fonts de finançament del moviment i com li va demanar que mediés –i el militant difícil i savi ho va negar– amb els funcionaris que tenien relació amb els anti-amiant dins del govern del Canadà.

El cas és que al setembre de 2016 l'ONG Global Witness va demandar a Londres a Robert Moore per espiar els moviments contra l'amiant. Pel que sembla, va ser el mateix Moore el que va acudir a Global Witnessera, que investiga casos de corrupció en el món, amb unes confessions sorprenents: que es tractava d'un infiltrat, que li pagava l'empresa de seguretat K2 Intelligence, que l'encàrrec el va fer Nurlan Omarov, que té una mina de crisófilo –amiant blanc– a Kazakhstan.......

Moore va demanar als líders de Global Witness que guardessin el secret, perquè temia que revelar el cas davant la gent perjudicaria la carrera professional de la seva germana Charlotte, que està al capdavant de la cadena pública BBC. La petició va ser desestimada i l'assumpte va ser posat en coneixement del moviment antiamiant, que, a més, ha estat posat a disposició judicial. Moore va haver de lliurar al jutge 300.000 documents robats als seus membres, que van ser intervinguts per la Policia Foral.

“L'amiant actual no és el mateix”

L'espia de la patronal de l'asbest tenia motius per a ficar el nas en els moviments del Canadà. En el món hi ha mig centenar de països, entre ells Europa, que tenen prohibida la comercialització de l'amiant, però en la resta s'embeni lliurement, entre ells els Estats Units i el Canadà. La indústria estava nerviosa des que el primer ministre, Justin Trudeau, anunciés a l'inici de l'any la decisió de prohibir també al Canadà.

Encara que en els càlculs de l'Organització Mundial de la Salut s'estima que l'amiant causa 100.000 morts a l'any en el planeta, no s'aconsegueix tallar el seu ús. En l'edició de 2017 del Tractat de Rotterdam, les associacions de víctimes han intentat prohibir-lo, però han tornat a fracassar. La proposta, votada en contra per l'Índia, Rússia, el Kazakhstan i Zimbàbue, s'ha enfonsat, perquè segons les regles del Tractat la decisió requereix la unanimitat de tots els països.

La indústria fa un lobby eficient amb tots els mitjans al seu abast per a continuar venent el que ells sempre criden crisófilo. El crisòtil és un amiant o asbest blanc, però els industrials volen convèncer a la gent que es pot usar sense perill. D'una banda, tracten de generar un dubte sobre les recerques que han demostrat la perillositat de l'asbest. En la mateixa tàctica que utilitzen les indústries del tabac, el petroli o el carbó, no es tracta de refutar la ciència, sinó d'obrir el dubte sobre el valor de les recerques publicades.

L'emprenedor canadenc Kathleen Ruff coneix bé aquests mètodes: “Corrompen la ciència. La indústria paga a uns científics perquè publiquin estudis no objectius. Al Canadà s'han divulgat durant anys falsos informes científics que han corromput la política sanitària del país”.

En la lluita contra l'amiant, els emprenedors es troben també amb les ONGs, creades a costa de diners industrials, que tracten d'embullar debats i accions. Una altra eina clàssica és la infiltració en els moviments d'espies com Robert Moore, que els lobbies obtenen ara amb major dissimulació gràcies a la intermediació d'empreses de seguretat com K2 Intelligence.

El pagador de l'encàrrec de K2 Intelligence a Moore és el kazakh Nurman Omarov, director de l'Associació Internacional del Crisòtil (ICA en les seves sigles en anglès). Aquest nom neutre cobreix a la patronal mundial de l'amiant. el Kazakhstan és, al costat de Rússia, la Xina i el Brasil, el productor majoritari del món, i en la croada contra la prohibició viatgen industrials dels Estats Units, el Canadà i altres països.

La ciència i l'experiència empren molts diners per a desmentir el que ens han ensenyat sobre la mortalitat de l'amiant, per exemple, a través de webs com No Crysotile Ban (Crisòtil No Prohibit). A Rússia i en molts altres han aconseguit que gairebé ningú parli del risc de l'amiant. Mentrestant, els mesoteliomes van en augment en el món.