A Europa no tenim una altra llengua pre-indoeuropea: té una estructura gramatical precisa i sorprenent, i aquesta forma correcta de descriure el món em fascina. Jo no soc basc, perquè la meva família és de La Rioja. Si realment t'agrada una cosa, no tens per què explicar per què la fas. El basc em fascina”.

La importància cultural de la nostra llengua –l'euskara– hauria de ser suficient perquè sigui cuidada, compartida i admirada. No obstant això, cada vegada veiem que l'ús del basc es regula per llei. Ja en 1986, la Llei foral 18/1986, de 15 de desembre, del Basc, recollia que les llengües juguen un paper fonamental en la convivència i l'enteniment, i que, tenint en compte que tenim dues llengües pròpies, el respecte als drets lingüístics de tota la ciutadania es converteix en un element fonamental per a aconseguir la cohesió social entre les persones.

Fa temps que la majoria de la societat es va adonar que el basc és una llengua pròpia de Navarra, així com una llengua minoritzada que al llarg de la història ha estat sotmesa en diverses ocasions a mesures coercitives, de manera que el seu ús s'ha vist minvat, per la qual cosa és necessari protegir-lo i fomentar-lo com a patrimoni de tots els navarresos i navarreses. Així es recull en la Llei foral abans citada, així com en la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries, que Espanya va signar en 1992 i va ratificar en 2001. Aquesta llei estableix amb claredat la necessitat d'adoptar mesures especials, en benefici de les llengües regionals o minoritàries, orientades a promoure la igualtat entre aquests parlants i la resta de la població i que tinguin en compte la situació d'aquests parlants, així com les recomanacions del Comitè de Ministres del Consell d'Europa i els informes elaborats per la Comissió d'Experts en 2005, 2008, 2012 i 2016.

Estem parlant de garantir els drets lingüístics de totes i cadascuna de les dones i homes navarresos. Així, el Parlament de Navarra ha aprovat enguany la modificació de la Llei foral del Basc, amb els vots a favor de Geroa Bai, EH Bildu, Podem-Ahal Dugu i Esquerra-Ezkerra i en contra d'UPN, PSN i PPN. En concret, s'ha modificat el títol en castellà (l'antiga Llei foral del Basc passa a dir-se Llei foral del Basc); en la modificació de l'article 5.1 b s'han introduït 44 nous municipis en la zona mixta gràcies als acords dels plens d'aquests ajuntaments i es reconeix a les entitats locals la competència per a regular o promoure l'ús del basc.

Es tracta, en definitiva, de continuar amb el desenvolupament de la llei; continuar amb la regulació de l'ús normal i oficial del basc en els àmbits de la convivència social i de l'ensenyament; protegir el dret de la ciutadania a saber i usar el basc i definir els instruments per a exercir-lo; donar suport a la revitalització i el desenvolupament del basc, adoptant mesures de foment de l'ús; garantir l'ús i l'ensenyament del basc sota criteris de voluntarietat, graduació i respecte, segons la realitat sociolingüística de Navarra.

Difícilment podem avançar en la normalització del basc si no desenvolupem i complim les lleis aprovades en el Parlament i incomplim reiteradament els acords i pactes signats. El que ara ens falta és complir els compromisos adquirits i seguir un full de ruta per a dissenyar accions que serveixin per a posar fi a la situació d'exclusió i retallada que s'ha produït amb els governs anteriors. Posem els mitjans necessaris i actuem amb una concepció àmplia, per a evitar que un dels nostres valors culturals més bells sigui font de conflictes, ja que les llengües que utilitzem per a comunicar-nos en la vida quotidiana, en alguns casos la realitat és bilingüe, i en uns altres, plurilingüe, són la base de la cohesió social i la riquesa cultural: jo també vull viure en basc.

Ainhoa Aznarez és la presidenta del Parlament de Navarra